El Liceu presenta una temporada 2024-2025 de somni

Gerhard Richter serà l’artista visual de la programació artística i portarà sobre l’escenari del Liceu la seva obra

Redacció.- El Gran Teatre del Liceu presenta una nova temporada 24/25 de somni que inclou composicions de nova creació, noves produccions, reconeguts directors/es d’escena i grans veus. La nova temporada també fa una aposta a la creació del país i l’accessibilitat a l’òpera, un dels objectius troncals del Teatre. El Liceu continua en una etapa de creixement i maduració, en un camí cap a la singularitat i l’excel·lència.

El món modern s’enfronta a desafiaments econòmics, socials i ambientals cada vegada més complexos. En aquest context, i com a institució cultural amb vocació pública, el Liceu es planteja què pot aportar en aquest paradigma social segellat pel caràcter transitori. Fer-se preguntes, reflexionar i donar respostes des de l’Art i l’Humanisme són els passos que aquest teatre vol continuar fent. La temporada presentada es vertebra a partir de la idea de perseguir un somni, i com aquesta tensió envers la seva consecució pot donar sentit a les nostres vides, tot acostant-nos a un escenari de felicitat. El SOMNI, així, és sinònim d’una ambició sana i un estímul emocional que ben gestionat pot ser un aliat (encara que no sigui cap garantia d’assolir-lo). El sol fet de focalitzar-nos farà que hi donem valor.

Així, una extensa galeria de personatges es despulla en la seva intimitat cada nit per compartir les seves aspiracions: Katarina i Serguei (Lady Macbeth de Mtsensk) o Violetta i Alfredo (La Traviata) fantasien en fugir per celebrar el seu amor lluny de la presó social; Cio-Cio-San entre les flors de cirerer vol reconèixer l’arribada del seu Pinkerton a la nau USS Abraham Lincoln; Walter Benjamin, l’any 1940, fugint del nazisme i atrapat a Portbou, se suïcida en un acte de denúncia amb un clar ideal de llibertat europeu, o Rusalka, que anhela abandonar la diferència per poder unir-se amb el príncep. Una dosi d’utopia per perseverar en la realització d’aquest desig, entès com a projecte vital. El Liceu enceta una temporada que convida a aturar-nos i somiar amb el coneixement, l’art i l’òpera. Una temporada amb grans títols que es veurà amplificada per una sèrie de “veus”, que ens guiaran per comprendre les emocions més recòndites. En aquesta proposta, amb vocació de fer del Liceu un centre de les arts i el pensament, destaquen Gerhard Richter, Sebastião Salgado, William Kentridge, Míriam Cano, Inma Femenía i Antoni Tàpies.

Una temporada per SOMIAR: les millors veus, directors i batutes

El Liceu seguirà sent el temple de la lírica i convida els noms més aclamats de l’escena operística actual, entre els quals destaquen Nadine Sierra, Javier Camarena, Ermonela Jaho, Lise Davidsen, Iréne Theorin, Julie Fuchs, Juan Diego Flórez, Marina Rebeka, Piotr Beczała, Ekaterina Semenchuck, Martin Muehle,  Anna Prohaska, Sara Jakubiak, Pavel Černoch, Sondra Radvanovsky, Maria Agresta, Artur Ruciński, Brian Jagde, Sonya Yoncheva, Ludovic Tézier, Asmik Grigorian, Karita Mattila, Matthias Goerne, Elisabeth Teige, Annalisa Stroppa, Klaus Florian Vogt, Matthew Polenzani, Marina Viotti, Emiliano González Toro, entre d’altres. El Teatre també reserva un lloc destacat per a les grans veus nacionals, i, d’aquesta manera trobem, en rols protagonistes durant la temporada a cantants com ara Xabier Anduaga, Saioa Hernández, Ruth Iniesta, Xavier Sabata, Serena Sáenz, Celso Albelo, Ángeles Blancas, Gemma Coma-Alabert, Gerardo Bullón i José Antonio López.

