01 ag. 2026, 09:00
Comença la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs amb una exposició de Dorothea Lange

La Biennal celebra la XIV edició del 2 d’agost al 18 d’octubre en diversos espais de Palafrugell

Clara Vicenç, Redacció.- La Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, que celebra la seva XIV edició del 2 d’agost al 18 d’octubre a Palafrugell (Baix Empordà, Girona), programa 11 exposicions repartides per diferents espais de Palafrugell, una agenda d’activitats complementàries obertes a tothom, i visites guiades a públic general, escoles i instituts.

La Biennal, un dels festivals de fotografia més antics de Catalunya, ret homenatge a Xavier Miserachs i a la seva generació, i treballa amb la voluntat d’apropar la fotografia al gran públic. L’objectiu de la Biennal és donar a conèixer el treball de grans figures de la història de la fotografia nacional i internacional, així com donar suport a l’obra de joves fotògrafs. A més, en cada edició descobreix un arxiu fotogràfic desconegut de la comarca, imprescindible per la recuperació de la memòria col·lectiva i important pel seu valor artístic, patrimonial i històric.

Aquesta edició compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palafrugell, la Fundació Banc Sabadell, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona. 

Les 11 exposicions de la Biennal 2026

1 “Dorothea Lange. Un llarg viatge”, de Dorothea Lang

Dorothea Lange (Hoboken, 1895 – San Francisco, 1965) és pionera i figura imprescindible en l’àmbit de la fotografia documental, i autora d’una de les imatges més icòniques del segle XX: el retrat de Florence Thompson amb els seus fills, conegut popularment com “La mare migrant”, símbol de la Gran Depressió als Estats Units.

Durant els anys trenta i quaranta, Lange va desenvolupar un extens treball fotogràfic per a l’agència governamental Farm Security Administration (FSA), en què va documentar l’èxode i les condicions de vida de famílies d’agricultors nord-americans  afectades per la crisi econòmica, la sequera i les contínues tempestes de pols –Dust Bowl– als Estats Units.

L’exposició “Dorothea Lange. Un llarg viatge” proposa un recorregut pels paisatges físics, humans i emocionals que la fotògrafa va transitar, un document excepcional que posa de manifest la seva voluntat de captar i mostrar una realitat amb una gran sensibilitat, humanisme i dimensió artística. Totes les imatges d’aquesta mostra procedeixen de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, Divisió d’Impressions i Fotografies, Col·lecció Farm Security Administration.

2 “El vagabundo de Valparaíso. Retrospectiva”, de Sergio Larrain

Sergio Larrain (Xile, 1931 – 2012), el primer membre llatinoamericà de l’agència Magnum Photos, pertanyent a una família de l’alta burgesia xilena i format als Estats Units, va començar a fotografiar en la dècada dels cinquanta, captivat per la vida urbana, mentre deambulava pels carrers de Santiago, la seva ciutat natal. Durant anys, va conrear una fotografia social i poètica, caracteritzada per composicions descentrades, punts de vista insòlits i ombres profundes, que inspiraria generacions futures.

L’exposició “Sergio Larrain. El vagabundo de Valparaíso. Retrospectiva” , la primera retrospectiva dedicada a l’autor a Catalunya, recorre la seva curta però fructífera carrera a través d’algunes de les fotografies més representatives del seu periple per Xile, Bolívia, Perú i Europa –especialment les realitzades a Londres i a diverses ciutats d’Itàlia– fins a retornar al seu país i establir-se definitivament a la localitat rural de Tulahuén, dedicat a la meditació, el ioga, el dibuix i l’escriptura.

La mostra està produïda per Magnum Photos, comissariada per Agnès Sire, que va ser directora artística de Magnum i directora de la Fundación Henri Cartier-Bresson, i organitzada per la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs en col·laboració amb la Fundació Foto Colectania.

3 “Poètica de la senzillesa”, de Gabriel Cualladó

Gabriel Cualladó (Massanassa, 1925 – Madrid, 2003) és una de les figures fonamentals del moviment de renovació de la fotografia espanyola de la segona meitat del segle XX. Es va iniciar a la fotografia el 1951 i va desenvolupar una carrera autodidacta que va culminar en un llenguatge propi molt recognoscible. Va formar part del Grup Afal i va ser el primer fotògraf en rebre el Premi Nacional de Fotografia d’Espanya, el 1994.

Amb una clara preocupació estètica i social, Cualladó fotografia l’univers més familiar i proper des de la sinceritat i la delicadesa. Autor de retrats excel·lents, construeix sense artifici i amb una tècnica rigorosa, imatges intemporals que han influenciat i captivat els seus coetanis i les joves generacions.

4 “Adjectivar el temps. Txema Salvans – Josep Pla”

Txema Salvans (Barcelona, 1971) ha desenvolupant una manera de fotografiar renovadora i crítica que l’ha convertit en un dels autors més identificables del panorama fotogràfic del nostre país.

