El sector cultural ha sofert un serie de canvis estructurals, la majoria provocats. Per un costat les noves maneres de produir i consumir cultura i per l’altre costat la dràstica reducció de pressupostos i ajudes públiques al sector, en molts de casos superiors al 50%.

Hi ha més grups i més música que mai, mes autors i mes llibres que mai, més directors i més pel·lícules que mai…i així un llarg etcètera, però les discogràfiques estan en crisi, el numero de llibres per edició es molt baix, les sales de cinema desapareixen…, ha canviat la manera de consumir cultura!

L’augment d’oferta bé provocada bàsicament per l’augment de la formació cultural i intel·lectual de la població i la societat, i per tant dels creadors i dels consumidors de cultura. I els canvis estructurals ens venen provocats en gran mesura per la digitalització, les noves maneres de consumir música per internet, les possibilitats de realitzar edicions econòmiques de llibres, la visualització de pel·lícules per internet…, la majoria de la població s’està informant per internet, els diaris i televisions estan fent el salt a la xarxa, les seves edicions impreses o analògiques redueixen les audiències, i comencen a créixer les edicions digitals.

Tot això i mes, està provocant aquests canvis estructurals i fa que ens hi adaptem ràpidament, fins i tot la població més adulta si ha d’adaptar, si no vol està «of», i ho està fent. Entren a les xarxes socials, al whatsaap, l’skype…

La nova possibilitat de generar vídeo en streaming a les xarxes socials obre una nova manera de generar informació periodística, i d’oferir-la directament als seguidors del mitjà de comunicació, en rigorós directe, i en la plataforma que el consumidor està operant en aquell mateix moment. Aquest darrer canvi, marcarà un nou canvi estructural. El mateix periodista pot emetre en rigorós directe (només necessita un dispositiu mòbil) , l’entrevista que publicarà demà al diari, o al migdia a les noticies.

Curiós, seria veure avui en Pere Pau Usson, fundador del primer diari de Catalunya, l’any 1792, el Diario de Barcelona, disposant de totes aquestes possibilitats per arribar als seus lectors.