29 des. 2020 El Govern declara el Teatre Principal i l’Hospici d’Olot com a Béns Culturals d’Interès Nacional

Els dos monuments reben aquesta catalogació en la categoria de Monument Històric i se’n delimita la protecció de l’entorn

Redacció.- El Govern ha acordat declarar el Teatre Principal i l’Hospici d’Olot com a Béns Culturals d’Interès Nacional, ambdós en la categoria de Monument Històric. També s’ha aprovat la delimitació de l’entorn de protecció.
El Teatre Principal es troba ubicat al Passeig d’en Blay o Passeig Firal, una situació que configura una imatge paisatgística de gran interès dins del marc urbà d’Olot. Al mateix temps, la relació entre aquest monument i l’espai físic on està situat ha establert un diàleg ambiental que al llarg del temps ha donat una gran entitat arquitectònica, emblemàtica i cultural a la ciutat.
La història arquitectònica i social de l’edifici es produeix paral·lelament a l’evolució històrica i social de la ciutat, de la qual n’esdevé un clar reflex. Es té constància de l’existència del teatre ja des de l’any 1769 amb la finalitat de recaptar fons per a la construcció de l’església del Tura. El 1874, durant la segona guerra carlina, es va incendiar i entre el 1877 i 1887 es va construir un nou teatre d’acord amb el projecte de l’arquitecte Martí Sureda i Deulovol, un dels arquitectes gironins més remarcables del segle XIX. Adaptant-se a la situació del moment, el 1962 es va reformar per adaptar-se al seu ús com a cinema, fou el moment en què van desaparèixer les llotges.
La reconstrucció i restauració del Teatre Principal a Olot ha fet possible que la recuperació dels valors patrimonials sigui compatible, coexisteixi i es complementi amb les tècniques més actuals d’un teatre que treballa amb les més innovadores tecnologies.
L’Hospici, exemple de l’arquitectura academicista del s. XVIII
L’Hospici està situat al centre històric d’Olot. Actualment allotja diversos equipaments de la ciutat d’Olot com l’Observatori del Paisatge, la residència geriàtrica “La Caritat” o el Museu Comarcal de la Garrotxa.
És un edifici sever i noble de façanes i composició austera, un exemple remarcable de l’arquitectura academicista de finals del segle XVIII, amb una planta que, per la seva claredat, simplicitat i racionalitat, permet la reutilització sense modificar-ne les seves característiques arquitectòniques bàsiques. Els aspectes més destacables d’aquest edifici són: el seu valor monumental dins el context urbà d’Olot, com a element singular que defineix i caracteritza la ciutat; la força de la seva implantació dins la trama urbana, i la seva important incidència en l’evolució de la ciutat. Més enllà de les seves peculiaritats arquitectòniques, el més remarcable de l’edifici de l’Hospici és el fet que la seva vida ha estat íntimament lligada a la vida de la ciutat i a la seva història des de la seva inauguració en el segle XVIII.