La temporada 2024/2025 també rebrà alguns dels directors d’escena més aclamats, com ara Romeo Castellucci, Àlex Ollé, David McVicar, Katharina Wagner, Calixto Bieito, Bárbara Lluch o Christof Loy, i les batutes més internacionals, entre les quals hi ha les de Josep Pons, Gustavo Dudamel, Giovanni Antonini, Paolo Bortolameolli, Marc Minkowski, Giacomo Sagripanti, René Jacobs, Antoni Ros-Marbà, Francesco Corti, Jordi Savall, William Christie o Rinaldo Alessandrini.    

L’inici de la nova temporada serà el 25 de setembre de 2024 amb l’òpera Lady Macbeth de Mtsensk de Xostakóvitx. Àlex Ollé, artista resident del Teatre, presenta aquesta nova producció dirigida musicalment per Josep Pons, que es posa al capdavant de l’Orquestra i el Cor del Liceu. Sara Jakubiak encarna Katerina, una dona que es rebel·la contra el sistema patriarcal tradicional i Pavel Černoch és Serguéi.

ÒPERA. SOMNIS SOBRE L’ESCENARI

La programació operística de la nova temporada és eclèctica, combinant noves produccions i propostes més clàssiques que faran reviure al públic moments únics de la història del teatre.

Un dels moments esperats de la temporada és l’arribada al novembre del Lohengrin de Wagner ocupat per la seva besneta, Katharina Wagner, i dirigit musicalment per Josep Pons. Klaus Florian Vogt, un dels tenors més aclamats del món com a especialista en el repertori wagnerià en el paper principal del misteriós cavaller del cigne; Elisabeth Teige, autèntica reina del Festival de Bayreuth amb papers com Sieglinde, Elisabeth o Senta i, aquí, la duquessa Elsa, falsament acusada d’assassinat i Iréne Theorin, que després de les reeixides aparicions al Liceu com a Isolde, Turandot… torna ara com a astuta Ortrud.

En el capítol de noves produccions per somiar es troba Benjamin a Portbou, nova obra d’Antoni Ros-Marbà, qui també dirigirà la seva pròpia partitura al juliol del 25. Aquesta òpera, encàrrec del Gran Teatre del Liceu, està escrita en dos a actes i 13 escenes a partir del llibret d’Anthony Carroll Madigan i està centrada en la vida del filòsof i crític literari Walter Benjamin. Una proposta semiescènica firmada per Anna Ponces amb l’escenografia de Playmodes, l’estudi de recerca audiovisual de les terres gironines, que amb la seva tasca creativa, immersiva, mapatge de projecció, il·luminació, escenografia digital i disseny de so, ens ajudarà a explicar visualment la història del darrer capítol d’aquest il·lustre filòsof, crític literari, traductor i assagista; idealista sensible i lluitador en la persecució d’una Europa lliure, però alhora víctima d’un món que l’assetjava amb hostilitat.

L’aposta per fomentar noves creacions recau també en el projecte de microòperes anomenat Oh!pera, que té com a mentor el director Àlex Ollé, artista resident del teatre. En la seva quarta edició, aquesta col·laboració del Liceu amb la Regidoria de Turisme i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, el Disseny Hub Barcelona i escoles de disseny, el Conservatori del Liceu i la Fundació Ferrer Salat i l’Institut del Teatre tindrà les obres dels compositors Ariadna Alsina, Sirah Martínez i Carles Prat i els llibretistes Carlota Gurt, Clàudia Cedó i Anna Pazos. A més, el CCCB, el MACBA i el Liceu impulsen una nova iniciativa: Micròoperes d’avui (art, música i pensament). El projecte proposa un itinerari musical pel barri del Raval que es realitzaran en les tres seus. Una primera gran oportunitat al Liceu per als creadors del futur.

