Sota la marca Sacseja’t amb Temporada Alta, el festival presenta 11 espectacles de múltiples estils i gèneres (dansa, instal·lacions, teatre d’objectes, performance…), nacionals i internacionals, i de la mà d’artistes amb renom i d’altres ja consagrats a casa nostra però poc coneguts internacionalment. Durant aquests 4 dies es conviden programadors d’arreu del món amb l’objectiu de fomentar la internacionalització de l’escena catalana i facilitar la producció, coproducció i circulació d’espectacles convidant a programadors d’arreu del món

Després de cancel·lar la seva celebració presencial en la passada edició, el festival torna a recuperar el format habitual programant un total d’onze espectacles que es combinaran amb trobades per a professionals. Enguany es preveu que una vuitantena de programadors del país i de l’estranger viatgin per descobrir noves propostes.

La programació d’aquest any manté la seva estructura habitual i combina produccions d’alguns artistes del país reconeguts internacionalment (La Veronal, Agrupación Señor Serrano, Frederic Amat, Cabosanroque) amb altres propostes d’artistes i companyies del país que estan actualment prenent embranzida internacional o que tenen potencial per aconseguir impactar en l’escena mundial (David Espinosa, Antes Collado, Lorena Nogal). Aquest programa es complementa amb companyies internacionals o de fora de Catalunya (Romeo Castellucci, Angélica Liddell, Macarena Recuerda, José Antonio Portillo) que estrenen o presenten els seus treballs al festival.

Durant aquests dies artistes i programadors es podran posar en contacte i presentar nous projectes de cara a buscar col·laboracions en la producció o distribució. També és una bona oportunitat perquè els artistes copsin la mirada i les línies artístiques dels professionals internacionals de cara a saber en quins espais artístics poden encaixar futures produc­cions.

Des dels seus inicis, més de 700 professionals nacionals i internacionals han passat per Girona, incloent-hi repre­sentants d’institucions del prestigi del Fes­tival d’Avignon, el Théâtre Odeon de París, el Wiener Festwochen de Viena, el Kuns­ten Festival des Arts de Brussel·les, el Fes­tival de Nàpols, el Foreign Affairs de Berlin, el Théâtre de la Ville, el Festival d’Autom­ne de París i el Public Theater de Nova York, entre molts d’altres.

Coproduccions d’espectacles de creació contemporània

La programació de la Setmana de Programadors és una mostra del treball que, des de fa temps, Temporada Alta fa per ajudar a internacionalitzar els projectes dels artistes catalans, creant vincles per coproduir espectacles amb operadors estrangers i participant de coproduccions amb artistes internacionals. El festival presenta quatre coproduccions amb altres agents i equipaments culturals.

Bros és la nova proposta de Romeo Castellucci, el creador italià referent de l’escena contemporània, que aborda qüestions com la relació amb la llei, la responsabilitat individual i col·lectiva i la submissió al poder. L’espectacle, en coproducció amb diversos agents europeus s’estrena a l’Estat en el marc del festival.

Angèlica Liddell porta a Temporada Alta la seva nova peça titulada Terebrante després d’estrenar-la només fa unes setmanes a Orleans, França. Seguint la línia radical que caracteritza a l’artista, l’obra pren com a referència el cantaor Manuel de los Santos “Agujetas” per tractar temes recurrents en la seva producció artística, com el dolor i l’esforç a la vida i en els processos de creació.

L’altre espectacle que es veurà a la Setmana de Programadors, també coproducció del festival és A pie, estrena a Catalunya. La proposta instal·lativa de José Antonio Portillo amb Enric Monfort, que combina música, tecnologia, arts plàstiques i teatre, explora els conceptes de maternitat i paternitat i vincula els espectadors amb l’infant que porten dins.

La Veronal, una de les companyies més internacionals del país, presenta la darrera coproducció d’aquesta setmana. Sonoma s’havia d’estrenar a Temporada Alta 2020 en versió de sala a la italiana, però finalment la pandèmia va obligar a presentar-la en format digital. Ara, després que el muntatge hagi evolucionat, i que aquest estiu s’hagi vist al Festival d’Avinyó (essent la primera companyia catalana que actua a Cour d’Honneur del Palau dels Papes), es veurà a Girona. Aquesta és una coproducció amb el Grec, el Mercat de les Flors i altres agents internacionals.

Propostes incloses al projecte Pyrenart

Pyrenart és el projecte transfronterer, finançat per la Unió Europea, que des del 2018 ha permès coproduir diversos muntatges amb altres socis internacionals a la vegada que ha afavorit la circulació europea i la presentació conjunta d’espectacles. Temporada Alta participa en el projecte juntament amb el festival CIRCA de Aux i Le Parvis, Scène Nationale de Tarbes, entre d’altres.

