29 ag. 2011 A partir del proper dia 1 de setembre, Can Framis obre les seves portes amb la reestructuració de la col·lecció permanent

Darrerament s'ha adquirit una vintena d'obres

En la nova presentació de la Col·lecció de pintura de Can Framis, que contempla més de dues-centes obres – una vintena de les quals han estat adquirides darrerament per part del Comitè de compres de la Fundació, i una trentena d’obres més que no havien estat abans exposades-, els criteris d’agrupació, disposició i ubicació han estat subjectes a un seguit de conceptes, entorn els quals, s’articula la col·lecció. Prenent com a punt de partença el títol del projecte Travessa d’instants – que al·ludeix a l’estreta relació establerta entre el col·leccionista, l’obra i l’artista, i que s’exemplifica a través de cites d’autors nacionals i internacionals,- l’itinerari expositiu es nodreix de multiplicitat de conceptes que atorguen al conjunt una mirada més complexa, aleatòria i suggestiva de les obres exposades.

Iniciant el recorregut expositiu i, sota el binomi Opacitat i fluïdesa, els treballs de Francesc Ruestes amb l’obra El codi secret de la creació -1r Premi Fundació Vila Casas 2001, i els treballs eteri i matèric d’Antoni Llena i Antoni Tàpies, respectivament, anticipen la diversitat d’estils i moviments que traça el nou recorregut. Aquest concepte aplega una trentena de treballs que, malgrat trencar qualsevol lectura historicista, contempla teballs contemporanis dels integrants del moviment Dau al Set. D’altres àmbits destacats d’aquesta primera part de l’itinerari expositiu la integren les obres de Xavier Grau, Los oficios IVde l’any 1989, Perejaume amb un paisatge oníric d’atmosfera inquietant que al·ludeix a la personalitat angoixada de l’escriptor, viatger i col·leccionista anglès, William Beckford. Tres creacions d’Hernández Pijuan, dues de les quals són de nova adquisició, i el treball conceptual d’Ignasi Aballí, Contenidor de ferro i carbó, de l’any 1989, que reflexionen des de diferents posicionaments entorn els límits territorials.

Permanència i dissolució, és el títol de l’àmbit contigu on interactuen obres de Lluís Lleó, Adolf Genovart, Gerard Fernández i Martín Carral, entre d’altres. Siamesa, de Rómulo Royo, un cap en penombra que emergeix a la superfície; Arbor Mundi 1, de Ramon Herreros, on la foscor d’unes branques entrellaçades es dispersen sobre un fons daurat; Una idea entre pintures, de Jordi Alcaráz ens remet al món de les idees on l’aparença se situa en una il·lusòria realitat. Així mateix, les obres de Pep Agut, S/T o 27.09.2000 d’Alfons Borrell esdevenen, entre d’altres, una divagació o digressió en l’interior de l’obra.

Seguint el recorregut s’inicia un nou àmbit sota el títol Lloc d’encontre. L’atzar, les confrontacions i les contradiccions, que s’entrellacen i conviuen en una simultaneïtat temporal, permeten compilar les obres de J. Fin Gran cortina, de l’any 1946-1948; Josep Guinovart, Sense títol del 1972, obra a mig camí entre la pintura i l’escultura i que projecta la fusió entre art i natura; la poètica i punyent realitat de l’obra de Jordi Fulla For the american people, after Hiroshima, de l’any 2006 o la sublimitat del paisatge de Leo Wellmar Different in a perfect world 1, del 2007, en són un bon exemple.

En referència als espais públics i privats, naturals i artificials, ens introduïm dins del concepte Territoris. L’obra Sarajevo/Milán de Jorge Pombo, projecta una superposició d’edificis arquitectònics; per la seva banda, To get Lost I, de Lluís Lleó, al·ludeix als vestigis arquitectònics que, de manera tènue i fantasmagòrica, afloren a la superfície. Així mateix, les obres de José Luis Pascual Peleas domésticas o Ahora eres un voyeur, ambdues de clara influència del còmic, ens desvetllen des d’un punt de vista irònic, trets d’una realitat íntima i quotidiana. Sense abandonar aquesta mateixa temàtica descobrim les obres d’Aureli Ruíz, Xevi Vilaró, Evru, i Jaume Plensa, que comparteixen un comú interès per l’anatomia humana.

Avançant l’itinerari, l’espectador es submergeix en la imperceptible línia divisòria que diferencia realitat i ficció. Així doncs, el concepte Hibridisme, es nodreix, entre d’altres, dels treballs recentment adquirits per la Fundació, d’Enric Planasdurà, Bicicleta, 1959; Cardona Torrandell, Imágenes a un poema de Joaquín II, de l’any 1975 o, Aure en rose, debout de l’artista francès Daniel Enkaoua.

Prenent com a punt de partença, un dels trets inherents en qualsevol artista: Intuïció i gest obre un nou àmbit expositiu on conviuen les creacions de Julio Vaquero, Zigurat de misteris; Martín Carral, Construcció; Frederic Amat, Els amants; Joaquim Chancho, Pintura 413 i Pintura 826; Manolo Ballesteros, Sense títol, o el treball informalista d’una obra incorporada recentment al fons de la col·lecció d’Amèlia Riera, sota el títol Pintura, de l’any 1961.

(…) ¿Toda nuestra vida sería una serie de gritos anónimos en un desierto de astros indiferentes’. Aquesta cita de l’escriptor argentí recentment desaparegut, Ernesto Sábato, sintetitza el tarannà aleatori i basculant del terme Fluctuacions que, entre d’altres, contempla les obres de Pep Duran, Sense títol de l’any 1989; Carlos Pazos, En mi jardín crecían los enanos, 2004; Antoni Llena, Entremig, 1988; Romà Vallès, Heràclit, 2008; August Puig, Sense títol, 1970; Josep Niebla, El mar en la memòria, 2003 i Occeanus, d’Albert Gonzalo donen pas al darrer tram del recorregut expositiu.

El binomi Levitat i consistència ens encara davant dels enigmes que emmascara la pròpia existència; la fugissera temporalitat de l’espai i el temps, la lluita constant per cercar l’equilibri entre el cos i l’ànima i l’imperant necessitat d’esdevenir consistents en detriment de la fràgil ingravidesa que habita en l’ésser humà. Dualitats, de Jordi Isern -1r Premi Fundació Vila Casas 2010-; XY, de Roser Oduber, Te miran fijamente, d’Albert Cruells, o les obres incloses recentment en la col·lecció de Miguel Rasero Crucifixió, de l’any 2010, o el quadríptic de Víctor Pérez-Porro, Sense títolde l’any 2010, conclouen després de 3.400m2 l’itinerari expositiu projectat per la present temporada.