El Liceu coprodueix la proposta de Christof Loy de Rusalka de Dvorák dirigida pel mestre Josep Pons i que arriba al Teatre al juny del 2025. Asmik Grigorian i Piotr Beczała seran els protagonistes de les funcions d’aquesta nova producció entre el Gran Teatre del Liceu, la Säschsische Staatsoper de Dresde, el Teatro Comunale de Bolonia, el Teatro Real i el Palau de les Arts de València. Proposta subtil i psicològica firmada per Loy, Rusalka és una metàfora sobre les dificultats de comunicar-se entre dos mons. Ambientada en el vestíbul d’un teatre, on la protagonista està paralitzada i porta crosses, està envoltada de personatges que viuen dels seus records, i vol marxar per descobrir altres maneres d’entendre la realitat. Un concepte que configura un marc fort per les interaccions entre els protagonistes d’aquesta meravellosa història on els anhels ocults i els instints més foscos esdevenen visibles.

La segona nova coproducció recau en La Sonnambula de Bellini amb el segell de Bárbara Lluch, que es podrà veure al Liceu amb la direcció de Lorenzo Paserini. Per desxifrar els misteris de la partitura, lliurar la màgia bel canto i afrontar la brutal exigència vocal, tindrem sobre l’escenari Nadine Sierra com a Amina i Xabier Anduaga com a Elvino, els espectaculars hereus dels llegendaris cantants protagonistes de l’estrena: Giuditta Pasta i Giovanni Battista Rubini. Aquesta coproducció entre el Gran Teatre del Liceu, el Teatro Real de Madrid, el Teatre Nacional de Tòquio i el Teatro Massimo de Palermo, signada per Bárbara Lluch va ser, en la seva estrena, un èxit incontestable. La directora d’escena, tot respectant l’època en què es va ambientar l’òpera, vol desromantitzar-la tenint en compte el context #Metoo i aporta, al conte bucòlic de Bellini, un gir dramàtic final amb un toc de modernitat i perspectiva feminista.

Giulio Cesare de Händel, una història d’amor entre dos il·lustres personatges com són Cèsar i Cleòpatra, és el títol amb el que reconegut director Calixto Bieito torna al Liceu amb una nova coproducció que promet despertar-nos de la cadira amb la seva interpretació de Giulio Cesare, tot transformant la paràbola de l’òpera barroca en universalista i moderna. Una obra extraordinària dirigida per l’expert del gènere William Christie amb les veus de Xavier Sabata i Julie Fuchs.

Al febrer de 2025 arriba la primera proposta de Castellucci al Gran Teatre del Liceu amb el Requiem de Mozart, una orientació propera a un cant a la vida, d’extraordinària bellesa plàstica i irresistible força teatral. Aquest “Rèquiem” s’oposa al que caldria esperar d’una missa de difunts; no és un espai de lamentació, sinó que aborda temes com la qüestió fonamental del temps, de l’esperança de renéixer; explora l’origen i la fi, però també la fi com a origen mateix, permetent celebrar la vida en la seva fragilitat. Un final que vol somniar la vida, imposant-se la circularitat i la renovació. Giovanni Antonini, fundador d’Il Giardino Armonico i un dels directors musicals més respectats del panorama, serà l’advocat d’aquesta proposta bellíssima i imprescindible amb les veus d’Anna Prohaska, Marina Viotti, Levy Sekgapane i Soloman Howard.

Un altre títol del repertori clàssic que torna al Liceu és La forza del destino de Verdi. En aquesta coproducció entre l’Opéra de Paris i el Gran Teatre del Liceu, firmada per Jean-Claude Auvray, l’òpera es converteix en un lloc on els somnis es trenquen contra la paret de la realitat mentre emergeix una feble, però tòxica, cançó d’esperança. Un llenç immens per a aquesta òpera amb escenografia minimalista i plena de detalls romanticistes i una partitura que exigeix uns intèrprets sublims com Maria Agresta i Saioa Hernández per trobar tots els matisos de l’emoció de Leonora (des de l’alegria a través de la renúncia de l’últim cor trencat). Juntament amb aquestes, un repartiment amb Brian Jagde com a Don Alvaro, l’home a qui estima, i Artur Rucinski, Don Carlo, l’instrument fosc del seu destí. La brillant direcció del mestre Nicola Luisotti serà una lliçó d’estil verdià aplicat a escenes de gran lirisme i refinament, alternades amb passatges còmics.  