L’exposició “Adjectivar el temps. Txema Salvans – Josep Pla” indaga en el procés creatiu del fotògraf i de l’escriptor, i presenta les múltiples coincidències que, malgrat la distància i el context en què han produït la seva obra, ambdós comparteixen: la curiositat, l’observació, el rigor i la disciplina, el local i l’universal, i la literatura i la fotografia com una manera de relacionar-se amb el món.

5 “Els Casanovas. Nissaga de fotògrafs

Fa 150 anys, Lluís Casanovas Marquès (Palafrugell, 1857 – ca. 1936) va ser el pioner d’un llinatge de fotògrafs que retrataren ininterrompudament moltes generacions de famílies palafrugellenques. Tots van ser retratistes, però també autors de diversos reportatges locals.

L’ofici del fundador va ser continuat pels seus fills –Ling Casanovas Lallement (Épernay, 1891 – Palafrugell, 1954) i Aura Casanovas Lallement (Épernay 1895 – Palafrugell, 1988), dedicada exclusivament a l’acoloriment de les imatges–, el seu net Lluís Casanovas Sierra (Palafrugell, 1919-2011) i el seu besnet Lluís Casanovas Martínez (Barcelona, 1950).

Aquesta exposició és el fruit d’una exhaustiva investigació del fons de la família Casanovas i recorre la història de Palafrugell, vinculada en aquest cas a la història de la fotografia i a les transformacions i vicissituds que ambdues han experimentant al llarg de més d’un segle. Un projecte participatiu de recuperació de la memòria personal i col·lectiva que ha comptat amb la col·laboració de palafrugellencs, que han aportat una ingent quantitat de fotografies de familiars i avantpassats; de l’Arxiu Municipal, que conserva una bona part del llegat, així com del Teatre Municipal, del Mercat de la carn i de diversos establiments adherits a l’associació Oohx!gen, Comerç i Negoci, que les mostraran en les seves instal·lacions.

6 “Treballadors de la mar”, de Carles Palacio

Carles Palacio (Girona, 1988) és autor de diferents treballs documentals relacionats amb conflictes socials, publicats en diversos mitjans nacionals i internacionals. En l’actualitat, compagina aquesta tasca amb col·laboracions en la premsa diària, estudis de disseny i agències de publicitat.

“Treballadors de la mar” se centra en els pescadors de la Costa Brava i posa de manifest els estralls que està patint aquest sector. El poc relleu generacional, les dures condicions de treball, els preus en origen amb tendència a la baixa, les captures cada cop més escasses a causa del canvi climàtic i la reducció de la flota pesquera o les noves regulacions europees són algunes de les causes de la precarietat en què es troba actualment el sector.

La mostra és una mirada fotogràfica propera i inusual que posa en valor un dels oficis més antics de la humanitat.

7 “El paisatge invisible”, de Wayra Ficapal

Wayra Ficapal (Cochabamba, Bolívia, 1991) és una fotògrafa, periodista i editora gràfica catalana. Interessada en projectes documentals de llarga durada, els seus treballs han estat publicats en diferents mitjans.

“El paisatge invisible” tracta l’actual situació del delta de l’Ebre, on la manca de sediments retinguts als embassaments de Mequinensa i Riba-roja i la pressió de la crisi climàtica n’amenacen la supervivència. L’autora documenta aquest territori i intervé les fotografies amb l’aigua del mar Mediterrani, el mateix que està envaint i destruint l’aiguamoll. Les fotografies es van degradant i les imatges abans perceptibles es tornen invisibles. Ficapal explora en aquest treball noves formes de representació del paisatge i fomenta la consciència ambiental.

Aquest projecte s’ha dut a terme gràcies a una beca de la National Geographic Society i al suport de Roca Umbert Fàbrica de les Arts.

8 “Fotografia [en] coberta”, de Gabriel Casas, Dorothea Lange, Colita, Agustí Centelles, Josep Carreras i Xavier Miserachs

Petita mostra col·lectiva que pretén ser l’inici d’un projecte més ambiciós relacionat amb les fotografies que il·lustren les cobertes de llibres. Una exposició multidisciplinar que relaciona fotografia, literatura i disseny i que genera un diàleg i reflexió sobre l’ús de la fotografia en l’àmbit literari.

9 “Cuixart a tres bandes i …”, de Lluís Maimí, Josep Capellà i Francesc Dalmau

En l’any de celebració del centenari del naixement del pintor Modest Cuixart, que va establir la seva residència a Palafrugell als anys setanta, la Biennal li ret homenatge a través de la mirada de tres fotògrafs locals que el varen retratar en diverses ocasions: Lluís Maimí (Palafrugell, 1945), Josep Capellà (Palafrugell, 1950) i Francesc Dalmau (Palafrugell, 1953).

