24 febr. 2012 Edicions 62 publica 'Claraboia', de José Saramago

Una novel·la inèdita, injustament perduda durant 40 anys

El 1953, un jove Saramago donava per acabada la novel·la ‘Claraboia’ i L’enviava a una editorial portuguesa sense fer-ne cap còpia. El manuscrit es va perdre i quaranta anys després, quan va rebre la insòlita notícia que ?en una mudança s’havia trobat un manuscrit i que estarien molt interessats a publicar-lo?, L’escriptor els va respondre que ja no era el moment. En vida mai no va voler que es publiqués, tot i que va deixar escrit que, un cop mort, els qui el sobreviurien podien fer el que creguessin convenient. I el que convé és conèixer el primer Saramago, que ja era un gran escriptor.

Pilar del Río, presidenta de la Fundació José Saramago, apunta: ?D’on va treure Saramago la saviesa, la capacitat de retratar personatges amb tanta subtilesa i economia narrativa, de proposar situacions anodines i no obstant això tan profundes com universals, de transgredir de forma tan serenament violenta? Un jove, recordem-ho, de menys de trenta anys, que no va anar a la universitat, fill i nét d’analfabets, que s’atreveix a interpretar el cosmos que és una casa, amb brúixola pròpia i amb Pessoa, Shakespeare, Eça de Queirós, Diderot i Beethoven com amable companyia. Aquesta és l’entrada en l’univers Saramago, així va quedar definit ja llavors’.

‘Claraboia’ és una petita joia sorprenent. Una novel·la de personatges que se situa en els anys quaranta, quan la Segona Guerra ha acabat, no la dictadura salazarista, que sembla com una ombra o un silenci que tot ho embolica, explica Pilar del Río.

Els lectors gaudiran del pensament brillant i sempre oportú de Saramago, de la fermesa del seu pols narratiu, de la seva capacitat per crear personatges i per gaudir de la bellesa de la literatura i de la vida. En definitiva, una novel·la per ser llegida exactament ara i que tanca el cercle perfecte de la literatura de José Saramago.