Enguany el projecte compta amb tres espectacles que es podran veure durant la Setmana de Programadors: el ja mencionat Sonoma de La Veronal, That’s the story of myl ife, l’espectacle on Macarena Recuerda explica la seva vida en el que va ser la primera producció de la companyia, i RRR, el diàleg entre la dansa de La Veronal, la música i l’espai sonor de cabosanroque i les imatges pictòriques de Frederic Amat.

Més espectacles per sacsejar-se

En el programa d’aquesta setmana s’inclouen propostes d’artistes i companyies del país que actualment estan prenent embranzida internacional o que tenen potencial per a funcionar en el mercat internacional. És el cas d’Antes Collado, el jove creador de 29 anys que ha sorprès al  públic i a la crítica amb Crisálida. Aquest és un espectacle de dansa sobre els canvis vitals fet amb un llenguatge i estètica propis. Un altre exemple és David Espinosa, un singular artista que ha fet de la doctrina punk de “fes-ho tu mateix” la seva marca escènica i que mostrarà l’obra Conferencia espectacular, que repassa les avantguardes escèniques europees amb ninots, joguines i objectes trobats per casa.

En la categoria de produccions d’artistes i companyies del país reconeguts internacionalment, hi trobem l’espectacle RRR signat per al triplet Cabosanroque, La Veronal i la proposta d’Agrupación Señor Serrano, titulada The mountain.

Lorena Nogal, coreògrafa i ballarina vinculada a La Veronal presenta per primer cop al festival una peça pròpia. L’elogi de la fissura que es veurà al Saló de descans del Teatre Municipal de Girona en una peça curta per a un nombre reduït d’espectadors que l’artista presenta com una celebració de l’autoacceptació i la bellesa sorgida d’allò que és irregular, asimètric, imperfecte.

Finalment Andrea Díaz torna a Temporada Alta amb el muntatge fundacional de la seva companyia, M.A.R. Un discurso plástico a través del espacio. Aquesta és una delicada peça sobre arquitectura, paisatge i família explicada amb tècniques de teatre d’objectes i música en directe.

IETM: Reflexions sobre el paper de les arts a la societat actual

En un clar esforç per refermar el posicionament internacional de Temporada Alta, Girona acollirà a continuació de la Setmana de Programadors una trobada satèl·lit de la Xarxa Internacional per a les Arts Escèniques Contemporànies (IETM). En aquesta està previst que hi acudeixin més de 120 professionals de tot el món per reflexionar sobre iniciatives que han fomentat el canvi social i explorar maneres de deconstruir el paper de les arts a la nostra societat. La trobada tindrà lloc del 25 al 27 de novembre.

Temporada Alta hi participa com a coorganitzador, juntament amb l’ICEC, l’Institut Ramon Llull i l’Ajuntament de Girona, presentant-hi una programació nacional i internacional destinada al públic profes­sional i participant en la producció de la trobada, que farà que en aquest any 2021 el festival compti amb dues trobades pro­fessionals internacionals.

PROGRAMACIÓ DE LA SETMANA DE CREACIÓ CONTEMPORÀNIA

A pie, José Antonio Portillo-Enric Monfort
Del 17 al 28 de novembre
Centre Cultural La Mercè
El creador escènic José Antonio Portillo i el músic Enric Monfort es tornen a unir en una instal·lació multidisciplinar, després de la seva “Biblioteca de sons i sorolls”

Música, tecnologia, arts plàstiques i teatre: A pie és una instal·lació que vincula arts i ens vincula amb l’infant que portem dins. José Antonio Portillo i Enric Monfort ens porten una trobada emocional amb la nostra curiositat, les nostres experiències, el nostre caos interior i exterior que ens acompanya durant totes les etapes de la vida i que han representat en forma d’un gran cervell replet de calaixos. Calaixos que nosaltres mateixos ordenem i que, quan s’obren, són capaços de fer que passi qualsevol cosa.

Bros, Romeo Castellucci
18 de novembre
19 de novembre
El Canal – 20 h
Romeo Castellucci torna a Temporada Alta amb una proposta sempre al límit, sobre la responsabilitat dels individus

Bros és un espectacle protagonitzat per un grup d’éssers d’anònims on l’acció immediata és el motor de la trama. El mestre del risc Romeo Castellucci escenifica una comissaria de policia on sorgeixen temes al voltant de la llei, la responsabilitat individual i la col·lectiva. Una proposta basada en l’experiència del moment, fugint de qualsevol mena de preparació. Els protagonistes, vestits amb uniforme policial, reben en tot moment ordres a través d’uns auriculars per encarnar una història irrepetible de comèdia i violència. Coneixent la trajectòria artística de Castellucci, aquest relat fugirà dels camins més previsibles i fins i tot farà una picada d’ullet als còmics del cinema mut.