Grans veus també a Madama Butterfly, obra icònica de Puccini que torna al Liceu al desembre dirigit per una de les batutes més aclamades actualment: Paolo Bortolameolli. Sonya Yoncheva, Saioa Hernández i Ailyn Pérez es posen en el paper de Cio-Cio-San, la trista heroïna oriental disposada a sacrificar-se davant de la cruel realitat de la traïció. Moshe Leiser i Patrice Caurier signen una exquisida producció que s’inspira en les imatges a Europa durant el segle XIX sobre el Japó.

El clàssic verdià La traviata obre la temporada operística del 2025 (gener) amb la producció de David McVicar. L’escenari del Liceu s’omple amb un repartiment de luxe dirigit per Giacomo Sagripanti: Nadine Sierra i Ruth Iniesta són Violetta i Javier Camarena i Xabier Anduaga interpreten Alfredo.

Òperes en V.C, el SOMNI imaginat

Un dels moments més esperats de la temporada serà el retorn al podi de Gustavo Dudamel: carismàtic i ple d’energia, es presenta al capdavant de West Side Story, el famós musical de Leonard Bernstein. Aquesta icònica obra, que ha captivat els espectadors durant dècades, arribarà a l’escenari del Gran Teatre del Liceu sota la batuta d’un dels directors més aclamats del món i amb les excepcionals veus en els rols principals de Nadine Sierra (Maria) i Juan Diego Flórez (Tony). El reconegut mestre veneçolà també dirigeix al Liceu la London Symphony Orchestra amb un programa que inclou Strauss i Ravel.

La temporada 24/25 comptarà amb 3 òperes versió concert i tres grans batutes: Die Fledermaus de Strauss amb Marc Minkowski, René Jacobs dirigeix Idomeneo de Mozart i La Merope de Terradellas s’estrena al Liceu amb la batuta de Francesco Corti. Amb la voluntat de reivindicar i fer brillar el patrimoni històric de casa nostra, el Liceu presenta  aquesta obra del compositor català més cèlebre del segle XVIII. Deixeble del mestre de capella de la catedral de Barcelona Francesc Valls, va anar a Nàpols, on va poder estudiar amb Francesco Durante, on va desenvolupar l’estil per la música sacra. Després del seu gran “oratorio” napolità Giuseppe rinocosciutto (1736) arribaria el seu primer gran èxit: La Merope, estrenada al Teatro delle Dame de Roma, 1743. Va representar el seu triomf definitiu a Itàlia. Van seguir altres títols com ara Artaserse (1744), Mitridate (1746) o Bellerofonte (1747), aquests dos darrers en el seu període londinenc com a director del King’s Theater Haymarket, on havia triomfat Händel uns quants anys abans. La darrera òpera de Terradellas, Sesotri (1751) serà la primera partitura d’un compositor català estrenada escènicament a Catalunya, concretament al Teatre de la Santa Creu de Barcelona. Serà Francesco Corti, reconegut clavicembalista i director d’orquestra, qui, al capdavant d’AKAMUS (Akademie für Alte Musik Berlin), doni impuls a aquesta proposta de tornar a la vida aquesta partitura de gran refinament orquestral i vocal.

Al desembre arriba El ratpenat (Die Fledermaus) de Johann Strauss al Liceu, de la mà de Marc Minkowski i els seus Musiciens du Louvre, una de les operetes vieneses més famoses i conegudes, plena d’embolics amorosos, jocs de seducció i canvi d’identitats i molt d’humor. Faran brillar la partitura: Huw Montague Rendall, Iulia Maria Dan, Marina Viotti i Alina Wunderlin.

