Antònia Vicens guanya el 54è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

“Per a Òmnium és molt important continuar reivindicant la cultura com una de les armes més poderoses per lluitar per la pau"

Redacció.- Antònia Vicens i Picornell és la guardonada amb el 54è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que Òmnium Cultural atorga ininterrompudament des de l’any 1969. El premi s’entrega cada any a persones que, per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, han contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. L’escriptora mallorquina és una “amant de les paraules, una de les màximes exponents de la potència literària dels Països Catalans, i una dona que ens recorda la importància de la nació completa, l’estima pel territori i el seu paisatge i la lluita pels ideals”, ha destacat el president d’Òmnium, Xavier Antich, que afegit: “Avui Antònia Vicens és un referent, també per a les generacions més joves, i una valor incontestable de la literatura catalana més lliure i més crítica”. Antich, però, no ha deixat de lamentar “l’anomalia” que suposa que només vuit dones hagin rebut el guardó, tot i que ha assegurat que durant els darrers anys s’ha treballat incansablement per revertir aquesta injustícia històrica: “Durant els 7 anys de presidència de Cuixart, el Premi d’Honor l’han rebut 5 dones”.

Antich ha repassat la trajectòria de Vicens, posant d’exemple alguns dels guardons que ha anat acumulant al llarg de la seva vida, entre els quals el Premi Sant Jordi de Novel·la que va guanyar el 1967, la Creu de Sant Jordi, el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears o el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya. “Em fa molt feliç perquè és el primer cop que anuncio com a president d’Òmnium el Premi d’Honor”, ha afirmat Antich, que ha afegit: “Tenir l’oportunitat de fer arribar aquest premi a les Illes Balears és també una manera de reivindicar políticament la nació completa i el vigor de la llengua i la cultura catalanes”. Així mateix, el president d’Òmnium ha posat en valor “la unitat cultural i lingüística dels Països Catalans, i la riquesa de la seva diversitat, de les seves modulacions i, fins i tot, dels seus accents”. Segons Antich, “per a Òmnium és molt important continuar reivindicant la cultura com una de les armes més poderoses per lluitar per la pau, contra la repressió i contra la intolerància perquè la cultura, com la llengua, son eines de cohesió i articulació social, a més d’eines de transformació individual i col·lectiva”. I per això, ha sentenciat: “Seguirem reclamant a les nostres institucions que protegeixin la cultural com un bé públic essencial, i la llengua catalana com un element cohesionador, ja sigui al carrer o a l’escola”.

Antònia Vicens ha assegurat que està “totalment aclaparada per aquest premi”, i ha considerat que “la lliga amb un estrany compromís amb les paraules” que tant estima: “Les que m’han donat passió, llibertat i rebel·lia”. “De petita en col·leccionava, de paraules, creia que si en tenia moltes, entendria el dolor de totes les coses. Eren paraules en la suor i en la sang de la terra”. Vicens ha explicat que fa 60 anys, a l’escola no els ensenyaven a escriure ni a llegir en català: “Era una llengua de carrer, de feina i no tenia cap prestigi”. Per això ha volgut agrair la feina feta per Òmnium Cultural i l’Obra Cultural Balear amb les seves classes de català, on ella mateixa va assistir com a alumna: “El català ara té el prestigi que li toca i s’ha obert camins, es tradueix molt, però sempre està perseguit o acorralat, obligant-nos a viure en l’aguait de cada batalla, perquè saben que si ens fereixen la llengua, ens sagna l’ànima”.

Vicenç ha afirmat que “és un honor estar al costat” de totes les guardonades amb el Premi d’Honor que, com Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies, Montserrat Abelló, Maria Antònia Oliver, Isabel-Clara Simó, Marta Pessarrodona i Maria Barbal, l’han precedit, i ha volgut tenir un record per la pau: “Cal cridar per la pau i per la falta moral dels estat, i fer un crit per la rebel·lia”.

La guardonada: Antònia Vicens i Picornell (Santanyí, 1941) 

Antònia Vicens compta amb una extensa obra publicada al llarg de la seva vida  que inclou novel·la, poesia  poesia, narrativa breu, contes per a joves i textos periodístics. Escriptora des de ben jove, publica la primera obra, Banc de fusta, amb 25 anys. Un any després guanya el prestigiós Premi Sant Jordi de Novel·la amb 39º a l’ombra, una novel·la considerada un dels textos fundacionals de la literatura catalana del darrer mig segle. Un debat sobre el turisme i gènere, i també un qüestionament sobre les relacions de poder. Aquesta obra catapulta Vicens dins el panorama literari català i serà traduïda al castellà i l’alemany.  L’univers mallorquí i els problemes d’equilibri entre el turisme i la conservació del territori és una de les fonts d’inspiració de les primeres obres d’Antònia Vicens; l’agonia de la dictadura, el camí cap a la democràcia, la lluita de la dona per aconseguir un lloc d’igualtat en la societat, per tenir poder de decisió sobre el seu propi cos, per fer valdre la seva intel·ligència, a més d’un gran amor per conservar les paraules autòctones, són els temes que marquen la seva novel·lística.

Durant la dècada dels 80, continua escrivint i publicant bàsicament novel·les. També fa col·laboracions a premsa, com els contes que escriu al Diari Avui i les memòries d’infantesa al Diario de Mallorca.

La primera incursió al gènere poètic és al 2009, amb la publicació del recull Lovely. El seguirà Sota el paraigua el crit., i Fred als ulls, de 2015, que rep el clam unànime de la crítica. El recull Tots els cavalls rep el premi Cavall Verd Josep Maria Llompart de l’Associació al millor poemari de l’any en llengua catalana. El 2017 rep l’encàrrec d’escriure el poema oficial per al Dia Mundial de la Poesia de la Institució de les Lletres Catalanes, que es tradueix a 20 llengües. El 2020 publica Pare què fem amb la mare morta.

El veredicte del jurat

El jurat ha decidit atorgar el Premi d’Honor a Antònia Vicens per “la solidesa de la seva obra literària i la innovació en la recerca d’una veu narrativa”, que “ha contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans”. Així mateix, ha destacat “el seu compromís amb la llengua i el seu activisme”, que es veu en “l’inconformisme que passa per treballar la veu literària al llarg de la vida”, així com per la “capacitat de cultivar la llengua en edats tardanes des de diferents gèneres”, un fet que ha teixit la seva trajectòria. El jurat també ha posat en valor “la creació d’una veu en constant experimentació, en la qual es reconeixen les generacions més joves de poetes”.

L’acte de lliurament, la primera quinzena de juny

Antònia Vicens rebrà el guardó del Premi d’Honor, obra d’Ernest Altés, en l’acte de lliurament que tindrà lloc la primera quinzena de juny.

L’acte serà un homenatge a la persona guardonada i girarà al voltant de la seva figura, tant pel que fa a l’àmbit artístic com del contingut de la seva obra. L’objectiu de l’acte és, igual que el mateix Premi, divulgar l’obra i la trajectòria del premiat d’honor. El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes és un dels màxims reconeixements a la trajectòria d’una persona que, per la seva obra literària o científica escrita en llengua catalana i per la importància i exemplaritat en la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.