M.A.R., Andrea Díaz Reboredo
19 de novembre
Centre Cultural La Mercè – 13 h, 16 h i 20 h
Un joc de petits gestos i objectes quotidians per tornar la infantesa, la taula i a la llar

Quantes vegades hem transformat una taula parada per menjar en un paisatge per fer néixer històries? Aquest joc d’infantesa s’ha convertit a les mans d’Andrea Díaz Reboredo en una íntima funció teatral per explicar, mitjançant el seu cos i objectes quotidians, la vida d’una casa i la seva memòria. M.A.R. també és un viatge evocador a través dels materials —la mirada de Xavier Bobés és cabdal—, una coreografia de petits i precisos gestos i, finalment, una reflexió sobre l’arquitectura i la seva capacitat de reflectir la cultura de cada societat. Des de la seva presentació al festival el 2019 no ha deixat de sumar premis.

Terebrante, Angélica Lidell
19 de novembre
Teatre Municipal – 20 h
La creadora internacional Angélica Liddell es troba amb el dolor i la bellesa que nia en el flamenc i el cant de la “siguiriya”

El dolor és una constant en l’obra d’Angélica Liddell. Per tant, que arribés l’encreuament amb el món del flamenc només era qüestió de temps i maduresa. Com diu la mateixa artista, no cal cantar ni ballar per ser flamenc, només et cal una causa. I aquesta causa pura és el sofriment. Un mal de l’ànima que porta com a adjectiu el mot terebrante: el patiment causat per perforar una part del cos ja adolorida. Un dolor que no mata, embogeix. Una experiència inspirada per la figura del cantaor gitano Manuel Agujetas i la siguiriya, un cant de vetlla, d’amor i mort, tràgic i solemne. El món de la Liddell travessat pel quejío, l’ai primigeni, el crit essencial.

That’s the Story of My Life, Macarena Recuerda
19 de novembre
Sala La Planeta – 22 h
La directora Macarena Recuerda arriba a Temporada Alta amb aquesta autobiografia audiovisual

Recuperada de la seva exitosa gira el 2011, que li va brindar el premi a l’espectacle més innovador de la Feria de Huesca i el Drac d’Or a la millor dramatúrgia de la Fira de Titelles de Lleida, Macarena Recuerda tornarà a pujar enguany aquesta obra després d’oferir un espectacle a distància a Temporada Alta l’any passat. Una autobiografia audiovisual en què l’autora i directora construeix la seva pròpia vida en directe a través de flaixos de memòria que s’enllacen entre si. Sense la presència de familiars a l’escenari, l’artista és capaç de projectar el seu passat a través de l’stop-motion i altres tècniques d’animació d’objectes que recreen fotografies familiars que representen tots els seus protagonistes. Una obra que ret homenatge a la memòria visual i se’n nodreix.

Crisálida, Antes Collado
20 de novembre
Centre Cultural La Mercè – 16 h i 20 h
Una proposta d’Antes Collado entre la peça coreogràfica i la instal·lació contemporània

Al festival la podrem veure al Centre Cultural La Mercè, però Crisálida ha nascut per ser interpretada (o exposada) en molts altres espais: un teatre, una galeria o fins i tot una plaça. Entesa com un terrari, la seva escenografia no deixa indiferent: amb públic a banda i banda, una habitació de vidres transparents serà l’hàbitat en què el coreògraf i ballarí Antes Collado s’expressarà a través dels moviments i farà reflexionar sobre la creació de noves formes de viure i de sentir els nostres cossos. Noves fórmules que, racionalment i culturalment, semblen un fracàs. Una peça atrevida i innovadora que explora la relació entre la naturalesa i l’home: eterna pregunta de la filosofia occidental que es veu representada entre dansa, llums i un escenari que representa la frontera entre l’interior i l’exterior.

