Narcís Comadira, Maria Contreras, Maria Carme Dalmau, Mónica Rikić i Dansàneu, Premis Nacionals de Cultura 2021

Redacció.- El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha reconegut enguany amb el Premi Nacional de Cultura l’escriptor i pintor Narcís Comadira, la fotògrafa Maria Contreras Coll, l’editora Maria Carme Dalmau, el Festival de Cultures del Pirineu Dansàneu i l’artista electrònica Mónica Rikić. Segons el Plenari del CoNCA, jurat dels Premis, en ells conflueixen, amb una àmplia representació generacional, «la transmissió de coneixement, el poder transformador de la cultura, el compromís territorial i una bona mostra del paper de la cultura com a bé essencial per al desenvolupament personal i col·lectiu».

Narcís Comadira (Girona, 1942)
Pel conjunt de la seva obra artística que interpel·lael lector des del gaudi estètic, les experiències viscudes i la riquesa verbal. Com a escriptor ha conreat fonamentalment la poesia, si bé ha excel·lit també en altres gèneres literaris, com l’assaig, la dramatúrgia i la traducció. Ha publicat més d’una vintena de poemaris i escriu regularment en els mitjans de comunicació, actualment al diari Ara. La seva obra pictòrica beu del mateix lirisme que la seva obra escrita, lligada a la natura i a les formes de l’arquitectura. Ha guanyat nombrosos premis literaris, l’últim dels quals, el XX Premi Jaume Fuster, és un reconeixement dels seus companys de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Narcís Comadira  És escriptor i pintor. Tota la seva poesia publicada, disset llibres, està reunida a Poesia (2014). Posteriorment ha publicat Manera negra (2018). Ha publicat també diversos volums d’assaig i prosa literària. El seu teatre complet, format per deu obres, acaba de publicar-se a la col·lecció «Teatre reunit», del TNC. Com a traductor és autor de la versió catalana dels Cants de Giacomo Leopardi (2004) i de dues antologies de poesia italiana.
També ha traduït teatre, com ara Els gegants de la muntanya, de Luigi Pirandello, i Orgia, de Pier Paolo Pasolini. Com a pintor és autor dels murals Elogi de la pedra de Girona, ubicat a l’escala de l’alcaldia de l’Ajuntament de Girona, i Poi s’ascose nel foco che l’affina, que es troba al vestíbul de la Facultat de Lletres i Turisme de la Universitat de Girona. Ha fet tres exposicions retrospectives: «Vint anys de pintura » (1987), al Museu d’Història de Girona; «Cinquanta anys de pintura» (2010), al Museu de Montserrat, al Museu d’Art de Girona i a la Fundació Fita; i «Obres amb arbres i altres vegetals» (2015), a la Fundació Vila Casas de Barcelona.

 

Maria Contreras Coll (Barcelona,1991)
Pel seu talent com a fotògrafa documental i la seva proposta de retratar la societat des d’un punt de vista íntim i amb perspectiva de gènere. Va estudiar Belles Arts i Fotoperiodisme a Barcelona i ha fet reportatges socials viatjant per tot el món. Guanyadora de la I Beca Joana Biarnés, està fent un treball sobre la violència sexual a Espanya. En l’actualitat treballa per a The New York Times i és exploradora de National Geographic, entre d’altres. El seu últim treball, «Santa Anna», és una mostra sobre l’ajuda humanitària durant la crisi de la covid-19 que es va exposar al claustre de l’Hospital de Campanya, de la parròquia de Santa Anna de Barcelona.

Maria Contreras Coll És graduada en Belles Arts per la UB i té un postgrau en Fotoperiodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva fotografia exposa qüestions socials des d’una perspectiva íntima, especialment temes com el gènere i els drets de les dones. Després de treballar, durant un any, al voltant de la crisi de refugiats i migrants a Europa, va establir-se durant dos anys al Nepal, on va retratar la lluita de les dones contra les restriccions menstruals. Actualment està treballant en un projecte sobre violència sexual a Espanya amb el suport de la Beca Joana Biarnès, i explora els conceptes de dona i religió a diferents parts del món gràcies al suport de la National Geographic Society. És membre de Women Photograph, exploradora de National Geographic 2020-2021 i actualment participa en el programa de mentoratge de l’Anderson Ranch Arts Center. La seva feina ha estat publicada a The New York Times, The Washington Post, Marie Claire o La Vanguardia, i s’ha exposat a Dubai, Londres o Barcelona. És professora convidada i tutora a la UAB, i recentment ha estat guardonada amb un POY Latam pel seu treball al Nepal.

Maria Carme Dalmau i Dalmau (Barcelona, 1930)
Per la seva trajectòria al capdavant de Rafael Dalmau, Editor, empresa de la qual va ser cofundadora l’any 1959, si bé el seu lligam amb els llibres es remunta a l’editorial Mediterrània i la llibreria Dalmau que va fundar el seu pare i on va treballar des dels quinze anys. La seva és una tasca de persistència en favor de la llengua i la cultura catalanes des d’un context polític de dictadura i que s’ha sabut adaptar als entorns canviants del sector del llibre. Dalmau s’ha especialitzat en divulgació de la història i el patrimoni, singularment a través de la col·lecció «Episodis de la Història», però també ha publicat obres de gran ambició historiogràfica, editorial i territorial. Va ser l’única dona que va signar el manifest fundacional de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, l’any 1978.

