20 set. 2010 CaixaForum Barcelona projectarà per primer cop per al gran públic el documental El mar de Barceló
El documental, obra D'Agustí Torres i produït per la Fundació Onuart, mostra el procés de treball de L'artista mallorquí per a la Sala dels Drets Humans i de L'Aliança de Civilitzacions de L'ONU
La directora general adjunta de la Fundació ?la Caixa?, Elisa Durán; el director general de la Fundació Onuart, Jorge Lasheras; i el director del documental El mar de Barceló, Agustí Torres, han presentat avui a CaixaForum Barcelona el film, que documenta un any de treball i recerca per fer la cúpula per a la Sala dels Drets Humans i de L’Aliança de Civilitzacions del Palau de les Nacions Unides a Ginebra.
El públic tindrà L’oportunitat de veure aquest treball documental a CaixaForum Barcelona. El film, produït per la Fundació Onuart i dirigit per Agustí Torres, es podrà veure al Centre Social i Cultural de L’Obra Social ?la Caixa? a Barcelona els dies 24, 25 i 26 de setembre, coincidint amb les Festes de la Mercè. En concret, cada dia s’oferiran dos passis gratuïts, a les 17 i a les 18.30 hores. Fins ara, el film només s’havia pogut veure a la secció Certamen Nacional de Llargmetratges de Documenta Madrid. Pròximament també s’exhibirà a la secció Documental del Festival Cinespaña de Tolosa.
El 2007 L’artista Miquel Barceló va rebre L’encàrrec de fer una gran obra per a la cúpula D’una de les sales de L’ONU a Ginebra. Aquest documental ens ofereix un testimoni D’excepció D’un procés creatiu carregat de dificultats tècniques i incerteses que, juntament amb la fèrria convicció de L’artista de mantenir-se fidel al seu discurs, van fer que estigués a punt D’abandonar el projecte, amb totes les conseqüències que això hauria tingut per a la seva reputació, atesa la gran expectativa institucional i mediàtica que va despertar.
Finalment va crear una espectacular pintura de 1.000 metres quadrats que canvia segons el punt de vista des del qual es mira, una metàfora de les múltiples realitats i cultures que representen els delegats D’arreu del món que es reuneixen en aquesta sala. Així mateix, una onada o corrent recorre L’obra de sud a nord com a símbol de L’esperança de renovació en aquest mateix sentit pel que fa a les relacions geopolítiques al planeta.
Segons explica Agustí Torres, «El mar de Barceló és un exemple clar de com un projecte documental pot canviar radicalment des del moment en què es comença a rodar fins que s’acaba». Al principi el projecte es va plantejar com una pel·lícula molt plàstica que havia de recrear la bellesa del comportament de la matèria i transmetre als espectadors L’experiència del pintor a L’hora de treballar.
Al cap de pocs dies D’haver començat a treballar, Barceló es va adonar que tots els elements tècnics que havien preparat al taller començaven a fallar. Els materials no donaven les textures esperades i no s’obtenien les mides de les estalactites necessàries per crear L’efecte que L’artista volia aconseguir.
El film també documenta la lluita de L’artista per tirar endavant L’espectacular projecte. Davant aquesta nova situació, Agustí Torres va optar per treballar amb un equip molt reduït: una sola càmera i un sol ajudant. Finalment, deu mesos de treball D’observació constant i ininterromput van donar com a resultat 120 hores de material que a la taula D’edició van oferir una estructura clàssica perfecta, amb un desenvolupament dramàtic intens i una resolució espectacular.
La Fundació ?la Caixa?, patró de la Fundació Onuart
El mar de Barceló és una donació de L’Estat espanyol a L’ONU en el marc de la remodelació integral de la Sala XX, que va canviar el nom per Sala dels Drets Humans i de L’Aliança de Civilitzacions, al Palau de les Nacions.
La creació de la Fundació Onuart va ser impulsada pel Ministeri D’Afers Exteriors i de Cooperació de L’Estat espanyol, amb el suport de socis privats i públics, al març del 2005. Aquell mateix any van rebre la petició de L’Organització de les Nacions Unides perquè L’Estat espanyol dugués a terme una segona contribució artística (després de la que va fer el 1936 Josep Maria Sert a la Sala del Consell de L’antiga Societat de Nacions) al Palau de les Nacions de Ginebra.
La cúpula de Barceló s’integra en el projecte D’impuls i divulgació dels drets humans a través de L’art que configura la principal missió de la Fundació Onuart. Avui dia la Fundació continua treballant per impulsar el respecte pels drets humans a través de L’art. Per això promou diferents projectes que impliquen la comunitat internacional, sempre en coL’laboració amb altres organismes internacionals com ara les Nacions Unides.
La Fundació té actualment obertes diverses línies de cooperació internacional i D’implicació de la comunitat artística que desembocaran en nous projectes artístics per fomentar els drets humans i la cooperació internacional a través de L’art. En aquest procés, la Fundació treballa en col·laboració plena amb les Nacions Unides, amb qui fa poc ha signat un acord amb L’Alta Comissionada per als Drets Humans, Navanethem Pillay, per crear i difondre un programa de promoció D’aquests drets. Això es reflectirà en la creació i el desenvolupament D’un programa de marxandatge cultural que permetrà acostar aquest missatge al públic a través de diferents productes de consum i jocs didàctics.
