31 març 2020 Dídac Rocher publica el disc "La Derrota"

Quina banda sonora té el primer confinament de la nostra vida?

Una barreja estranya entre foscor, esperança i solitud, també un viatge compartit. De tot això parla La Derrota, el nou disc de Dídac Rocher, que sense pretendre-ho, i per coincidències o ironies del destí, esdevé una de les bandes sonores del confinament. El disc es va publicar el passat divendres 13 de març, precisament el dia en que ens comunicaven que havíem de quedar-nos confinats a casa.
La Derrota comença amb L’espera i acaba amb Renéixer i, entremig, hi sonen peces com Arrelar o La derrota, però també Glòria.
Després d’anys de silenci discogràfic, però sense deixar d’estar present als escenaris i de participar en diferents projectes (El Meu Poble i jo, estrenat al Teatre Nacional de Catalunya i que ha recorregut grans teatres com el Kursaal de Manresa, El Monumental de Mataró o el Teatre Jardí de Figueres), Dídac Rocher torna amb La Derrota, el seu nou disc, en el qual proposa un viatge evocador, que passa per aquelles frontereres on l’enigma i el misteri floten a l’ambient.
El resultat són 10 peces que suposen un punt d’inflexió en la seva trajectòria, un enfocament més elèctric i cru, però que al mateix temps manté un discurs personal i poètic, i una elegància en les composicions. Una aposta per un so de banda, contundent, èpic i profund. Les noves cançons es poden emmarcar entre l’indie-rock, el folk i la cançó d’autor.
La gravació s’ha fet en dues fases. Una primera des del El Castell de Sant Gallard, un espai enmig dels camps de la Conca de Barberà. Allí el tècnic i enginyer de so Joel Condal va instal·lar el seu estudi mòbil i es va fer càrrec de la gravació. Amb Dídac Rocher hi havia el seu equip habitual: Dani Ferrer a la producció musical, i els músics Marc Prat (baix), Xavi Molero (bateria i percussions) i Jordi Solans (guitarres).
La segona fase de gravació del disc s’ha fet des de l’Estudi Congost de Barcelona, i s’hi han sumat els músics Albert Freixas (guitarra elèctrica), Narcís Corominas (teclats) i el mateix Dani Ferrer als teclats i piano.