El llibre Ràdios lliures al País Català, descriu el moviment de la ràdio lliure a Catalunya del Nord

Escrit i coordinat per el radiofonista Esteve Vaills

Redacció.- El moviment de la ràdio lliure a Catalunya del Nord s’obre el 1977 i es tanca el 1987. Aquesta alternativa al centralisme de comunicació radiat va ser substituïda per les xarxes privades i estatals de París. Aquest impuls històric de comunicació radiofònica es relata en el llibre “Ràdios lliures al País Català – Entre el monopoli públic i els monopolis privats, 1977-1987”, escrit i coordinat per el radiofonista Esteve Vaills, una de les veus joves als inicis de Ràdio Arrels a l’any 1983, i també locutor de l’emissora estatal Radio France Roussillon (France Bleu Roussillon) del 1991 al 2011. Editat per Publicacions de l’Olivier de Perpinyà, l’obra té 668 pàgines, i està editat en francès.

Ràdio Olot i Ràdio Catalunya Independent

El llibre narra l’arribada de Ràdio Olot a Perpinyà, al 1979, a través d’un repetidor construït de forma il·legal i ubicat a Maçanet de Cabrenys. Els tècnics nord-catalans Alain Patrikianz i Yvon Fabre, que van connectar aquest dispositiu, a la freqüència 88.5 FM, van ser denunciats per l’administració francesa a la fiscalia de Perpinyà. La difusió, que tenia força èxit, es va abandonar al gener del 1980.

El llibre descriu extensament Ràdio Catalunya Independent, emissora clandestina del Front Nacional de Catalunya, que va funcionar a Perpinyà entre l’abril i el juny del 1946. Aquesta mitjà destinat a les comarques de Girona emetia en ona curta, entre 6662 i 7889 kilohertz. Fou clausurat pels serveis secrets francesos al cap de poc temps.

Emissores lliures

Les emissores de ràdio lliure van marcar la història dels mitjans de comunicació a finals del segle XX. Creatives, originals, musicals, van marcar marcant tendència, i es van comprometre amb les lluites socials, culturals i polítiques de la Catalunya del Nord. De Perpinyà fins a Ceret i Font-romeu, van trencar el monopoli de l’Estat francès sobre les ones, tot donant veu al territori i als joves que les van crear. Hi havien diferents emissores, com Radio Rose, Stéréo 66, Fréquence Verte, Radio Pyrénées Catalanes, Radio Deux, Radio Midi Soleil o Radio Castillet. En total seixanta-cinc emissores, a on hi treballàvem i col·laboraven prop de dos-cents cinquanta persones del territori.

A les comarques de Perpinyà, les emissores pirates Radio par la Racine (1977) i Radio 66 (1978) van ser capdavanteres. Ràdio Arrels (que continua en activitat), va sorgir al maig 1981. No obstant, pocs anys després d’aquesta embranzida històrica, la majoria de ràdios del país van ser substituïdes per les xarxes digitals i absorbides pel serveis públics parisencs, seguint una tendència general a la resta de França.

El llibre “Ràdios lliures al País Català. Entre el monopoli públic i els monopolis privats, 1977-1987”, molt documentat, conté 176 il·lustracions i hi han contribuït 94 testimonis. Relata la història del moviment radiofònic en el seu context sociològic, cultural i legislatiu. També descriu al detall cada emissora. El treball es complementa amb 700 extractes de programes inclosos en el canal de YouTube https://www.youtube.com/Radio80PaysCatalan.