El conjunt escultòric d’Indíbil i Mandoni torna a Lleida

Després de ser restaurat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

Redacció.- Després d’un any d’intervenció, el Centre de Restauració de Béns Nobles de Catalunya (CRBMC) ha finalitzat l’actuació de conservació i restauració del conjunt escultòric en bronze d’Indíbil i Mandoni, que ja és a la ciutat de Lleida. Amb motiu del retorn de l’obra, la Paeria de Lleida ha programat tot un seguit d’actes per tal que la ciutadania pugui donar la benvinguda a aquesta icona de la ciutat. Dijous es va celebrar a l’Arc del Pont l’acte “Retroba’t amb Indíbil i Mandoni”, amb el qual s’inaugurà la restauració de l’estàtua, que ha estat cofinançada pel Departament de Cultura i la Paeria de Lleida.

El conjunt escultòric
L’estàtua d’Indíbil i Mandoni és una escultura de gran format realitzada en bronze, l’any 1945, a partir d’una obra original de guix de l’escultor barceloní Medardo Sanmartí, que la va realitzar l’any 1882 mentre exercia de becari a l’Acadèmia d’Espanya a Roma. L’any 1884 va ser premiada en l’exposició Nacional de Belles Arts, motiu pel qual va ser adquirida per reial ordre. Tot i passar a ser propietat de l’Estat espanyol, no va ingressar mai al Museo Nacional de Pintura i Escultura, actual Museo del Prado, sinó que es va dipositar al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

L’obra original de Sanmartí duia per títol “Grito de independencia” i representava a Istolaci i Indortes, cabdills turdetans i herois de la resistència contra els cartaginesos. No és fins l’any 1945 que, amb motiu de la remodelació dels Camps Elisis de Lleida, l’alcalde Víctor Hellín va encarregar al director del Museu Víctor Balaguer la fosa en bronze de l’obra de Medardo Sanmartí per a ubicar-la en aquest parc. El que va passar és que en el procés es va canviar la identitat dels personatges representats: els turdetans Istolaci i Indortes es van convertir en Indíbil i Mandoni, cabdills dels Ilergets i Ausetans.

Al llarg dels anys, aquest conjunt escultòric ha esdevingut una icona representativa de la ciutat de Lleida. També esdevé l’únic exemplar que es conserva de l’obra de Medardo  Sanmarti perquè l’original de guix, propietat del Museu Nacional del Prado, va desaparèixer mentre es feia la reproducció en bronze encarregada per la Paeria de Lleida.

L’emplaçament pensat en origen per aquest conjunt escultòric eren els camps Elisis, on es va ubicar l’any 1946. Una reforma urbanística posterior, que suprimia l’entrada de  la Nacional-II a la ciutat de Lleida per l’Arc del Pont, va motivar el seu trasllat i reubicació en aquest indret. Aquesta nova ubicació li va conferir una forta càrrega simbòlica, perquè Indíbil i Mandoni passaven a convertir-se en guardians i defensors de l’entrada històrica de la ciutat. A partir d’aquest moment van començar a formar part de l’imaginari col·lectiu dels lleidatans i la seva popularitat els ha convertit en l’epicentre de tota classe de celebracions. Això ha comportat que aquest conjunt escultòric hagi sofert danys, així com un seguit de robatoris que han comportat la desaparició de la llança i falcata enfundada que duia Mandoni. Arran d’aquests fets, la Paeria de Lleida i el Departament de Cultura van acordar el seu trasllat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya CRBMC per a ser restaurada.

Una restauració complexa
La intervenció ha estat precedida pel desmuntatge i el trasllat d’aquesta obra de gran format des de Lleida al CRBMC i el seu posterior retorn a la capital del Segrià un cop finalitzada la seva restauració.

El procés de conservació i restauració del conjunt escultòric ha consistit, en primer lloc, en la realització d’un  minuciós treball de recerca i localització de material  fotogràfic en diversos arxius per poder fer un seguiment cronològic de les patologies que presentava i establir quines han estat les causes que les han ocasionat. Aquesta recerca ha servit per apuntalar tot l’estudi científic que  s’ha realitzat i que ha consistit en el radiografiat i escanejat en alta resolució de l’obra i la  realització d’anàlisis especialitzades  en el laboratori del CRBMC i en el Centro Nacional de Investigacions Metalúrgicas (CENIM-CSIC). Aquest estudi ha permès conèixer amb profunditat la composició de metall, així com de la pàtina negra que en origen lluïa la pell d’aquest conjunt escultòric. Aquesta pàtina, a banda de tenir una clara intencionalitat estètica, també tenia una funció protectora del bronze per evitar l’alteració del metall en contacte amb els agents atmosfèrics. La seva desaparició cal trobar-la en l’exposició directa de l’obra a la contaminació procedent del trànsit rodat i en la realització d’una neteja agressiva en el passat.

El tractament de neteja efectuat recentment en el CRBMC ha estat una de les intervencions més destacades del procés de restauració ja que l’obra, a banda d’acumular brutícia general, tenia restes de  productes aplicats en  restauracions  passades. La neteja i estabilització del metall, la reproducció i reposició  de les armes espoliades i la recuperació de la pàtina del metall han permès estabilitzar els materials que conformen el monument i retornar-li  l’aspecte original. Dins d’aquest procés, també s’ha restaurat el pedestal de pedra que, igual que el conjunt escultòric en bonze que sustenta, presentava problemes de conservació ocasionats per la contaminació ambiental i el vandalisme. D’altra banda, totes les dades recavades durant el procés de restauració permetran establir una estratègia i un pla de manteniment futur per garantir la seva  conservació.