27 des. 2021 53 diumenges de Cesc Gay, torna al Romea

Farà una funció especial de Cap d'Any el 31 de desembre

Redacció.- 53 diumenges, la segona incursió del cineasta català Cesc Gay en les arts escèniques, farà una segona temporada a Barcelona de 8 setmanes per acomiadar l’espectacle després de la gira per Catalunya, Balears i el País Valencià i de la primera temporada al Romea.

L’espectacle es podrà veure entre el 28 de desembre i el 20 de febrer al Teatre Romea de Barcelona i farà una funció especial de Cap d’Any el 31 de desembre.

53 diumenges ha estat un veritable èxit de crítica i públic. Pere Arquillué ha estat coronat com a “rei de la comèdia”, mentre que diversos crítics han ressaltat a Cesc Gay pel seu “talent especial a l’hora d’abordar els conflictes de la classe mitjana”. Els actors i actrius han estat elogiats pel “joc de complicitats sense enveges on cada actor ajuda a l’èxit dels seus col·legues sense rebaixar el seu triomf personal” i pel director, a qui li ha caigut una pluja de crítiques positives: “És bo que cadascú faci el que sap fer. I Cesc Gay ha demostrat tant al cinema com al teatre que sap fer comèdia”.

53 diumenges se centra en la relació entre tres germans que han quedat per parlar sobre el seu pare. L’home ja és gran i hi ha qui opina que no pot continuar vivint sol. Sovint es perd, s’oblida de les coses i darrerament ha agafat el mal costum d’ensenyar el penis a la veïna. Quan els tres germans es troben en una reunió familiar, hi ha una alta probabilitat que la vetllada es converteixi en una bomba de rellotgeria que pot explotar per la raó més insignificant. Només cal una frase aparentment inofensiva que faci d’espurna. Així que, tot i l’aparent normalitat, aquest sopar acabarà en un gran embolic, fruit d’una relació tempestuosa però irrompible.

Les grans discussions comencen sovint per una tonteria, una paraula de més dita fora de to o pel fet d’estirar una mica massa la darrera vocal d’una frase aparentment inofensiva.
I si això passa entre germans i en el context d’una reunió familiar, les probabilitats que la vetllada es converteixi en quelcom més que en una agradable trobada són molt altes.

Tot pot passar, entre germans. Sovint el present i el passat són una mateixa cosa i tots els colors de les emocions estan presents en la seva relació. El seu vincle és com una bomba de rellotgeria que pot explotar per la més insignificant de les raons.

I com ens diu un dels personatges d’aquesta comèdia familiar, “la mateixa sang els corre per les venes i estan irremeiablement units, condemnats a ser uns part dels altres a pesar de totes les baralles i les discussions sense fi. Perquè, encara que no ho vulguin, comparteixen un sentiment profund i antic que té a veure amb el misteri de la vida i del qual no es poden alliberar”.
Cesc Gay