Bruna Artigal (1998), Èric Pons (1997) i Adrià Andreu (1997), fundadors de la companyia, conceben La Beatriz com un espai on poder explorar les seves inquietuds artístiques i on parlar sobre temes que els preocupen i els toquen. En aquest sentit, Disset anys neix de la necessitat d’expressar una queixa, un neguit, que afecta a totes les generacions, però en especial a la seva. L’espectacle, que és un concert teatralitzat, posa en escena el trànsit entre l’adolescència i l’edat adulta, alhora que dona veu a una generació que s’ha cansat de falses promeses. 

La falsa promesa d’un futur prometedor després de realitzar un esforç durant els anys d’estudis no es materialitza en la realitat que viuen molts dels i les joves ara mateix, en un context de feines precàries, malestars i problemes de salut mental. Disset Anys, se centra justament en dos personatges que conviuen amb aquests sentiments. L’Anna (interpretada per Anna Moseguí) i l’Adrià (interpretat per Adrià Andreu) es retroben a un sopar d’antics alumnes de l’institut després de sis anys sense veure’s, justament un any després de finalitzar els seus estudis. La incertesa, l’ansietat, la nostàlgia i el sentiment de confusió constant els guiaran a través de la peça, on les cançons il·lustren el moment d’impàs en què es troben. Per una nit, tenen l’oportunitat d’enfrontar-se de cara amb les seves pors i inseguretats, tot fent un viatge a la seva adolescència.

L’argument de Disset Anys s’explica a través de duets de musicals de Broadway o de televisió i cinema. Entre els títols més famosos hi trobem High School Musical, Rent o Dear Evan Hansen, entre d’altres. Totes aquestes cançons estan descontextualitzades del seu musical, és a dir, l’equip de l’espectacle no només ha traduït les cançons, sinó que també n’ha adaptat el seu contingut i significat amb l’objectiu d’explicar la seva pròpia història.

Disset Anys no deixa de ser un musical fet de musicals embolcallat de comèdia, que més enllà de manifestar la situació d’inseguretat i malestar dels protagonistes, posa en escena situacions en les quals es troben els joves-adults: la necessitat de tornar a tenir disset anys, el record de la primera desventura amorosa, la voluntat de trencar amb tot i marxar, l’autoconeixement, l’explosió emocional, la renúncia o l’adéu.

Un espectacle nostàlgic, emotiu i divertit, que a ritme de música i tocs d’humor, esdevé una peça amb la qual tothom s’hi pot sentir identificat i pot tornar als seus Disset Anys mentre gaudeix de cançons de deu famosos musicals.

Què passa quan després de cinc anys, tornes a veure les cares d’aquells qui et coneixien de l’institut? Tots han canviat, però tu has canviat? La vida que us imaginàveu d’adolescents és una realitat? Les preguntes que sorgeixen quan acabes els estudis i t’enfrontes al món professional ens porten a la incertesa, l’ansietat, la nostàlgia i el sentiment de confusió constant.

Aquests sentiments ens guiaran a través de la peça, on els duets de musicals surten del seu context i il·lustren aquest moment: l’entrada a la vida adulta, en la qual tot el que ens havien venut resulta que no és veritat, on la precarietat laboral deixa de ser un tema de ciències socials, on nosaltres mateixes ens ajudem les unes a les altres a sortir del pou depressiu en què ens trobem, on els psicòlegs són un luxe pels que tenen més diners. La lluita constant entre escollir un camí de supervivència o un camí de felicitat.

Entra al sopar de retrobament de la generació Z i acompanya’ns per conèixer la història de dos joves que descobreixen com fer-se grans a través de les cançons de musicals