25 oct. 2008 Cinc autors valencians guanyen els cinc guardons dels Premis Octubre d'aquest any

Des de la primera edició dels guardons, ara fa 37 anys, no havia coincidit que tots els autors guardonats fossin del País Valencià

El premi Ramon Barnils de periodisme ha estat per al periodista Mario Reyes per un reportatge que investiga la relació de la ciutat de València amb l’Alemanya de Hitler
Cinc autors valencians guanyen els cinc guardons dels Premis Octubre d’aquest any. Des de la primera edició dels guardons, ara fa 37 anys, no havia coincidit que tots els autors guardonats fossin del País Valencià.
Entre els guardonats d’aquesta edició destaca el periodista Xavier Aliaga, distingit amb el premi Andròmina de Narrativa per la novel·la “Els neons de Sodoma”. El premi Ramon Barnils de periodisme ha estat per al periodista Mario Reyes per un reportatge que investiga la relació de la ciutat de València amb l’Alemanya de Hitler.
El filòsof Antoni Defez s’ha endut el premi d’assaig per atrevir-se a abordar la qüestió de la nació i del nacionalisme des d’una perspectiva purament filosòfica, defugint l’habitual mirada de la política o la sociologia, amb l’obra “Realisme i nació: un assaig de filosofia impura”.
El cineasta Samuel Sebastián ha estat guardonat per la seva obra de teatre “Les habitacions tancades”, que reflecteix la conversa que mantenen un pare i una filla abans de dinar i després que el pare hagi abusat d’ella. L’autor explica que és el primer cop que s’apropa al món del teatre i s’ha mostrat molt satisfet pel seu èxit.
Per la seva part, el guanyador de la categoria de poesia, Josep Lluís Roig, amb el poemari “Peixos d’un mar sec” i el pseudònim Jaume Roig, ha dit que volia “desencallar-se” perquè quan es publica habitualment es corre el risc de repetir-se.
El premi a les personalitats ha recaigut enguany en l’alcoià Antoni Miró i en la figura del pare abat del monestir de Poblet, Josep Alegre. D’aquesta manera es recorda un important creador i alhora es commemora el 800 aniversari del naixement de Jaume I el Conqueridor, perquè és en aquest monestir cistercenc català on hi ha enterrat el monarca.