16 des. 2017 El 22è Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9 Barris estrena Soterrani Còsmic

La companyia loscorderos·sc, David Climent i Pablo Molinero, dirigeixen la producció d’enguany

Redacció.- L’Ateneu Popular 9 Barris arriba aquest any a la 22a edició del seu Circ d’Hivern, que es podrà veure del 16 de desembre de 2017 al 21 de gener de 2018 a l’Ateneu Popular 9 Barris. Cada any, des de fa dues dècades, l’Ateneu ha propiciat un espectacle de circ de factura pròpia, potenciant així aquesta disciplina. El Circ d’Hivern ja és una de les manifestacions circenses amb més trajectòria de la ciutat de Barcelona.
Aquest any, el Circ porta per títol Soterrani Còsmic. La proposta reuneix dalt de l’escenari cinc artistes: Pia Nielsen, Jorge Albuerne, Toni Gutiérrez i Asvin López “La Fem Fatal” i Pablo Molina. Que oferiran una intersecció de disciplines entre el circ, el teatre i el moviment.
Firmen la direcció de l’espectacle David Climent i Pablo Molinero de loscorderos·sc. La companyia va néixer a Barcelona al 2003, de la mà de Climent i Molinero. És un projecte artístic on es proposen indagar en la naturalesa de l’ésser humà: sobre els seus esforços per dominar el seu instint animal, els seus mecanismes de conducta i de relació, la variabilitat de les seves reaccions. Combinen tècniques i disciplines escèniques diferents, ja sigui teatre textual, d’objectes, dansa, acrobàcia, tècnica de clown… i circ, trencant les fronteres entre les unes i les altres, i creant així un teatre bastard, en el qual cap material exclou ni té prioritat sobre un altre.
Soterrani Còsmic s’emmarca en el concepte de circ bastard, derivat del teatre bastard que treballen loscorderos·sc. Es tracta d’una proposta fora dels espais de confort, contemporània i sorprenent.
UN MÓN DINS D’UN SOTERRANI
Cinc germans conviuen aïllats en un soterrani on han creat una petita reproducció del que és una societat, amb les seves lleis, espiritualitat, cultura i tradicions.
El germà gran exerceix de cap de família, culpa l’exterior de la desaparició dels seus pares, el considera un món perillós. La seva mare, filòsofa, i el seu pare, físic, van intentar educar-los en la llibertat i la creativitat. Ell ha intentat seguir amb aquesta educació, però només tenia deu anys quan els seus pares van desaparèixer, així que la seva manera de viure és molt peculiar.
Intenta mantenir els seus germans constantment ocupats, sap què és el que els agrada, els dona comeses que els motiven, els fa sentir part d’alguna cosa important, ser útils. Gaudint d’una sensació de llibertat, que encara que falsa, s’assembla molt a la llibertat real.
A mesura que els seus germans creixen, cada vegada li resulta més complicat mantenir la mentida.