30 oct. 2023 El CosmoCaixa viatja a la Patagònia de l’era mesozoica en una nova mostra sobre dinosaures

L’estrella de la mostra és una rèplica a mida real del dinosaure més gran conegut fins ara, el Patagotitan mayorum

Redacció.- L’exposició Dinosaures de la Patagònia fa un viatge a la Patagònia de l’era mesozoica per conèixer de prop els variats dinosaures que van poblar aquesta terra. L’exposició creada pel MEF es pot visitar al Museu de la Ciència CosmoCaixa de Barcelona, com a primera parada a Europa, i es podrà veure fins al 2 de juny de 2024. La mostra fa un repàs de l’evolució dels diferents tipus de dinosaures que van habitar la Patagònia fa més de 300 milions d’anys i posa en relleu la seva gran diversitat.

Els visitants podran caminar entre rèpliques a escala real de 13 espècies de dinosaures que ens parlen de l’evolució de llinatges de carnívors i herbívors, i ens permeten conèixer-ne les característiques i les diferències i les èpoques en què van viure.

Una de les joies de l’exposició és una rèplica impressionant del dinosaure de la Patagònia més gran conegut fins avui, el Patagotitan mayorum, un dels descobriments més importants d’aquest segle a la Patagònia. Les restes d’aquest titanosaure sauròpode es van trobar fa 11 anys a la província de Chubut (Argentina) i van permetre aprofundir en el gegantisme d’algunes espècies de dinosaures. El Patagotitan mayorum feia 38 metres de llarg i 5 metres d’alçada fins a l’escàpula, i el seu pes en vida es va estimar en 77 tones, l’equivalent a 14 elefants africans.

A més d’aquest gegant, l’exposició mostra més rèpliques a escala real, com un altre dels dinosaures més grans (Tyrannotitan chubutensis); el més petit, d’uns 75 centímetres (Manidens condorensis), i dos dels més antics, que van viure fa 230 milions d’anys (Eoraptor lunensis i Herrerasaurus ischigualastensis).

L’exhibició combina els impressionants models amb fòssils reals. Entre d’altres, es mostren un fèmur del Patagotitan; unes vèrtebres d’un ornitòpode; dents de sauròpodes com el Bagualia alba o de teròpodes de la família dels carcarodontosaures, els dinosaures amb dents de creixement constant, com els taurons, a més de nombrosos fòssils de flora local. Els visitants també podran conèixer a través d’audiovisuals l’entorn on es trobaven les restes del Patagotitan i com se’n va fer l’excavació, que es va allargar durant tres anys i en va requerir dos més d’un treball de laboratori que va implicar un equip de més de 100 professionals de diferents disciplines.

Dinosaures a la Patagònia

Els dinosaures van viure a la Terra durant l’era mesozoica, fa aproximadament entre 230 i 66 milions d’anys, per la qual cosa no van arribar a conviure en cap moment amb els humans. Aquests animals es caracteritzaven perquè tenien extremitats sostingudes directament sota del cos, cosa que els permetia moure’s de manera bípeda o quadrúpeda. A més, molts dinosaures tenien estructures òssies addicionals, com ara crestes, banyes o cuirasses. La seva diversificació en nombroses mides, formes i espècies va donar lloc a una àmplia gamma d’adaptacions a diferents ambients i estils de vida.

L’exposició permet descobrir, per exemple, que els dinosaures teròpodes carnívors tenien un sentit de l’olfacte molt desenvolupat, la qual cosa podria ser una de les explicacions de la presència habitual d’un orifici entre les conques dels ulls. El públic també podrà conèixer l’existència d’una gran varietat de longituds de colls, des del coll del Brachytrachelopan (era el 75 % o menys de la longitud de la seva columna vertebral dorsal) fins al del Patagotitan (en el qual aquesta proporció assolia el 400 %). Una altra de les curiositats que revela la mostra és l’existència d’uns sacs d’aire connectats amb els pulmons, un sistema que va sorgir amb els dinosaures, però que també tenen les aus actualment.

En el cas dels dinosaures de la Patagònia, la diversitat de característiques és també notable, com s’ha pogut saber gràcies a les nombroses restes trobades a les roques sedimentàries d’aquesta regió. Al principi de l’era mesozoica, els continents del planeta estaven units en una sola massa de terra (Pangea), de manera que l’actual Patagònia estava llavors enganxada a l’Àfrica i banyada pel Pacífic a l’oest. El pas dels segles i l’evolució planetària van convertir la terra boscosa, selvàtica i pantanosa en la qual van viure els dinosaures en un lloc àrid on, aquestes últimes dècades, s’han trobat les restes més ben conservades de l’hemisferi sud. A l’exposició s’hi poden veure exemplars que van pertànyer als tres períodes de l’era mesozoica: triàsic, juràssic i cretaci.

Un tema que no passa de moda

Dinosaures de la Patagònia és la quarta exposició centrada en els dinosaures que acull el Museu de la Ciència CosmoCaixa des que es va inaugurar el 2004. Els Iguanos va ser la primera mostra del renovat museu i estava protagonitzada per sis esquelets d’iguanodonts considerats com els més ben conservats del món i que van sortir per primera vegada de l’Institut Royal des Sciencies Naturelles de Bèlgica per instal·lar-se a CosmoCaixa.

El 2022 va ser el torn de Dinosaures. Tresors del desert del Gobi, que va reunir 43 peces fòssils originals, extraordinàriament ben conservades, trobades a les expedicions de fa un segle al territori límit entre Mongòlia i la Xina per part del naturalista i explorador nord-americà Roy Chapman Andrews.

El 2017, CosmoCaixa va acollir T. rex, que va mostrar l’esquelet de la Trix, la reina dels tiranosaures, que va habitar la Terra fa uns 67 milions d’anys. Es tracta d’un dels depredadors més grans que han poblat la Terra. De dents afilades i dentada mortal, va ser el terror dels animals del cretaci.

Ara, Dinosaures de la Patagònia passarà pràcticament tota la temporada al Museu de la Ciència CosmoCaixa per centrar-se en els dinosaures d’aquesta regió del món i continuar convidant-nos a ser creatius i imaginar altres mons. Després del seu pas per Barcelona, Dinosaures de la Patagònia visitarà CaixaForum Madrid a partir del mes de juliol del 2024.

Sobre el Museo Paleontológico Egidio Feruglio (MEF)

El Museo Paleontológico Egidio Feruglio (MEF) s’ha convertit en referent de la investigació paleontològica de l’Argentina i és un centre d’educació i formació clau a l’Amèrica Llatina. Presenta les fortaleses científiques o de recerca següents:

• Un equip permanent d’investigadors, entre els quals hi ha diversos dels principals paleontòlegs llatinoamericans més destacats, probablement part de la propera generació d’experts mundials en la matèria
• Un historial de publicacions científiques sòlid i contundent en les revistes internacionals de més renom, com ara Nature, Science i Proceedings of the National Academy of Sciences of the US.
• Aliances estratègiques amb museus internacionals, inclosos l’American Museum of Natural History de Nova York, l’Smithsonian Institution de Washington i el Natural History Museum de Londres.
• Associacions amb programes de recerca d’universitats com la Cornell, la de Munic o la d’Hamburg.