La immersió de René Jacobs a les òperes de Mozart passarà a la història de la música com a referencial. Al capdavant de la Freiburg Barockorchester, el mestre ens oferirà al gener Idomeneo, la interpretació més profunda, reflexiva i humana mai escoltada, on explicarà amb energia i fantasia la seva trama sobre la promesa d’un rei al déu Neptú de sacrificar la primera persona que veu si arriba a casa amb seguretat. Mentre que en el seu temps van criticar aquest Idomeneo com la darrera metamorfosi d’un gènere obsolet, Mozart va llegar-nos una obra amb una veritable fúria creativa. René Jacobs, autèntic especialista en aquest repertori, li torna el vigor necessari per interpretar aquesta partitura il·luminadora que té com a protagonista principal Emiliano González Toro.

Recitals i concerts. SOMNIS emocionals

El Gran Teatre del Liceu, fidel a la tradició de convocar les millors veus del món, ofereix un programa de diferents concerts i recitals que són la promesa de grans vetllades.

Hi ha concerts que, abans de produir-se, són testaments de nits històriques al Teatre. El recital el 2 de juliol de Lise Davidsen i Matthias Goerne dirigit pel mestre Josep Pons serà una gran festa wagneriana. Davidsen, la promesa de la millor Isolde de la seva generació, oferirà en primícia el seu primer Liebestod al Liceu. Un regal per al nostre públic i l’anunci de quelcom extraordinari per al món de l’òpera.

Amb Sondra Radvanovsky i Piotr Beczała, dues de les veus més estimades pel públic liceista, viurem dues nits per recordar el 24 i 27, on s’oferiran les àries i escenes més carismàtiques del catàleg líric puccinià. L’ocasió perfecta per retre homenatge al compositor que millor ha traduït les emocions dels personatges, però també per revisar la galeria de dones fortes que pateixen grans tragèdies sobre l’escena i la col·lecció d’homes que representen els detonadors de l’acció mateixa.

Un altre concert estel·lar (6 abril) serà el duo format per Nadine Sierra i Pretty Yende, acompanyades per l’Orquestra Simfònica del Liceu dirigida per Pablo Mielgo. Aquest recital serà l’oportunitat de gaudir de dues de les veus més belles del món.

El Liceu acull el primer recital (16 de febrer del 25) en solitari d’Ermonela Jaho després de ser coronada com una de les reines d’aquest escenari. Les seves vibrants interpretacions i la seva excepcional identificació amb els papers que interpreta fan que Jaho sigui una cantant irrepetible. Ovacionada als més grans teatres del circuit, ha estat ressenyada com “una de les grans intèrprets del verisme” i “un fenomen imparable”.

Una altra veu prodigiosa és la d’Elīna Garanča que arriba al Liceu amb un íntim recital el 22 de novembre. Després dels recents èxits en el seu debut com a Kundry al Parsifal de Wagner a Bayreuth, la seva Princesa d’Eboli a la inauguració de la temporada del Teatro alla Scala o l’Amneris d’Aida a Berlín en la producció de Calixto Bieito, arriba al Liceu per oferir el seu recital en plenitud de forma.  Amb un timbre captivador i bell, sense fissures en els canvis de registre, amb un centre sedós, uns greus ressonants i uns aguts penetrants, la cantant letona s’endinsa en cada rol vivint l’essència de la música. Seduint sempre amb la seva veu i les seves inflexions, passant pels filats, la sensualitat o llanguiment en el fraseig.

A més, el Teatre incorpora una Gala Lírica amb brillants veus internacionals: Marina Rebeka, Ekaterina Semenchuk, Martin Muehle i Ludovic Tézier. Un quartet d’estrelles del firmament líric per revisar alguns dels moments més vibrants del catàleg verdià i verista i la literatura operística.

Novament, el Liceu acollirà el Concurs Tenor Viñas, que en la seva 62a edició seguirà donant oportunitats a joves cantants.

