Cossetània publica el segon volum de la sèrie Les platges de la Costa Brava, ara abraça el litoral del Baix Empordà

Les platges de la Costa Brava, de Palamós a Begur, aporta informació sobre les platges i cales accessibles a peu i dades d'interès de cada municipi

Cossetània publica el segon volum de la sèrie Les platges de la Costa Brava aportant informació sobre les platges i les cales del litoral del Baix Empordà accessibles a peu i dades d’interès de cada municipi amb fotografies en color dels diversos espais: les façanes marítimes de Palamós, Mont-ras, Palafrugell i Begur.
Aquesta guia, la segona de les cinc que han de completar el recorregut per la totalitat de les platges de la Costa Brava, a les quals es pot accedir a peu, segueix el model de l’anterior volum, Les platges de la Costa Brava. De Blanes a Palamós. Al llibre, cada platja o cala compta amb una fitxa on es fa constar l’entorn, l’orientació, l’accés, la població més propera, l’existència o no de transport públic, on aparcar, característiques (dimensions i tipus de ferm), serveis, i també una descripció on s’hi detallen certs aspectes que poden resultar singulars. A més a més de cada municipi també s’hi pot trobar un apartat amb una pinzellada sobre la seva història i els indrets d’interès turístic.
Per a l’autor, Pako Crestas, aquestes guies, a més de pretendre ser una eina útil per a l’amant de les platges, volen ser una crida a conservar l’entorn i una manera de redescobrir el nostre litoral, tot donant a conèixer els detalls que fan que la costa sigui tan variada: des dels amples i bulliciosos passeigs marítims fins a la petita cala recollida on, per arribar-hi, no quedarà cap més remei que caminar una bona estona, a canvi de gaudir d’un paratge tranquil i natural, com el que presenta la Cala d’Alguer, que hi apareix ressenyada: ‘El conjunt de cases de la cala crea un marc amb una sintonia extraordinària entre el mar i l’ocupació de l’home de la façana marítima […]. A la cala d’Alguer ens podem fer una idea exacta de com era en altres temps la Costa Brava, quan els pescadors eren els protagonistes i el turisme de massa no estava ni tan sols al bressol. Destaca també l’etimologia de la cala, que ens recorda la població de parla catalana d’ultramar’.