Chomsky tanca el Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona

Ha premiat com a Millor Llargmetratge guanyador la pel·lícula ''Go through the dark'' (2021, Xina), dirigida per Yunhong Pu

Redacció.- El Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona tanca la dinovena edició, amb una gala de clausura amb gran quantitat de figures rellevants i activistes relacionats amb la defensa dels drets humans i amb una intervenció en viu de Noam Chomsky lingüista, filòsof, politòleg i activista nord-americà qui va enviar un missatge per continuar amb la lluita pels drets humans.

Chomsky va intervenir en un vídeo durant la cloenda del festival i, en resposta a les preguntes dels assistents, va explicar que la invasió d’Ucraïna per part de Rússia és “un crim de guerra a la mateixa alçada que la de Hitler a Polònia o la dels Estats Units a l’Iraq”. Va apuntar com a origen l’acord que el 1990 van assolir, durant el col·lapse de l’antiga Unió Soviètica, el president rus Mikhaïl Gorbatxov i el president americà, George Bush pare, per acceptar l’ingrés de la reunificada Alemanya a l’OTAN amb la condició que aquesta organització no s’expandiria més cap a l’est, una decisió que Bill Clinton no va respectar. Chomsky, que va qualificar Ucraïna com “un soci ‘de facto’ de l’OTAN”, va dir que “cal buscar acords de qualsevol tipus per intentar evitar l’escalada del conflicte”.

Sobre la lluita per alliberar Julian Assange, va afirmar que no hi ha poca consciència sobre el seu cas i que cal molt activisme per donar-hi més difusió.

Pel que fa a la crisi climàtica, el lingüista va advertir que tenim unes poques dècades per evitar el col·lapse i per no arribar “a un punt irreversible” i va instar l’activisme a concentrar-se a “donar a conèixer la naturalesa de les amenaces climàtiques”. També va instar els grans poders a treballar conjuntament per trobar-hi una solució.

Tanca la seva edició amb més de 100 pel·lícules nacionals i internacionals visionades per l’audiència, 7 premis cinematogràfics i 6 premis de drets humans lliurats.

El festival ha rebut més de 1.500 pel·lícules de directors de nombroses nacionalitats de les quals més de 100 van ser seleccionades per participar a la secció oficial. Les pel·lícules guanyadores lliurades durant la clausura de les Seccions Oficials finalment van ser: Millor Llargmetratge guanyadora la pel·lícula ”Go through the dark” (2021, Xina), dirigida per Yunhong Pu; Millor Curtmetratge de Ficció ”Adjustment” (2022, Iran), de Mehrdad Hasani; Millor Curtmetratge Documental “A robot for Colcabamba” (2021, Perú), dirigit per Luciano Gorriti i Adrián Portugal; Millor Fotografia i Millor Guió “The winner” (2022, Iran) dirigit per Ali Keivan; Millor Curtmetratge Català “El rellotge del meu pare” (2022, Espanya), de Francesc Palau; i Millor Pel·lícula Mediambiental “Children of Lead” (2022, França), dirigida per Martin Boudot.

Durant la gala, també es van lliurar els Premis HUMANS per part de l’associació Drets en Acció i creats per reconèixer el valor de les persones i les entitats que protegeixen i defensen els drets humans. Els premis van ser Premi Lletres i Drets Humans; Premi Veu i Drets Humans; Premi Mirada i Drets Humans; Premi Arcadi Oliveres; Premi Drets Humans i Premi Honorífic de Drets Humans.

El Premi Lletres i Drets Humans és un guardó lliurat al periodisme escrit, sota persecucions o restriccions, risc, pressió o amenaces i ha estat concedit a Andrei Kurkov, intel·lectual i escriptor ucraïnès en llengua russa. Autor de 25 llibres, tant novel·les com llibres de no ficció; la seva darrera obra “Diari d’una invasió” és un testimoni sorprenent que el converteix en una de les veus internacionals més autoritzades sobre la guerra d’Ucraïna. Per motius de seguretat, es troba en situació de desplaçat intern dins Ucraïna, mentre segueix publicant testimonis de la guerra.

