Aquest cap de setmana té lloc el 39è Aquelarre, la festa del foc i la música a les terres de ponent

L’Aquelarre de Cervera és la principal i més massiva festa del foc i la música de les terres de Ponent des de fa 39 anys

Redacció.- Si Catalunya és terra de bruixes i diables, la festa del foc i de la música més esbojarrada de l’estiu és l’Aquelarre  de Cervera, el 26 i 27 d’agost. Els veïns de la capital de la Segarra i les entitats populars es bolquen en una festa que enguany arriba a la 39a edició . Alea Teatre s’encarregarà d’un espectacle únic on no faltaran el Mascle Cabró i la seva brutal escorreguda, amb els diables i les percussions.

Les bruixes i la seva màgia en la construcció del mal seran l’eix temàtic de la 39a Festa de l’Aquelarre  que se celebrarà a Cervera el darrer cap de setmana d’agost. El director de la companyia Alea Teatre, el cerverí Albert Parra, defineix així l’essència de l’espectacle sensorial que ha creat expressament i que serà com cada any el plat fort de la festa de la música i el foc de les Terres de Ponent, amb la complicitat d’un equip artístic “aquelarrer i cerverí”, des de sempre lligat a la festa.

El dissabte 27 d’agost amb un ritual de 39 anys d’història s’invocarà el gran Mascle Cabró , un dels pilars de la misteriosa i imprescindible cita segarrenca. L’espectacle partirà de les llegendes de les dones d’aigua, les bruixes blanques, verdes i negres, que mostraran els poders màgics, els hàbitats i els súbdits, però també les debilitats i confrontacions. Juntes, totes les màgies seran emprades per construir l’essència del mal personificada en un monstre que esdevindrà el Mascle Cabró , en una inabastable orgia de foc, efectes visuals i música en directe i itinerant composta per Carlos Montfort (Blaumut, Sílvia Pérez Cruz…).

La màgia i originalitat de l’Aquelarre  cerverí se centra en l’aparició del Mascle Cabró  en un espectacle que cada any es dissenya de nou, tot i que la cerimònia té tres actes molt definits que cap director teatral es pot saltar: l’Encesa de la Universitat , la Invocació del Mascle Cabró  i l’Escorreguda final del Mascle Cabró  i el Foqueral . A més, cal tenir en compte tot el cerimonial festiu que l’acompanya de correfocs i balls de diables, amb dues colles convidades aquest any, el Ball de Diables de Llorenç del Penedès i el Ball de Diables de Vilafranca del Penedès.

Escorreguda del Mascle Cabró

La culminació de la festa i el moment més esperat per tothom és l’Escorreguda del Mascle Cabró  a la plaça de Pius XII (nou espai temporal al costat de l’antiga Universitat a causa d’unes obres). Es tracta d’una mena de catarsi col·lectiva potenciada amb pirotècnia a ritme de músics i actors cerverins. A la matinada, el final de la celebració esbojarrada arriba amb el Foqueral, una carretillada on el nivell de foc augmenta constantment i de manera gradual, tot concloent amb una espectacular encesa conjunta de tots els diables i de les maces grans: en Llucifer i la Diablesa. Un èxtasi que també disposa d’una peça musical pròpia, composta per Quim Granell.

Al llarg d’una setmana es cremaran a la ciutat més de 250 quilos de pólvora, que avalen una festa ferotge que omple els carrers centenaris del nucli antic de correfocs, espectacles, màgia i esoterisme. Un ritual de foc únic, entre altres coses, pel protocol festiu, però també pels personatges que acompanyen el Mascle Cabró , com la Polla , la Dama Hermosa , l’Astarot i diversos gegants i dracs.

El dia abans, el divendres 26, també incorpora escenes úniques, com l’espectacle Tellus Mater a càrrec de la colla de percussió femenina Band Tokades amb l’aparició de la Gran Cabrona, la dona del Gran Cabró , que tindrà lloc a les 2 de la matinada entre l’actuació de La Terrasseta de Preixens  i Itaca Band . La festa es completa amb les enceses del diables, el correfoc i elements del bestiari tradicional, com el Carrancó Bilando , que enguany celebra 15 anys i serà l’amfitrió d’una trobada festiva organitzada pels Carranquers . “La idea és convidar entre cinc i sis colles de fora, de Reus, Tarragona, el Vendrell… i, esclar, de Cervera”, comenta el cap de colla dels diables locals, Òscar Marsinyach.

El cartell de l’Aquelarre l’acaben de fer atractiu i salvatge els cinc escenaris gratuïts repartits per la capital de la Segarra que animen una desena de formacions i cinc discjòqueis.

Fira del Gran Boc

La Fira del Gran Boc, que enguany obre el periodista Sebastià d’Arbó  és una fira esotèrica i alternativa que s’ubica als patis interiors de la Universitat de Cervera el dissabte 27 i diumenge 28 d’agost a la tarda. Incorporada a l’Aquelarre  des del 1998, ara mateix és una de les fires d’aquesta temàtica més grans del sud d’Europa. El seu objectiu i raó de ser és oferir un espai alternatiu per a tot tipus de públic durant els dies de la festa.

Desenes de paradetes ocupen els espais dels patis de la Universitat, com el Pati Gran, on s’ubica el punt d’informació i la botiga amb marxandatge de la festa, un bar i parades de productes naturals, artesans i tèxtils. Un altre dels patis interiors de la Universitat acull els professionals esotèrics, el tarot, la quiromància i les teràpies alternatives. A la Sala Mariló Casals, al Paranimf de la Universitat, s’hi realitzen conferències. La sala rep el nom en honor a la tarotista, per la seva implicació i aposta per la fira des de la primera edició.

En altres espais hi ha tallers i espectacles de petit format, rituals i animació. A la zona exterior de la Universitat, al passeig, hi ha els espais gastronòmics.

LA FESTA DE LA MÚSICA

La ciutat de Cervera acollirà durant el cap de setmana de l’Aquelarre 2016  cinc escenaris gratuïts amb una desena de grups de mestissatge, rumba, rock i ball, entre els quals els aclamats amb el vot popular, Itaca Band , els rockers bascos Kaotiko , la fusió de Strombers i Vergüenza Ajena  i els clàssics imprescindibles a l’Aquelarre de Cervera , La Salseta del Poble Sec , a més d’una àmplia selecció de discjòqueis.

La Salseta del Poble Sec  prepararà expressament per aquesta edició una versió de la seva cançó “A sucar!”, adaptada com “Aquelarre”. La nova lletra, escrita a quatre mans per Joan Ignasi Ortuño -autor del tema original- i el cantant Salvador Escribà parla de la festa del foc amb referències a tots els elements centrals com el Gran Boc, l’Escorreguda o les bruixes. La formació festiva porta 39 anys actuant en directe als escenaris -els mateixos que la celebració de l’Aquelarre- i la seva participació a la festa de Cervera ja forma part del programa musical habitual de cada any amb un concert de repertori ballable a la plaça Major.