'Cartas Portuguesas', la història real d’amor i dolor entre una monja i un militar al París del s. XVII, arriba a La Seca

Les missives de Sor Mariana Alcoforado a Noël Bouton, Marquès de Chamilly, es publiquen a Paris en versió de M. Guilleragues

El 8 de gener s’estrena a la sala Fregoli de la Seca Cartas Portuguesas interpretat per Alicia González Laá i articulades en un discurs que projecta la misèria moral de l’ésser humà. L’espectacle, dirigit per Carlos Murias i amb dramatúrgia d’Helena Tornero, submergeix a l’espectador en una relació epistolar romàntica, existencialista i plena de passió, però en un món on, per a una dona en aquells temps, ser monja era la única manera d’accedir a la cultura, malgrat haver de resignar-se a renunciar a la seva feminitat.

Tot i que sembli una breu novel·la, les cinc cartes portugueses se succeeixen com els cinc actes d’una tragèdia: esperança, ingratitud, penediment, buit i adéu. Després sentir-se abandonada, Mariana Alcoforado va esgotant les esperances de tornar a veure el seu amant. Les cartes evolucionen com una catarsi on s’enfronta al seu amant a través d’una relació epistolar que és l’únic que li queda i que fa que el seu destinatari rebi, llegeixi i contesti les seves missives fins a ser ella mateixa qui, per fi, l’abandoni.

Les Cartas portuguesas són el crit d’una dona davant la impossibilitat de decidir  la seva vida, en una societat patriarcal, on la feminitat i el misticisme desperten un erotisme que es confon amb el dolor portant al personatge a introduir-se en un laberint emocional que converteix aquesta obra mestra en un thriller psicològic, la sortida de la qual es troba en el propi personatge.