El Premi Veu i Drets Humans és un guardó lliurat a líders socials, activistes, portaveus o professionals de la comunicació que treballen en la promoció dels drets humans. La guanyadora ha estat la política afganesa Malalai Joya anomenada “la dona més valenta de l’Afganistan”. En una assemblea constitucional a Kabul el 2003, es va aixecar i va denunciar els poderosos senyors de la guerra del seu país recolzats per l’OTAN. Va ser membre del parlament a l’Assemblea Nacional de l’Afganistan des del 2005 fins a principis del 2007, després de ser destituïda per denunciar públicament la presència de senyors de la guerra i criminals al parlament afganès.

El Premi Mirada i Drets Humans és un guardó lliurat a creadors audiovisuals i cineastes compromesos amb els drets humans, perseguits, censurats o sota amenaces i pressions. El guanyador ha estat Daniel Mendoza Leal, escriptor, criminòleg, advocat i periodista colombià. Es va interessar en el periodisme a“Nova Premsa” com a col·laborador després d’haver estat expulsat de “El Tiempo” i “El Club el Nogal” pels seus articles que documentaven el neonazisme, paramilitarisme i la pedofília de les elits colombianes. Entre els treballs investigatius, destaca la vida d’Álvaro Uribe Vélez de revelar secrets, confidencialitats i testimonis de persones que quan exercia com a president en escàndols polítics, desaparicions, corrupció política i segrestos.

El premi Arcadi Oliveres és lliurat a una persona o entitat catalana per la seva defensa i promoció dels drets humans. Aquesta categoria, anteriorment anomenada Premi Catalunya i Drets Humans, s’ha batejat amb el nom del que va ser un economista i activista català, referent dels moviments socials. Va participar en nombroses lluites a favor de la pau, la justícia social i els drets dels pobles i va ser un promotor perseverant de les finances ètiques. Primerament, agrair a l’Associació Justícia i Pau, associació on Arcadi va ser president durant anys, la seva aprovació per poder utilitzar el nom en aquesta categoria. I sobretot agrair a Janine, esposa d’Arcadi, la seva confiança en nosaltres per fer ús del nom del marit. El guanyador del premi Arcadi Oliveres ha estat el politòleg, periodista i exdirector de FundiPau, Jordi Armadans.

El Premi Drets Humans, un dels guardons destacats, es lliura a una persona o entitat per la seva difusió i protecció als drets humans. La guanyadora ha estat Patricia Fernández Vicens, advocada i membre de l’organització Coordinadora de Barrios. Des de la seva tasca com a lletrada utilitza el litigi per a la defensa dels drets de les persones migrants a la frontera sud. A la darrera dècada, s’ha convertit en un referent per als casos de vulneració de drets en aquesta zona i és inspiració per a les noves generacions d’advocats i també per a les organitzacions socials.

Per acabar, es va lliurar el Premi Honorífic per reconèixer i obsequiar una gran trajectòria en la defensa dels drets humans. El guanyador del Premi Honorífic ha estat la Fundació Pare Manel. Una institució sense ànim de lucre fundada el 2004 per Manuel Pousa Engroñat, implicada en accions socials i educatives als barris de Verdum-Roquetes de Barcelona. Els seus projectes se centren a desenvolupar els drets i la qualitat de vida de les persones que es poden trobar en situació de vulnerabilitat, principalment en els àmbits de la infància, joventut i penitenciari. És una entitat fonamentada al voluntariat amb el suport de professionals. La seva activitat compta amb el suport i la solidaritat d’una xarxa de persones, empreses, entitats i administracions públiques.

Per finalitzar la clausura es van projectar els curtmetratges ‘La mort petita’, ‘Aquesta nit’, ‘El bosc de la quimera’ i ‘Inefable’ de directors novells catalans.

El festival fa un reeixit balanç de l’edició, donant peu a premieres de pel·lícules internacionals com “Theaters of war”, amb la presència del director Roger Stahl i el coproductor Seb Kaempf; i ”En los márgenes” amb la presència de Juan Diego Botto, director de la pel·lícula, Olga Rodríguez, coguionista, i les protagonistes reals.

