12 maig 2008 Dia de partit
Una obra amb l'obsessió pel Barça com a eix central
Un home tot sol en un bar, amb un whisky a la mà, mirant a la televisió el resum de la jornada futbolística. Diumenge a la tarda. I un altre home que se li apropa i li parla de futbol, del Barça. Una conversa D’homes, banal. Aquest és el punt D’arrencada
Aquests dos personatges que es troben al començament de L’obra i parlen de futbol s’enfrontaran en una lluita per la supervivència. Tot i que estan molt allunyats social i econòmicament, pertanyen a un mateix món: el dels homes obsessionats per guanyar el partit que tenen plantejat amb la vida. Homes en lluita contínua, que no descansen, que se senten vençuts o a punt de començar una remuntada o tocant el cel de la victòria… Homes que han D’anar a la batalla i que s’ho prenen molt seriosament.
I mentrestant, a una certa distància, els dos personatges femenins, s’ho miren entre divertides i preocupades. Perquè les dones, en aquesta obra, estan més actives i més integrades que ells, però no perden ni un segon pensant en quina és la seva posició a la societat. Si són a dalt, si són a baix, si perden, si guanyen… Mentre els homes són a la batalla, elles treballen i es plantegen què
fer amb els guerrers quan acabin de jugar: les trobaran allà o no?
El motor de L’acció de la trama són unes entrades per a la llotja presidencial el dia D’un Barça-Madrid. Per a algú que se sent injustament apartat del seu nucli social això pot ser un bé terriblement preuat. Pot valer tots els diners del món. Avui, als països occidentals, pots aconseguir qualsevol cosa que es desitgi, L’únic que fa falta són els diners i algú que sàpiga on aconseguir-ho. L’obra parla D’un club que és més que un club i, per tant, una entrada per a la llotja és molt més que una entrada per a la llotja. Significa ?formar part’, ?participar?, ?ser?. Dóna sentit. I tot això es pot aconseguir amb un grapat D’euros.
L’obra està escrita per David Plana i dirigida per Rafel Duran. Al repartiment, Chantal Aimée, Joan Carrera, Julio Manrique, Maria Molins, Bruno Oro i Fèlix Pons. Es pot veure al Teatre Lliure del quinze de maig al vuit de juny.