The Mountain, Agrupación Señor Serrano
20 de novembre
Teatre de Salt – 18 h
La companyia situa les “fake news” en el centre del seu impressionant univers d’imatges

Només l’Agrupación Señor Serrano pot combinar en un mateix espectacle el misteri irresolt de la primera expedició a l’Everest, el pànic que va generar l’emissió radiofònica de La guerra dels mons d’Orson Welles, un bust digital parlant de Vladimir Putin, jugadors de bàdminton vestits d’immaculat blanc, un web de fake news, l’amenaça d’un dron sobrevolant el públic i una maqueta d’un poble americà. The Mountain, l’últim projecte d’una de les companyies catalanes amb més renom internacional, és una impactant xarxa d’imatges per reflexionar sense dogmatismes i amb molta ironia sobre què vol dir la veritat. Una funció, com sempre, visualment impecable que ens farà qüestionar les certeses de tot allò que llegim, sentim o veiem.

RRR, Frederic Amat-cabosanroque-La Veronal
20 de novembre
El Canal – 20 h
Un mosaic d’imatges, so i moviment per sorprendre a l’espectador amb un diàleg creuat entre grans creadors

RRR. Amb aquestes tres vibrants es presenta un espectacle que fa de l’escenari un espai d’encreuament entre diferents mons creatius. Un diàleg entre la dansa de La Veronal — coreografiada per Marcos Morau i ballada per Jon López—, la música i l’espai sonor de cabosanroque —amb les maquinacions inesperades de Laia Torrents i Roger Aixut— i les imatges pictòriques de Frederic Amat, que tensa la pintura amb l’acció a escena. Com a còmplices, un cor de set personatges escultòrics i sonors. RRR obre un espai inesperat on cadascú aporta un bagatge ben divers per explorar i sobrepassar els límits entre la imatge, el so i el moviment, i sorprendre l’espectador fins a l’esvaïment.

Conferencia espectacular, David Espinosa
20 de novembre
Sala La Planeta– 22 h
Una divertida classe magistral sobre l’avantguarda teatral amb manipulació d’objectes, coreografies i ombres

Si algú pot explicar grans conceptes amb ninots, joguines i objectes trobats per casa, aquest és David Espinosa. Conferencia espectacular és el típic oxímoron d’aquest singular artista que ha fet de la doctrina punk “fes-ho tu mateix” la seva marca escènica. Com més grandiloqüent és l’adjectiu, més íntima i curosa la seva proposta. Passava amb Mi gran obra i passa ara amb aquesta classe magistral sobre les avantguardes escèniques europees que, al mateix temps, és un viatge biogràfic pels creadors que Espinosa estima i en reconeix la influència. La màgia de veure reproduïts amb no res fragments d’obres de Carles Santos, La Fura dels Baus, Pina Bausch o La Zaranda, entre altres noms consagrats.

L’elogi de la fissura, Lorena Nogal
21 de novembre
Teatre Municipal – 12 h
La coreògrafa Lorena Nogal debuta en solitari al Temporada Alta amb una peça sobre l’acceptació

Esquerdes que no ensenyen, sinó que suggereixen i ens conviden a conviure amb noves realitats. L’elogi de la fissura és aquell traspàs entre l’ara i el canvi: un procés de transformació i la recerca d’una nova versió d’un mateix. La coreògrafa i ballarina Lorena Nogal, membre de la prestigiosa La Veronal, ens presenta una celebració de l’autoacceptació i la bellesa sorgida de l’imperfecte, de l’asimetria i de tota cosa irregular. Un manifest coreografiat en què Nogal expressa a través de moviments un cos fluix, vulnerable i desestructurat que flota i es mou en un escenari de transició entre allò que era i allò en què s’està convertint; entre el passat i l’innegable present. Amb aquesta peça curta, però intensa, Nogal camina, s’abraça i flueix per primera vegada com a creadora sobre l’escenari del Temporada Alta.

Sonoma, La Veronal
21 de novembre
Teatre Municipal – 18 h
La consagració de la companyia catalana amb un ovacionat espectacle dedicat a Luis Buñuel i el surrealisme

El viatge triomfal de Sonoma arriba finalment a Temporada Alta. S’ha fet esperar després de l’obligat ajornament per l’accidentat 2020. Mentrestant, ha assolit la fita d’ocupar aquest estiu el pati d’honor del Palau dels Papes, escenari central del Festival d’Avinyó. Consagració de Marcos Morau i La Veronal amb un espectacle que trenca amb el seu personalíssim llenguatge coreogràfic. A partir d’una peça del 2016 per al Ballet de Lorraine (Le Surrealisme au service de la Révolution), Morau treballa amb els límits de la realitat i els somnis amb cants tradicionals, exorcismes i ritmes hipnòtics, entre els rituals ancestrals i la modernitat. Tot cosit amb el món de Luis Buñuel i el surrealisme. El regne absolut de la imaginació. Una meravella visual. Un espectacle memorable.