Avançament de les exposicions del MNAC 2024

La primera mostra de l'any serà "El mirall perdut. Jueus i conversos a l’Edat Mitjana"

Redacció.- La programació del MNAC 2024 arriba amb diversitat d’exposicions. De l’avançament d’exposicions hi ha una mostra sobre els jueus i conversos a l’Edat Mitjana, una de l’artista Suzanne Valadon, un nou espai dedicat al Mestre de Cabestany i una mostra dedicada a l’artista Eveli Torent.

El mirall perdut. Jueus i conversos a l’Edat Mitjana

23 de febrer al 26 de maig

Organitzada pel MNAC en col·laboració amb el Museo del Prado, aquesta exposició aprofondeix en el paper que van jugar les imatges en les relacions entre jueus i cristians a la Espanya medieval, entre 1285 i 1492, i mostra la utilització de l’art per estimular la conversió dels jueus o la creació d’imatges i escenografies als primers temps de la Inquisició.

Els frontals de Vallbona de les Monges, la Font de la Vida dels taller de van Eyck o els retaules que va realitzar Pedro Berruguete per Santo Tomás de Ávila, entre moltes altres obres mestres, es podran veure al costat de les Cantigas de Alfons X el Savi (Patrimonio Nacional), la Golden Haggadah (British Library) o el Fortalitium Fidei (Bibliothèque nationale de France). L’exposició reuneix, a més, una rellevant selecció d’obres procedents d’una trentena d’esglèsies, museus, biblioteques, arxius i col·leccions particulars.

 

Suzanne Valadon

19 d’abril a l’1 de setembre

Aquesta exposició, organitzada pel MNAC en col·laboració amb el Centre Pompidou-Metz i el Musée d’Art de Nantes,  revisa la figura de l’artista Suzanne Valadon (1865-1938), una figura emblemàtica de la bohemia de Montmartre a inicis del segle XX. Pintora, dibuixant i gravadora, Suzanne Valadon practicà tots els gèneres, des del retrat i el nu a la natura morta i el paisatge.

La mostra reunirà més d’un centenar d’obres, de les quals 48 només es podran veure a Barcelona: olis sobre tela i cartró, dibuixos i gravats, escultures en guix i bronze, així com altre material documental que permetrà tenir una visió retrospectiva i contextualitzada de la trajectòria d’una dona artista que va tenir un paper rellevant al París de les avantguardes, durant els anys 1910 a 1930. Aquesta visió es complementa amb obres d’artistes coetanis, francesos i catalans, que donen una bona idea de la riquesa de l’ambient artístic de l’època, alhora que s’expliquen les múltiples interaccions que es produïen en els ambients d’avantguarda i la conquesta social de l’estatut d’artista per part d’una dona.

 

Nou espai Mestre de Cabestany

Novembre 2024

El Museu obrirà un nou espai dedicat al Mestre de Cabestany gràcies a la incorporació a la col·lecció de quatre fragments escultòrics procedents del monestir de Sant Pere de Rodes,  atribuïts a aquest mestre i el seu taller, que van ser adquirits per la Generalitat de Catalunya.

Les quatre peces haurien format part dels cicles bíblics que decoraven la gran portada de l’església de Sant Pere de Rodes, construïda al segon terç del segle XII i destruïda durant el primer terç del segle XIX. Aquest nou espai permetrà incorporar les darreres investigacions i donar a conèixer una reconstrucció hipotètica de la portalada destruïda, així com oferir una nova interpretació sobre la funció i el context d’aquesta obra mestra.

La sala dedicada al Mestre de Cabestany forma part del cicle de projectes en relació a la col·lecció d’art romànic que està portant a terme el MNAC en el context del centenari del redescobriment, arrencament i museïtzació de les pintures murals romàniques  i de la formació del nucli principal de la col·lecció actual d’art romànic. Per la complexitat i característiques especials d’aquest conjunt únic d’obres, aquests projectes, que combinen aspectes patrimonials, de conservació i divulgació de la col·lecció, s’allargaran durant  un cicle de tres anys, del 2023 al 2025.

 

Eveli Torent, l’alè d’un artista modern

10 d’octubre de 2024 al 9 de febrer de 2025

El MNAC 2024 es proposa amb aquesta exposició recuperar la figura d’aquest pintor i il·lustrador, poc conegut però de sorprenent personalitat i trajectòria, nascut a Badalona el 1876. Les seves primeres passes en el món artístic es vinculen a l’entorn d’Els 4 Gats, epicentre crucial del modernisme català. En aquest cenacle l’artista coneixeria els promotors més veterans de la modernitat i compartiria els anhels de l’emergent generació que els succeiria. Es relaciona aleshores amb Picasso, que entre 1899 i 1900 realitza tres retrats al carbó de Torent, i també amb Carles Casagemas, Joaquim Mir i Hermen Anglada Camarasa.

Com d’altres artistes coetanis, Torent va viatjar a París a inicis del nou segle per establir-s’hi.  S’havia iniciat com il·lustrador en les revistes catalanes més conegudes de l’època (Luz, L’Esquella de la Torratxa o Hispania) i continuaria exercint a París (L’Asiette au Beurre, La Vie Parisienne o Le Rire).

Aventurer de mena, s’instal·la a Nova York el 1914 i es relaciona aviat amb cercles socials hispans i entitats filantròpiques properes a la maçoneria, organització a la que es vincularia molt estretament. De retorn a Barcelona, a finals de 1919, l’artista encetava un nou capítol vital i professional al seu estudi de la plaça Medinaceli i com a professor d’art decoratiu i de dibuix.

L’any 1922, Torent adquiria una torre de defensa a Eivissa, la Torre d’en Rovira, ubicada a la localitat de Sant Josep. En aquest indret instal·laria la seva residència d’estiueig i hi disposaria un museu de vestigis arqueològics i un capriciós parc monumental que descobriria el costat més curiós i pintoresc de l’artista.

 

Etiquetes: