27 juny 2023 Arriba al Teatre Gaudí “Mercè Rodoreda en el Triangle de París”

El Teatre Gaudí portarà a l'escenari els contes 'Nit i Boira' i 'Paràlisi' que l'escriptora va escriure des de l'exili a París i Ginebra

Redacció.- En els 40 anys de la mort de Mercè Rodoreda, arriba al Teatre Gaudí Barcelona Mercè Rodoreda en el Triangle de París, una producció de Versus Teatre, amb la direcció de Maria Casellas, inspirada en la lectura de Retrat de Mercè Rodoreda, de Mercè Ibarz, i concretament, en els contes de “Nit i Boira” i “Paràlisi” que l’autora catalana va escriure a l’exili. Del 20 de juliol al 27 d’agost al Teatre Gaudí Barcelona.

El triangle al que fa referència el títol el formen tres ubicacions reals que marcaran la vida de Rodoreda durant la seva estada a París. En un vèrtex es troba una presó utilitzada per empresonar a la resistència durant la ocupació nazi, i als alemanys durant l’alliberament. En l’altre vèrtex, l’hotel Lutetia, que rebia als que tornaven dels camps de concentració i els familiars que els visitaven. Casa seva, al carrer Cherche-Midi, esdevé el tercer espai des d’on observarà la realitat posterior a la Segona Guerra Mundial i des de l’exili que va emprendre el 1939 des de Barcelona i cap a França.

La funció neix de la lectura de Retrat de Mercè Rodoreda de Mercè Ibarz (Editorial Empúries, 2022), que explora l’obra, les ciutats on va viure i els exilis, així com les aspiracions de la dona i l’escriptora. “És una dels grans autors de la literatura europea i occidental del segle XX, probablement la millors dels continuadors de William Faulkner i una dels més distingits dels de Virginia Woolf”, explica Ibarz.

Ever Blanchet, a càrrec de la dramatúrgia, afegeix que ‘Nit i Boira‘ i ‘Paràlisi‘ són dos contes “units pel dolor”. “Un conte situa a Rodoreda enmig d’una situació aliena que li provoca un dolor moral; a l’altre parla d’un dolor físic, d’una lesió mal curada”. Ibarz puntualitza que ‘Paràlisi‘, escrit a Ginebra, és “manifestament autobiogràfic, una raresa en Rodoreda, on va fer una catarsi del preu de l’exili”. “Tots dos contes tenen en comú l’exposició descarnada, no sempre tan evident en general en altres relats”, conclou.

Els dos contes seran interpretats per l’Òscar Castellví (Aprendre a Nedar, Edward II), la Maria Clausó (Karen, Diskòdrom 0,0) i el Joan Marmaneu (Romeu i Julieta, Al final les visions) que, en escena, representaran els personatges que Rodoreda dibuixa en els seus relats. A ‘Nit i Boira‘, els personatges sentiran l’angoixa de sobreviure en un camp de concentració; i a ‘Paràlisi‘, sentirem el dolor físic de Rodoreda (Maria Clausó), i els dos homes que l’acompanyen en aquest tràngol: el metge i el marit, entre d’altres

La direcció

Maria Casellas dirigeix aquest text que tindrà lloc a la Sala Petita del Teatre Gaudí, una disposició que, segons explica, “va a favor” de la funció. “A Nit i Boira, els dos personatges lluiten per existir i significar, veurem com el pes polític i històric deixarà petjada en la seva identitat, que s’està esborrant”. A Paràlisi, veurem com Rodoreda sent que “no pertany a aquell lloc i té la necessitat de ser observada i admirada pel món”, explica.

Casellas troba un vincle entre els contes de Rodoreda, escrits als anys 40 després de la Segona Guerra Mundial, i l’actualitat. “Estem tendint a una societat cada cop més individualitza i deshumanitzada on predomina el pensament únic, amb un auge important de l’extrema dreta que ens recorda als temps foscos del nazisme”, afegeix.

Versus Teatre i Mercè Rodoreda

En un any de commemoracions pel 40 aniversari de la mort de Mercè Rodoreda, la companyia Versus Teatre ha volgut recuperar el llegat de l’escriptora catalana i tornar a donar-li vida a l’escenari. Fa també 30 anys, Versus Teatre va representar el conte ‘En Veu Baixa’, i ara torna amb dos contes personals, mai representats abans a Catalunya i que mostren una cara de Rodoreda ben poc coneguda.

Cal destacar que ‘Mercè Rodoreda en el Triangle de París‘ coincidirà amb una producció del Grec 2023 i el TNC: la lectura contemporània de La Plaça del Diamant, a càrrec de la directora Carlota Subirós. Una de les novel·les catalanes més conegudes i que reivindica la importància i “l’eternitat” de Rodoreda en el panorama cultural del país.