 

Dansa. SOMNIS des del gest

En honor a la tradició i a la història del Teatre es programen tres grans espectacles del gènere: Afanador amb el Ballet Nacional de España, una estrena a Barcelona que porta la marca de Marcos Morau (La Veronal), Hammer d’Alexander Ekman amb la companyia sueca GöteborgsOperans Danskompani, i Sémiramis i Don Juan que pren vida amb el Ballet du Capitole de Toulouse.

La nit de Sant Joan amb música de Robert Gerhard i direcció d’Antonio Ruz torna al Liceu sota el paraigües de LiceuAprèn.

Sémiramis i Don Juan – Nova coproducció – 26/3-1/4

En una coproducció entre Tolouse, el Liceu i Théâtre des Champs-Elysées, somniada per Jordi Savall, el Ballet du Capitole de Toulouse torna a l’escenari del Gran Teatre del Liceu per recrear, des del gest, el món sensible i ple de matisos de la música de Gluck.

Els aclamats coreògrafs Edward Clug (Don Juan) i Ángel Rodríguez (Sémiramis) es posa al capdavant de la companyia per posar color a aquestes impressionants partitures.

Afanador: 12-17/10

El Ballet Nacional d’Espanya, sota la direcció de Rubén Olmo, presenta al Gran Teatre del Liceu una innovadora fusió entre flamenc i dansa, dirigida per Marcos Morau. Inspirada en l’obra del fotògraf Ruvén Afanador, l’espectacle desafia les fronteres artístiques, capturant la bellesa de la llum i les ombres per crear personatges vívids. Morau, director de La Veronal i Premi Nacional de Dansa, explora la naturalesa única del flamenc, revelant la seva fascinant plàstica i llenguatge punyent.

Hammer: 29/6-5/7

Hammer, d’Alexander Ekman, és un espectacle dinàmic i introspectiu presentat per la Companyia de Dansa de l’Òpera de Göteborg. Inspirada en la transició de la comunitat hippie a la modernitat, la coreografia captura el pas de la generositat a la individualitat. Ekman, reconegut per la seva innovació i humor, ofereix una visió crítica de la societat contemporània. La fusió de dansa enèrgica i temàtica reflexiva converteix Hammer en una experiència emotiva i provocadora.

Cicle simfònic i música de cambra. SOMNIS íntims

La temporada 2024/25 suposarà tot un repte per a l’Orquestra Simfònica del Liceu, que demostrarà la seva excel·lència gràcies a l’aposta ferma del Teatre per a l’activitat simfònica. Liderarà aquesta aventura el director musical Josep Pons. El mestre desplegarà amb l’Orquestra Simfònica del Liceu l’integral de l’obra simfònica de Mahler, un viatge fascinant que es va iniciar la temporada anterior i que ens durà a la conquesta d’un autèntic cim musical. Aquesta temporada podrem gaudir d’un magnífic concert de la Simfonia nº6. 

El mestre també dirigirà el concert Una nit a París amb Debussy i Ravel el 4 de maig. La subtilesa de la representació sonora d’una impressió fugaç en un moment concret és l’ideari del programa de música impressionista que Josep Pons presenta en aquesta vetllada. Una música que cerca aquesta imatge sonora, semblant a la de la pintura francesa de l’època, amb la voluntat de transmetre l’estat d’ànim i l’atmosfera d’un moment a l’oient.   La creació i desenvolupament d’aquesta semàntica musical té en el tàndem artístic Perianes (piano) – Pons dos intèrprets aclamats en el panorama internacional.  

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Liceu segueix potenciant la presència de l’Orquestra fora de les parets del Teatre i visitarà diversos punts del territori català.

La música de cambra també tindrà continuïtat durant la temporada 2024/25, amb un cicle “constel·lacions” amb l’objectiu de presentar al públic els músics de l’orquestra en el paper de solistes i que comptarà amb un total de 2 concerts a la temporada.

