29 març 2021 Antiòpera de les oblidades: música electrònica i urbana
L'escola Aules · Arts Escèniques produeix aquest musical inspirat lliurement en l'Òpera dels Tres Rals
Redacció.- El dissabte 3 d’abril arriba a la sala gran de l’Escenari Brossa Antiòpera de les oblidades, un musical escrit i dirigit per Marc Chornet amb composició musical de Neus Pàmies i Gerard Marsal que compta amb la complicitat dels alumnes d’Aules Arts Escèniques. Antiòpera de les oblidades neix a partir de la famosa Òpera de Tres Rals, de Bertolt Brecht i Kurt Weill.
La proposta sorgeix de l’encàrrec de Daniel Anglès, director de l’escola Aules, per crear una peça amb els joves intèrprets (Alexandre Ars, Àngels Cervelló, Ferran Enfedaque, Laura Font, Clara Giralt, Laia Leal, Silvia Puertas i Javi Vélez) que acaben de finalitzar el recorregut Professional d’Arts Escèniques a l’escola. En aquesta ocasió, l’acció se situa a la Barcelona actual, traslladant la música (original de l’obra) a estils contemporanis. Antiòpera de les oblidades beu de referents com Billie Elish o Rosalía per dibuixar els barris vells de Barcelona, on viuen els invisibles a ulls de la societat benestant: aquells que s’utilitzen a gust del consumidor i cauen immediatament en l’oblit.
L’Òpera dels Tres Rals apareix a l’Alemanya d’entreguerres, 1928, i és un cant a la mediocritat humana que comporta inevitablement la crisi econòmica i de valors que caracteritza aquell període. Per explorar els baixos fons de la societat d’aquella època, Brecht i Weill utilitzen gèneres musicals populars amb finalitats dramàtiques. La idea de fer una peça de nova creació basada en L’Òpera de Tres Rals respon bàsicament a la conjuntura de la crisi econòmica a Espanya, que va íntimament associada a una profunda crisi de valors de la societat: banquers que roben, polítics corruptes, desnonaments, ocupes, carteristes, manters… El paisatge dels baixos fons de la Barcelona actual és tan ric com el de l’Alemanya d’entreguerres. El sentit de la reescriptura passa per buscar analogies i situacions del present per construir una peça de nova creació amb un caràcter agredolç similar al de la peça original.
De la mateixa manera, també és interessant que en la composició musical ens aproximem a gèneres urbans actuals (música electrònica, trap, hiphop, en una operació que podria ressonar d’alguna manera llunyana a Hamilton). Una peça que, dins el gènere de teatre musical, es nodreixi de músiques urbanes que connecten directament amb la sensibilitat d’un públic jove i inquiet culturalment.