El primer al seu estudi i casa tot just acabat d’arribar al municipi, el segon practicant la seva activitat artística i el tercer en els actes culturals en què el pintor va participar amb la gent de Palafrugell, una crònica que centrada en l’artista, dona protagonisme també a totes les persones i personatges del món de la cultura que el varen acompanyar en la seva vida al municipi.

10 “Osses”, de Vero Mora Noya

“Osses”, de Vero Mora Noya, versa sobre les dones curadores que en un moment determinat de la seva vida han d’abandonar aquesta funció per passar a ser cuidades. Un projecte que explora la transició silenciosa de l’autonomia cap a la dependència a vegades com una pèrdua i altres com un acte de confiança i entrega. És un homenatge a les dones que es veuen obligades a abandonar el rol que sempre havien ocupat. Rol que en l’actualitat encara es perpetua perquè són molt poques les dones en situació de dependència cuidades per homes.

Amb aquesta exposició, la Biennal exposa i difon el treball d’alumnes de l’Escola de Fotografia ERAM.

11 ”Local és global”, de la Col·lecció Banc Sabadell

“Local és global” és una selecció de fotografies que formen part de la Col·lecció d’Art Banc Sabadell. Fotografia Documental, una recopilació de testimonis de l’actualitat que destaquen per la seva sensibilitat i compromís social.

Fidel als objectius i valors del millor fotoperiodisme, aquesta mostra explora els grans reptes del present: canvi climàtic, sobreexplotació de recursos, moviments migratoris, crisis econòmiques, polítiques i sanitàries, declivi de l’estat del benestar; conflictes identitaris… amb alguns dels autors i autores que ja han participat amb anterioritat a la Biennal, com Samuel Aranda, Toni Arnau, Lorenzo Meloni, Santi Palacios, Edu Ponces o Anna Surinyach, entre d’altres.

Les activitats complementàries de la Biennal 2026

Tres documentals vinculats a tres exposicions

El programa d’activitats complementàries gratuïtes compta amb la projecció de la pel·lícula “Las uvas de la ira” (John Ford, 1940), un clàssic del cinema americà, inspirat en l’obra homònima de John Steinbeck, sobre les conseqüències de la Gran Depressió als Estats Units; i dels documentals “Sergio Larrain. El instante eterno” (Sebastián Moreno, 2021), que aprofundeix en la trajectòria vital i professional del gran fotògraf xilè, i “Atín Aya. Retrato del silencio” (Hugo Cabezas i Alejandro Toro, 2024), sobre un dels fotògrafs que millor va saber captar l’ànima de les persones que va retratar i que es va presentar a la Biennal el 2018.

Xerrades i presentacions

El filòsof i professor Xavier Antic oferirà una xerrada titulada “Dorothea Lange: la fotografia documental i la retòrica visual com a forma d’acció política”; vinculat a l’exposició “Fotografia [en] coberta”, editors i dissenyadors debatran sobre l’ús de la fotografia en l’àmbit literari; el comissari Enric Bruguera parlarà sobre l’arxiu dels fotògrafs Casanovas, un tresor que abasta cent anys del la història dels palafrugellencs; el fotògraf Carles Palacio i el pescador Xavier Miró parlaran de la situació actual dels treballadors de la mar i dels problemes que amenacen la supervivència, i el fotògraf Txema Salvans parlarà de la seva obra i del seu procés creatiu a «Aquí no hi ha res (i altres mentides)».

A més, es presentaran els projectes “La Fiesta Brava”, de la fotògrafa documental Ariadna Creus, centrat en el maltractament que pateixen molts animals en diverses festes de l’Estat espanyol, i «La rellevància de la fotografia domèstica: Salvem les Fotos UPV / Recuperar les memòries», projecte de recuperació d’arxius fotogràfics afectats per la DANA al País Valencià a càrrec de Pedro Vicente Mullor director del Máster de Fotografia: Art i Tècnica de la Universitat Politècnica de València. Una iniciativa destinada a preservar la fotografia com a memòria i testimoni.

Visites guiades i altres activitats

Tots els dissabtes i diumenges del mes d’agost i setembre, la Biennal programa visites guiades a les exposicions. A més, també ofereix el servei de visites concertades (mínim 6 persones i prèvia reserva a visites@biennalxmiserachs.org).

A partir de l’1 de setembre, també es programaran visites guiades a escoles, centres d’ensenyament primari, secundari i superior.

La fotògrafa Wayra Ficapal oferirà una visita guiada a la seva exposició “El paisatge invisible”, a la Torre de Guaita de Sant Sebastià de la Guarda, el 29 d’agost.

A més, la Llibreria Nollegiu Mediterrània posarà a la venda una selecció de llibres relacionats amb aquesta edició de la Biennal.

Foto: Lluís Català