05 jul. 2018 Comencen els assajos de Maremar al Teatre Poliorama

La companyia ha començat aquesta setmana el procés d’assajos

Redacció.-Dagoll Dagom ha iniciat aquesta setmana els assajos de MAREMAR, el nou espectacle amb música i lletres inspirades en l’obra de Lluís Llach, amb la direcció de Joan Lluís Bozzo, direcció musical, arranjaments i noves creacions d’Andreu Gallén, coreografia d’Ariadna Peya i producció executiva d’Anna Rosa Cisquella, que s’estrenarà el 26 de setembre, obrint temporada al Teatre Poliorama. Maremar és la primera aventura shakespeariana de la companyia al llarg dels seus quaranta-quatre anys de vida. L’obra a partir de la qual es treballarà, Pèricles, el Príncep de Tir, és una de les peces menys representades del dramaturg que no s’ha representat mai a Catalunya.
Comença el compte enrere cap a l’estrena: dos mesos intensos en què actors i actrius treballaran de dilluns a dissabte. Així, el repartiment al complet assaja a partir d’aquest dilluns passat: Roger Casamajor (Pèricles), Anna Castells (Filla d’Antíoc, Licòrida, Dama, Pescadora, Cortesana, Noble i Pirata), Cisco Cruz (Antíoc, Cavaller, Leoní, Pàndar, Senescal, Noble, Pescador, Mariner i Cavaller), Mercè Martínez (Diana i Alcavota), Marc Pujol (Cleon, Simònides, Mariner, Pirata i Refugiat), Aina Sánchez (Thaïsa, Dionisa i Refugiada), Marc Soler (Thaliard, Lisímac, Noble, Pescador, Cortesà i Criat), Elena Tarrats (Noia i Marina) i Marc Vilajuana(Helicà, Cerimon, Arlot i Cortesà).
Durant aquests mesos els artistes estaran bolcats en un treball d’elevada exigència musical,coreogràfica i teatral, els quals interpretaran els més de trenta personatges que apareixen al llarg de la funció. Seran els propis membres de la companyia els que crearan les harmonies i les melodies de l’espectacle, acompanyant-se en algunes ocasions, de ritmes i percussions que ells mateixos executaran.
“Aquesta primera setmana l’estem centrant molt en l’entrenament vocal i musical, que és molt intens, per tal que puguin aguantar bé tot el ritme d’assajos i funcions”, explica Andreu Gallén. ”L’obra els exigeix que siguin músics, actors i ballarins a l’hora, i aquest és el gran repte”,assegura.
Més enllà de les cares visibles, Maremar comptarà amb un gran equip configurat per Alejandro Andújar en el disseny de l’escenografia i vestuari, Joan Rodón i Emilio Valenzuela (dLux.pro) en les creacions audiovisuals, David Bofarull en el disseny d’il·luminació, Roger Ábalos en el disseny de so i molts d’altres a l’equip tècnic, de producció, de comunicació, de construcció d’escenografia, etc…, que faran possible el naixement d’un espectacle d’aquesta envergadura.
Maremar: l’argument
Una nena en un camp de refugiats que plora desconsoladament perquè ha perdut als seus pares es troba amb un personatge fantàstic que la consola explicant-li la història de Pèricles.
Pèricles, príncep de Tir, es veu obligat a fugir del seu poble i de diferents indrets de la costa del Mediterrani perseguit per les ordres del maligne governador d’Antíoc. Durant les seves aventures, Pèricles s’enamora de la filla del rei de Pentàpolis, Thaïsa, amb qui es casa i emprèn la tornada cap a Tir. Enmig d’una gran tempesta, el seu vaixell naufraga i a la seva dona Thaïsa la llencen al mar creient que és morta després de donar a llum a Marina. Pèricles, desesperat, deixa la seva filla a Tarsus perquè la cuidin Cleó i Dionisa.
El cos de Thaïsa apareix a la costa d’Efes, on un metge la fa reviure. Al cap d’uns anys, Marina es converteix en una jove molt atractiva que provoca la gelosia de Dionisa, la qual conspira per assassinar-la. L’intent fracassa i raptada pels pirates, Marina acaba en un bordell de Mitilene. Cleó i Dionisa expliquen al rei Pèricles que la seva filla ha mort, fet que el porta a una vida de dol i silenci navegant pels mars.
El vaixell de Pèricles arriba per casualitat a Mitilene i el seu governador prova d’alegrar-lo enviant-lo al bordell per a que Marina li canti. Quan aquesta li explica la seva història, Pèricles, ple de joia, se n’adona que és la seva filla. A continuació, la deessa Diana fa que Marina, Pèricles i Thaïsa es reuneixin definitivament.
Tota la història de Pèricles és una gran metàfora d’una vida plena de pèrdues i naufragis d’una nena refugiada, que al final del conte, recupera l’esperança de que algun dia ella també retrobarà als seus pares.