Maria Carme Dalmau i Dalmau. Nascuda en el si d’una família vinculada amb el món del llibre i l’art, ha dut a terme una destacada tasca com a editora. L’any 1945 va incorporar-se a la Llibreria Dalmau i un any després a l’Editorial Dalmau i Jover. L’any 1959, conjuntament amb el seu pare, va fundar Rafael Dalmau, Editor, i el 1971 va esdevenir-ne la responsable principal fins a la jubilació. En l’etapa al capdavant de l’empresa va consolidar col·leccions com els «Episodis de la Història», va enllestir obres enciclopèdiques com Els castells catalans i va emprendre diverses iniciatives d’alta divulgació històrica i disciplines afins (excursionisme, geografia, etnografia, patrimoni…). L’any 1978 va ser l’única dona que va firmar el manifest fundacional de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. La seva direcció exigent a favor de la normalitat, compromesa amb la llengua i la cultura catalanes, i amb una marcada voluntat de servei, ha impulsat Rafael Dalmau, Editor com a segell de referència de la historiografia catalana, amb vinculacions tant amb el món acadèmic com amb l’associacionisme cívic i cultural d’arreu dels Països Catalans.

Dansàneu. Festival de Cultures del Pirineu
Pel conjunt del projecte impulsat pel Consell Cultural de les Valls d’Àneu, que vincula dansa, territori,tradició i contemporaneïtat i que enguany celebra la trentena edició. Hereu de l’escola d’estiu de dansa i música tradicional fundada pel ballarí i coreògraf Joan Serra l’any 1992 a Esterri d’Àneu, el Dansàneu va fer un pas més el 2015 per bastir un projecte obert al públic de totes les edats que posa en valor la riquesa patrimonial i natural de les Valls d’Àneu a partir d’una proposta cultural diversa. A partir de la dansa i de la música popular combinada amb les propostes més contemporànies de la cultura d’arrel, incorpora els atractius de disciplines artístiques, culturals, socials i econòmiques ja presents al territori.

Dansàneu Festival de Cultures del Pirineu. Hereu de l’escola d’estiu de formació liderada durant anys pel ballarí i coreògraf Joan Serra, el Dansàneu es va refundar l’any 2015 en l’actual Festival de Cultures del Pirineu, un projecte obert a tots els públics que posa en valor la riquesa patrimonial i natural de les Valls d’Àneu i la marida amb una mescla de propostes artístiques contemporànies i d’arrel. Aquest 2021,en el seu trentè aniversari, el certamen reforça el seu posicionament com a festival estratègic per a les Valls d’Àneu, respectuós amb el territori i articulat d’acord amb una triada cultural única com és la dansa, la música i el patrimoni entès des de diversos vessants: l’arquitectònic i artístic de les Valls d’Àneu, el natural i també l’immaterial. Liderat pel Consell Cultural de les Valls d’Àneu, el festival és avui una trobada que posiciona Àneu arreu i que advoca per una experiència cultural transformadora. El suport als projectes pirinencs, la voluntat d’acompanyar els creadors i creadores del país fomentant el concepte de «laboratori », el treball en xarxa i la voluntat d’esdevenir una referència transfronterera resumeixen els objectius i la filosofia de present i de futur.

Mónica Rikić (Barcelona, 1986)
Per l’excel·lència i innovació dels seus projectes tecnoartístics. Llicenciada en Belles Arts i màster en Arts Digitals, s’ha centrat en la creació artística a partir de la codificació electrònica i els projectes interactius des del joc com a eina educativa i d’experimentació sociològica. Les seves obres interpel ·len tant la reflexió sobre l’art com el debat ètic sobre l’ús de la tecnologia en l’entorn digital contemporani. Ha participat en festivals de creació d’arreu del món i col·labora amb nombroses institucions culturals i acadèmiques del país. Va participar l’any passat a l’exposició «Gameplay» sobre la cultura del videojoc al CCCB i forma part de la reconeguda comunitat d’artistes d’arts i ciència de la ciutat de Barcelona.

Mónica Rikić. És artista electrònica, llicenciada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona i màster d’Arts Digitals a la Universitat Pompeu Fabra. Rikic´ enfoca la seva pràctica artística en el codi creatiu i l’electrònica, combinant-los amb objectes no digitals per crear projectes interactius en forma de jocs experimentals i instal·lacions robòtiques. El seu interès rau en l’impacte social de la tecnologia. Des d’enfocaments educatius fins a experiments sociològics, els seus projectes proposen noves formes d’interactuar amb l’entorn digital que ens envolta. Ha participat en festivals com
Ars Electronica a Linz, Creative Tech Week a Nova York, Robotronica a Austràlia o FILE al Brasil, i ha exposat la seva obra a centres com el CCCB, Arts Santa Mónica o Disseny Hub. Ha estat guardonada a diversos certàmens internacionals i el 2018 va rebre una beca Leonardo de la Fundación BBVA per a Investigadors i Creadors Culturals. Paral·lelament, ha realitzat residències artístiques arreu del món. Una de les seves obres ha estat incorporada recentment a la .BEEP {collection;} d’art electrònic. Actualment està acabant un màster en Filosofia Contemporània a la UOC.