23 febr. 2016 Editorial Barcino publica la traducció catalana medieval de les "Epístoles a Lucili" de Sèneca

L’obra en tres volums a cura de Tomàs Martínez Romero, recull el pensament del màxim representant de l’estoïcisme romà

Editorial Barcino, segell editorial de la Fundació Carulla, ha publicat les “Epístoles a Lucili” de Sèneca dins la seva col·lecció Els nostres clàssics. L’obra, en tres volums, aplega la traducció catalana medieval de les cartes que Luci Anneu Sèneca va enviar al seu amic Lucili.

“Les Epístoles a Lucili” són l’expressió més completa i humana del pensament de Sèneca, un dels filòsofs més destacats de l’estoïcisme romà, entre Ciceró i Marc Aureli. Es tracta d’una de les obres més difoses del corpus senequià durant la baixa Edat Mitjana. Sèneca se’ns manifesta aquí com a mestre i exemple d’una filosofia de vida presidida pel domini de la raó sobre les passions, pel coratge davant les adversitats i per la llibertat interior de l’home, inclòs el dret al suïcidi, enfront dels arbitris imprevisibles de la fortuna.

Tomàs Martínez Romero, catedràtic de literatura medieval a la Universitat Jaume I de Castelló, ha estat l’encarregat de dur a terme l’edició crítica de les dues traduccions catalanes medievals conservades de les Epístoles a Lucili de Sèneca. Una primera versió completa va ser feta a partir d’una traducció francesa, i una segona traducció, a partir del text llatí, de la qual es conserven només les epístoles i-xxix. El tercer volum recull també un repertori de sentències manllevades de la primera versió, conegut pel títol de Flors o autoritats.

Arran de l’eclosió literària de les llengües vulgars a partir del segle XIII, Sèneca es va traduir al català i va esdevenir una de les principals lectures filosòfiques dels autors i lectors catalans dels segles XIV-XV. El seu pensament constitueix un dels fonaments de la poesia d’Ausiàs March i també va influir en Bernat Metge, Joan Roís de Corella i Joanot Martorell. Luci Anneu Sèneca (4 aC Còrduba, Hispània Bètica – 65 dC Roma) nascut en el si d’una família lletraferida de l’orde eqüestre i dotat per l’oratòria, es va interessar per la filosofia, i ja de jove inicià una carrera política que va culminar amb el seu nomenament com a tutor i preceptor de Neró. “Les Epístoles a Lucili” van ser escrites per un filòsof totalment retirat de la vida pública.