06 febr. 2017 L‘artesania catalana més internacional es reivindica a «Relarts»
Vint artesans mostren en aquesta exposició l’habilitat amb el tractament dels materials, la creativitat i el domini dels llenguatges més actuals
Redacció.- l’exposició d’artesania catalana més important que s’ha fet en els darrers anys que es pot veure a la sala d’exposicions d’Artesania de Catalunya (C. Banys Nous, 11. Barcelona) fins al 12 de febrer de 2017. Vint artesans de diferents disciplines que excel·leixen en l’ofici mostren en aquesta exposició l’habilitat amb el tractament dels materials, la creativitat i el domini dels llenguatges més actuals. La mostra, promoguda per la Federació d’Associacions d’Artesans d’Ofici de Catalunya (FAAOC) amb la col·laboració del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), vol visualitzar el treball artesà de primer nivell que és molt desconegut a Catalunya però que té una gran projecció internacional.
Lluny de plantejar-se el debat no resolt entre les diferències entre artesania i art, «Relarts» proposa un debat: Com és que l’artesania més antiga s’ha acabat exposant als museus i l’artesania actual no es mostra en els museus d’art contemporani generalistes’ Per això, el comissari de l’exposició, Javi Palomo, va proposar als 20 artesans participants, crear una peça única inspirant-se en una selecció de 12 obres que procedeixen de museus o de col·leccions particulars com un recipient de l’Edat de Ferro, una pila beneitera, fusos de núvia, una copa de vidre bufat… El resultat són unes connexions entre les peces que han estat el punt de partida -i que també es poden veure en aquesta exposició- i aquestes noves creacions.
Els artesans participants a «Relarts» són Francesca Piñol (Art Tèxtil), Elisabet Puig (Joieria), Marc Vidal (Ceràmica), Ester Luesna i Xavier Vega -Luesma & Vega (Vidre), Quim Falcó i Txell Tembleque (Vidre), Joan Farré (Cistelleria), Enric Pla (Forja), Victòria Rabal (Paper), M. Àngels Domingo – Madola (Ceràmica), Imanol Ossa (Reciclatge/làmpades), Cecília i Mercè González (Tèxtil), Ramon Fort (Ceràmica), Arianna Russo (Ceràmica), Rosa M. Viladabadal i Jordi Marcet (Ceràmica), Pep Madrenas (Ceràmica), Mercè Pla (Ceràmica), Miquel Grima (Imatgeria festiva), Gemma Pampalona (Joieria), Ligia Unanue (multidisciplinar) i Nina Pawlowski (Barreteria). Les seves creacions han trencat el vincle amb la peça original gràcies a la reinterpretació i fent un canvi de material. El resultat són creacions contemporànies, úniques però, sobretot, sorprenents.
ARTESANIA DE PRIMER NIVELL AMB PROJECCIÓ INTERNACIONAL
Importants despatxos d’arquitectura, catedrals europees, restaurants d’alta gastronomia, grans teatres… demanen del treball dels artesans catalans que, en l’àmbit nacional, són només reconeguts en petits circuits artesans. A tall d’exemples, la forja d’Enric Pla ha servit per construir les baranes i els bancs del cor que hi ha sobre la nau central de la Sagrada Família de Barcelona, els barrets de Nina Pawlowsky per muntatges de teatre i òperes al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) o el Festival de Peralada, la cistelleria de Joan Farré s’ha integrat en obres de l’arquitecta Benedetta Tagliabue o les creacions d’Ester Luesna i Xavier Vega (Luesma & Vega) ha creat els plats personalitzats de restaurants com el desaparegut Bulli o el Celler de Can Roca.
Malgrat la teoria que tota la producció es fa en un procés industrial, l’artesania d’ofici és un sector amb un gran potencial a Catalunya. Segons dades del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), el sector té una facturació estimada d’entre 250 i 400 milions d’euros anuals. Actualment hi ha 1.644 professionals actius que disposen de la certificació d’artesans. Un 64% de les empreses artesanes són unipersonals i un 36% són empreses que tenen dos o més treballadors. Altres dades que mostren la potencialitat artesana a Catalunya és el fet que hi ha 21 zones reconegudes com a zona d’Oficis Singulars i 4 que són punts d’interès artesanal. Catalunya disposa de 38 escoles de formació d’oficis artesans i artístics i de 25 fires monogràfiques d’artesania repartides arreu del territori.
La iniciativa neix en un àmbit nacional però té l’objectiu d’acabar transcendint internacionalment. Després del seu pas per Barcelona, aquesta exposició també es podrà veure a Olot (de l’11 de març al 28 de maig) i Ripoll (del 7 de juliol al 3 de setembre).
