08 set. 2020 '53 diumenges', la segona obra teatral de Cesc Gay, aterra al Romea al desembre

Una comèdia que gira entorn de les relacions familiars

Redacció.- 53 diumenges, la segona incursió de Cesc Gay en les arts escèniques, s’estrena el 4 de desembre al Teatre Romea on farà temporada fins el 18 d’abril. Després de la bona acollida d’Els veïns de dalt, el director català ha decidit tornar a obrir el teló amb una proposta protagonitzada per Pere Arquillué, Marta Marco, Àgata Roca i Lluís Villanueva que parla sobre com de complicades poden ser les relacions familiars, seguint amb el mateix toc humorístic de la seva opera prima teatral.
53 diumenges se centra en la relació entre tres germans que han quedat per parlar sobre el seu pare. L’home ja és gran i hi ha qui opina que no pot continuar vivint sol. Sovint es perd, s’oblida de les coses i darrerament ha agafat el mal costum d’ensenyar el penis a la veïna. Quan els tres germans es troben en una reunió familiar, hi ha una alta probabilitat que la vetllada es converteixi en una bomba de rellotgeria que pot explotar per la raó més insignificant. Només cal una frase aparentment inofensiva que faci d’espurna. Així que, tot i l’aparent normalitat, aquest sopar acabarà en un gran embolic, fruit d’una relació tempestuosa però irrompible.
Els veïns de dalt va ser l’inici de la carrera teatral del cineasta Cesc Gay. En la seva versió catalana l’espectacle fou vist per vora de 90.000 espectadors i en la versió castellana (Los vecinos de arriba), per més de 150.000. L’obra també ha tingut un recorregut internacional i s’ha estrenat en nombroses ciutats del món: Buenos Aires, Bogotà, Lisboa, Santo Domingo, Ciutat de Mèxic i Santiago de Xile. Totes elles amb repartiment i producció local, exceptuant les versions argentina i mexicana, que han estat coproduïdes per Elefant. Ara torna als escenaris amb 53 diumenges, una comèdia hilarant sobre les relacions familiars protagonitzada per tres germans.
EN PARAULES DEL DIRECTOR
Les grans discussions comencen sovint per una tonteria, una paraula de més dita fora de to o pel fet d’estirar una mica massa la darrera vocal d’una frase aparentment inofensiva.
I si això passa entre germans i en el context d’una reunió familiar, les probabilitats que la vetllada es converteixi en quelcom més que en una agradable trobada són molt altes.
Tot pot passar, entre germans. Sovint el present i el passat són una mateixa cosa i tots els colors de les emocions estan presents en la seva relació. El seu vincle és com una bomba de rellotgeria que pot explotar per la més insignificant de les raons.
I com ens diu un dels personatges d’aquesta comèdia familiar, “la mateixa sang els corre per les venes i estan irremeiablement units, condemnats a ser uns part dels altres a pesar de totes les baralles i les discussions sense fi. Perquè, encara que no ho vulguin, comparteixen un sentiment profund i antic que té a veure amb el misteri de la vida i del qual no es poden alliberar”.