12 set. 2009 El Circ dels Horrors arriba a Barcelona
L'espectacle es podrà veure de L'1 al 18 D'octubre al Teatre Victòria
El proper octubre 1 arriba a Barcelona, Psicosi, l’últim espectacle del Circ dels Horrors. Amb una molt acurada posada en escena, es tracta d’un muntatge de grans dimensions que combina teatre, circ i cabaret. Sempre buscant la poètica del terror, L’ensurt, l’humor i la interacció constant amb el públic.
Un espectacle d’humor macabre, fresc, divertit i intel·ligent que està pensat per fer passar una molt bona estona a l’espectador.
Després de passar pel Teatro Nuevo Apolo de Madrid, arriba al Teatre Victòria de Barcelona per transportar-nos a la tenebrosa atmosfera d’un cementiri gòtic, perdut i mig abandonat, de principis del segle XIX (Ally, any 1800). Gàrgoles, làpides de pedra cobertes de molsa i fongs, així com el continu so a pluja i olor a humitat, crea un lúgubre ambient de fred i desassossec en el qual l’espectador passa a ser part de la història de la mà de monstres i criatures fantasmals.
Suso Silva, director del Circ dels Horrors i en el paper de “Nosferatu”, fa de mestre de cerimònies i narrador del muntatge i dóna la benvinguda als espectadors a un espectacle nou, diferent i innovador. Es tracta d’una alenada d’aire fresc en el panorama del circ espanyol, apostant per un públic àvid de noves i impactants propostes i aportant un diàleg teatral més proper al públic d’avui en dia que el públic d’abans i amb una manera diferent de veure i entendre el circ.
La mirada és clara cap al cinema en blanc i negre, i les peL’lícules de terror i suspens de l’època. L’entorn, més semblant a un plató de cinema que a una pista de circ, està envoltat de boira i nebulosa i s’ha inspirat en peL’lícules com Nosferatu de Burnau, La mòmia, El fantasma de l’òpera o La nena de l’exorcista. Altres mirades al cinema són Poltergeist realitzats per la petita Sara, La Matanza de Texas (amb un número de malabars amb serres mecàniques), X Man (amb personatges com homes llop) i el Motorista fantasma en el Globus de la mort o Obert fins al alba de Tarantino, amb la vampira que dansa amb la seva serp albina.
També cal destacar l’acurada caracterització dels personatges, només el personatge de “Nosferatu” requereix gairebé dues hores de caracterització i surt a escena amb un vestuari carregat de pròtesis D’orelles, dents, nas, lents de contacte… Tot això per aconseguir una fantàstica credibilitat dels personatges i un realisme sense precedents, creant un gran impacte visual en l’espectador.
