25 ag. 2026, 07:44
150 fotografies de Steve McCurry al Palau Martorell
La mostra ICONS és un viatge emocional pels temes que han definit l’obra del fotògraf
Redacció-Toni Iglésies.- El Palau Martorell presenta una retrospectiva dedicada a Steve McCurry: més de 150 obres que comprenen la trajectòria que supera quaranta anys, distribuïdes en tres plantes completament habilitades per la força d’una visió sense límits. Més que una exposició, ICONS és un viatge emocional pels temes que han definit l’obra de McCurry: la identitat, la infància, l’espiritualitat, la dignitat i el fràgil vincle entre la humanitat i la natura. Alliberada de cronologies rígides o recorreguts fixos, l’exposició convida els visitants a moure’s segons la seva pròpia sensibilitat, guiats únicament per l’emoció. Rostres, llocs i històries entren en un diàleg silenciós a través de cultures i temps, revelant un llenguatge universal fonamentat en l’empatia i la connexió humana. Des de retrats icònics fins a escenes de resistència quotidiana, McCurry transforma trobades fugaços en imatges perdurables que parlen de fragilitat, esperança i de l’experiència compartida de ser humans. En una època marcada per la distracció i la divisió, aquestes fotografies ens conviden a aturar-nos, a mirar de debò i a reconèixer-nos en els altres.
A través de l’objectiu del fotògraf, la infància es revela com un llenguatge universal. Els infants retratats, tot i estar diferenciats per l’ètnia, la vestimenta i les tradicions, comparteixen la mateixa energia, l’alegria de viure i la capacitat de jugar fins i tot en els contextos més difícils, sovint marcats per la pobresa, els conflictes o les condicions extremes. La infància no és només una etapa de la vida, sinó el fonament sobre el qual es construeix el futur d’una societat. Amb el seu enfocament humanista, McCurry en capta la resiliència i la capacitat de trobar llum fins i tot en les situacions més adverses. Malgrat el reconeixement dels drets fonamentals establerts l’any 1989 per les Nacions Unides, la realitat continua sent complexa: segons Save the Children, un de cada sis infants encara viu en zones de guerra. En molts casos, sobretot a Àsia, McCurry també ha documentat el fenomen de l’explotació infantil, amb infants obligats a treballar en lloc d’estudiar o jugar. Tanmateix, en les seves imatges sempre emergeix una força vital extraordinària: com en els infants que juguen sobre un tanc rovellat, transformant un instrument de mort en un lloc de joc. Cada fotografia explica històries d’alegria, resiliència i dignitat, restituïdes amb una mirada alhora respectuosa, poètica i directa. Aquesta secció és també una invitació a la reflexió, un acte de responsabilitat envers les noves generacions. En aquesta mirada emergeix amb claredat una convicció en què McCurry creu fermament: l’educació és el pilar essencial per garantir als infants un futur de llibertat i autodeterminació.
En els retrats de McCurry, el rostre humà pren el protagonisme. Els seus subjectes pertanyen a mons llunyans: grups ètnics diferents, vestimenta cridanera, rostres marcats per arrugues profundes, sovint vides difícils. Tanmateix, davant del seu objectiu, tota distància desapareix. El que roman és el respecte. Un retrat que no és només estètic: cada individu apareix amb una actitud gairebé reial, una dignitat plena, mai de submissió. Els qui els observen els troben com a iguals. I després hi ha la mirada: directa, intensa. McCurry aconsegueix establir un diàleg autèntic fins i tot sense compartir l’idioma dels seus subjectes. En aquesta trobada silenciosa, es revela quelcom extraordinari: una comprensió que va més enllà de les paraules. La fotografia humanista de McCurry porta un missatge clar: tots pertanyem a la mateixa família humana i la diversitat és un enriquiment. Cada retrat ho demostra sense afirmar-ho. Potser no som nosaltres qui els observem. Són ells qui ens observen a nosaltres.