El Liceu continua el seu projecte amb el director Rinaldo Alessandrini i el seu Concerto Italiano, que seguirà mostrant al Foyer la integral dels Madrigals de Monteverdi, obra que encarna el naixement del gènere de l’òpera, aquesta temporada presentant la sisena entrega amb el III llibre.

SOMIAR amb les Arts

El projecte artístic de Víctor Garcia de Gomar, iniciat amb la seva arribada al Teatre el 2019, aposta per fer del Liceu un centre de les arts on el subjecte principal sigui l’òpera, però en el qual també conflueixin altres disciplines com les arts visuals, l’antropologia, la filosofia, la poesia, la ciència o la tecnologia, entre d’altres. En una societat líquida i plena de factors canviants, el Teatre vol ser una fàbrica de preguntes on l’interrogant sigui el símbol permanent. L’òpera vista com un manual per a la vida, i el Liceu, una acadèmia d’emocions i passions humanes.

En aquesta línia, el Liceu programa dos concerts que tenen com a protagonistes les arts sobre l’escenari: Amazônia, Oh to believe in another world i Dichterliebe.

Amazônia – 26 novembre

L’Orquestra del Gran Teatre del Liceu presenta el concert extraordinari Amazônia de Sebastião Salgado com a part d’un projecte més ampli del fotògraf brasiler que, en els últims set anys, ha treballat recorrent l’Amazones i visitant els seus habitants. En el transcurs del concert, la música anirà acompanyada de la projecció de més de 200 imatges del gran fotògraf que sublimen la bellesa de la naturalesa alhora que adverteixen de la importància de conservar aquest entorn natural únic. Un programa musical rítmic que té, com a plat principal, la Suite de Villa-Lobos A floresta do Amazonas, feta a partir de la banda sonora de la pel·lícula de Mel Ferrer Green mansions.

Oh to believe in another world – 19 octubre

William Kentridge és un dels artistes visuals més carismàtics del present; capaç de fer crítiques subtils però molt àcides en forma d’advertència des de l’esmolat carbonet, torna al Liceu després de la seva exitosa producció del Wozzeck d’Alban Berg. Tornarem a gaudir de les seves profètiques visions en què persegueix el somni d’un món més just a través de la pel·lícula animada que ha creat per a la Simfonia núm. 10 de Dimitri Xostakóvitx.  Allunyat de la idea de fer de Xostakóvitx una banda sonora per al film, sinó de portar en aquesta sessió la complicada relació entre el compositor amb l’estat de la Unió Soviètica, es presenten quatre dècades en perspectiva: des dels dies de la Revolució de 1917 fins a la mort de Stalin el 1953, passant per la mort de Lenin, el suïcidi de Maiakovski o l’assassinat de Trotski. Un temps al qual, contra tot pronòstic, Xostakóvitx va poder sobreviure.  Josep Pons, expert en el compositor rus, es posarà al capdavant de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu per mostrar-nos els secrets d’aquesta partitura colossal.

Dichterliebe – 14 març

El Dichterliebe, op. 48 (L’amor de poeta) és un dels cims del lied del Romanticisme alemany. Escrit per Robert Schumann el maig de 1840 a partir d’una selecció de 16 poemes de Heinrich Heine (1797-1856) del seu Lyrisches Intermezzo, de gran estil en l’elecció de la metàfora però també amb una dosi d’ironia.   A banda de tenir un dels millor barítons del món, Gerald Finley, per desgranar aquesta galeria de petites estampes, cadascuna com un microcosmos autònom, podrem gaudir de les imatges d’un dels més grans artistes del nostre temps: Gerhard Richter (Dresden, 1932). Amb una producció artística que pot classificar-se entre tres categories, figurativa (pintures basades en fotografia o natura), constructivista (treball més teòric sobre els colors i panells) i abstracta, Richter s’ha guanyat aquest espai de referència. Aquesta diversitat, derivada de la constant experimentació i l’enfrontament entre l’abstracció i la figuració, constitueix una paràfrasi d’estils.

Etiquetes: