David Selvas dirigeix el clàssic d’Arthur Miller Tots eren fills meus

L'espectacle és una crítica a la societat nord-americana de postguerra i al mercantilisme capitalista

Redacció.- El Teatre Lliure estrena el proper dimecres 22 de febrer el clàssic d’Arthur Miller Tots eren fills meus, amb David Selvas a la direcció i Jordi Bosch i Emma Vilarasau encapçalant-ne el repartiment. L’espectacle, en cartellera fins al 26 de març a la Sala Fabià Puigserver de Montjuïc, és una crítica al model de vida americà de postguerra i al mercantilisme capitalista.

Tots eren fills meus conta la història de Joe Keller i Steve Deever, dos antics socis d’una fàbrica de peces d’avions que, durant la Segona Guerra Mundial, va servir unes peces defectuoses i va provocar la mort de molts joves soldats. Mentre Deever ho va pagar amb la presó, Keller va quedar lliure i es va acabar enriquint. Passats els anys, i a causa de l’amor, els fills respectius desencadenaran les tràgiques conseqüències d’aquella catàstrofe. Cristina Genebat ha estat l’encarregada de fer-ne la traducció al català.

“L’obra té ara més sentit que mai, perquè ens pot fer reflexionar sobre l’únic model econòmic i social que hi ha ara i que donem per bo: o arreglem el capitalisme els que hi creiem o una altra opció no és viable”, ha explicat Selvas,  que també ha dirigit al Lliure Àngels a Amèrica (T.18/19), un espectacle que posava ja en qüestió el model neoliberal nord-americà.

A més del fracàs del somni americà, l’espectacle també parla de la guerra i les ferides que deixa, dels secrets familiars i d’un passat que sempre torna, així com de l’assumpció de les responsabilitats morals i legals per part dels altres. El muntatge es revela també com una obra de sorprenent actualitat que reivindica el paper clau dels joves en la construcció d’una societat més justa.

Tots eren fills meus, escrit el 1947, és el segon text teatral de l’autor, l’èxit del qual el va decantar definitivament a l’escriptura dramàtica. De fet, el muntatge va romandre en cartellera gairebé un any i va rebre el Premi de la Crítica atorgat pel Cercle de Crítics de Teatre de Nova York el 1948. Miller està considerat un dels dramaturgs nord-americans més destacats del segle XX.

Tots eren fills meus és una de les grans obres del dramaturg juntament amb La mort d’un viatjant i Panorama des del pont, però segons Selvas, “aquesta és la seva obra més vasta, més coral. Per mi, es la millor obra de Miller, sens dubte”.

A escena, Vilarasau i Bosch comparteixen protagonisme amb Eduard Lloveras i Clàudia Benito, que interpreten la generació següent i els valors dels quals xocaran amb els dels seus progenitors. Completen el repartiment els intèrprets Quim Àvila, Eduard Buch, Francesc Marginet, Gemma Martínez, Clara de Ramon i els infants Ricard Buján i Ramon Mir.

L’espai escènic, una catifa de gespa natural visible a quatre bandes, és a càrrec d’Alejandro Andújar i el vestuari, que reprodueix la moda dels anys 40 i 50, el signa Maria Armengol. Damien Bazin és el responsable de l’espai sonor i Mingo Albir, de la il·luminació.