També s’ha comptat amb la participació del director i documentalista nominat en diferents ocasions als premis Oscars, Marcel Mettelsiefen, amb la projecció de la pel·lícula ”En sus manos” (codirigida per ell juntament amb la directora afganesa Tamana Ayazi) basada en la vida de la primera alcaldessa més jove de tot Afganistan, Zarifa Ghafari. També es va comptar amb la presència de la periodista i reportera de guerra Mayte Carrasco.

La presentació el passat 1 de desembre va comptar amb la projecció als coneguts Cinemes Maldà (cinemes que han allotjat totes les projeccions del festival) de la pel·lícula ”Ithaka” sobre les vivències de la família de Julian Assange i una roda de premsa posterior amb Adrian Devant (germà de la dona de Julian Assange, Stella Morris) i amb la connexió en viu des d’Austràlia amb Gabriel Shipton, germà de Julian Assange. A més van assistir gran quantitat d’activistes i periodistes interessats en els testimonis importants de la família de Julian Assange i en oferir el seu suport.

La programació competitiva d’aquesta dinovena edició ha estat composta per més de 100 títols internacionals, donant gran importància a la seva projecció física a curtmetratgistes novells locals i directors internacionals amb diverses temàtiques relacionades amb els drets humans universals.

Totes tenen diversos nexes en comú: són propostes estimulants, sensibles i reivindicatives que ajuden a entendre la multicrisi a què ens enfrontem com a humanitat, sense censures, ni correccions.

La selecció de les guanyadores s’ha dut a terme a través de la decisió del jurat participant durant el festival format per professionals del sector audiovisual com la directora i actriu Lydia Zimmermann, l’actor Juan Díaz Riquelme, les guionistes Anna Espinach, Aurora Perez Martínez, Marta Gil Soriano pertanyents a l’associació CIMA, l’actriu i la ballarina de nacionalitat veneçolana i libanesa Lisa Shuhaibar i les activistes barcelonines Carlota Bruna i Mara Jiménez, entre altres figures.

Fòrum Internacional de Drets Humans

La programació cinematogràfica s’ha complementat amb el Fòrum Internacional de Drets Humans de Barcelona amb ponents nacionals i internacionals: va començar el 4 de desembre passat amb les ponències de Fiachra Bourke (Relator especial de la defensora dels drets humans de l’ONU, Mary Lawlor) i Jaume D’Urgell, Secretari General de la Fundació Internacional de Drets Humans; va continuar el dia 5 de desembre amb la intervenció del director de cinema i documentalista Marcel Mettelsiefen i Mayte Carrasco, periodista, directora de documentals i novel·lista espanyola, especialitzada en conflictes bèl·lics.

El dia 6 la programació va seguir amb l’activista Carine Kanimba, mundialment coneguda per sobreviure al genocidi de Rwanda gràcies al seu pare adoptiu, Paul Rusesabagina, i la història del qual es retrata a la famosa pel·lícula “Hotel Ruanda” del director Terry George (2004) nominada a l’Oscar. Paul Rusesabagina, protagonista de la pel·lícula, està actualment empresonat i la seva filla està cridant a la solidaritat internacional per al seu alliberament.

El dia 7 va comptar amb l’escriptor Juan Soto Ivars amb l’artista judicialitzat Jerónimo García del col·lectiu Homo Velamine.

I el dia 8 amb Lucía Delgado: Activista social, coofundadora de la PAH Estatal; José Torralbo, Grup Monitorització DESC de l’ONU; Ramon Franquesa: Portaveu de Marea Pensionista; Antonio Barbarà, portaveu de Marea Blanca; Diosdado Toledano, portaveu de Renda Garantida; i Jorge Fernández, Ajuda Mútua Alimentària.

D’aquesta manera, el FCDHBCN han finalitzat la seva 19a edició amb un gran èxit fomentant la participació ciutadana i el compromís pels drets humans un any més sent l’avantsala de la 20a edició el proper any 2023.