El MACBA presenta “Visual origen. Film / Vídeo / Informació”

La mostra posa en valor el projecte que van significar FVI i la revista Visual com a iniciatives fundacionals, crítiques i creatives

Redacció.- L´exposició Visual origen. Film/Vídeo/Informació forma part de la línia de mostres de petit format del MACBA que exploren les publicacions periòdiques com a espai de pensament crític. En aquesta ocasió, comptant amb el comissariat de Juan Bufill (Barcelona, 1955), es posarà el focus en la revista Visual (1977-1978) i en l’atenció que dedicaven els seus creadors a l’art, a la imatge televisiva i al cinema experimental. Publicada pel col·lectiu FVI (Film Vídeo Informació), el nucli inicial del qual estava integrat per Eugènia Balcells, Eugeni Bonet, Juan Bufill, Carles Hac Mor, Manuel Huerga, Ignacio Julià i Luis Serra, Visual no volia ser una revista de cinema sinó, tal com es llegeix al pròleg del segon número de la publicació (1978), «uns quaderns d’informació i estudi sobre l’audiovisual; evidentment des de perspectives alienes a la indústria». Més que una publicació periòdica s’ha d’entendre com un espai de pensament crític i, també, com a gest fundacional que va ser capaç de generar nous contextos de recepció per a la pràctica artística. La mostra es podrà visitar fins el 26 de maig

L’exposició

El juny del 1977, un grup d’autors de cinema experimental i vídeo, fotògrafs, poetes i artistes que treballaven amb mitjans alternatius va fundar a Barcelona FVI (Film Vídeo Informació). El nucli inicial estava format per Eugènia Balcells, Eugeni Bonet, Juan Bufill, Carles Hac Mor, Manuel Huerga, Ignasi Julià i Luis Serra. Llevat de Balcells i Hac Mor, que ja havien complert més de 30 anys, les seves edats se situaven llavors entre els 19 i els 23 anys.

Aquesta exposició busca connectar amb l’actitud i el projecte que va significar FVI com a iniciativa fundacional, crítica i creativa, pionera en un context cultural català i espanyol aleshores encara aïllat de la modernitat internacional, després de quaranta anys de dictadura. La formació d’aquest grup va donar lloc a diverses col·laboracions de creació i difusió en l’àmbit audiovisual, sobretot a la dècada de 1970 i —ja sense que hi figuressin les sigles FVI— als anys vuitanta. Després de la dissolució de FVI cap al 1980, els membres del grup van continuar col·laborant en projectes comuns, impulsant mostres de cinema d’avantguarda, rescatant d’un llarg oblit la figura de Josep Val de l’Omar o contribuint a la fundació de Metrònom i de BTV.

Visual origen presenta una selecció d’obres que permet conèixer algunes contribucions dels integrants d’aquest grup realitzades des del 1976 fins al 1988, especialment al cinema experimental (en formats súper-8 i de 16 mm), en vídeo i també en televisió, amb el programa Arsenal (TV3, 1985-1987). La mostra també inclou fotografies i diversos documents d’època al voltant de FVI, el projecte i l’evolució.

El propòsit dels membres de FVI era explorar i difondre les possibilitats del cinema experimental i del vídeo, en connexió amb altres mitjans, com ara la televisió alternativa, la fotografia o les instal·lacions. Per això, a més de realitzar les seves pròpies obres individualment i també algunes obres en col·laboració, van organitzar projeccions cinematogràfiques i presentacions videogràfiques a diferents locals de Barcelona i van editar dos números de la revista Visual (1977-1978), coordinats per Balcells, Bonet i Huerga. Visual era una publicació impresa mitjançant fotocopiadores i es podia adquirir a algunes llibreries i per subscripció. El seu objectiu era obrir debats i reflexionar sobre l’àmbit audiovisual en un moment que s’intuïa fundacional: de transició política cap a la democràcia, d’alliberament i d’obertura mental i sensorial.

A les pàgines de Visual trobem autors com Chantal Akerman, Anthony McCall i Michael Snow, però també un clàssic com Carl Th. Dreyer, o una reflexió sobre les mancances del cinema polític, militant. Shirley Temple Story, d’Antoni Padrós, protagonitzava la portada del número 1, mentre que una imatge de Jeanne Dielman, 23 quai du Commerce, 1080 Bruxelles (1975), de Chantal Akerman, ocupava les cobertes del número 2, en to malva o violeta feminista.

La primera activitat de difusió de FVI va ser la presentació, el juliol de 1977, de Line Describing A Cone, una escultura de llum d’Anthony McCall. Va tenir lloc a l’habitatge de Xefo Guasch, llavors membre del col·lectiu Video-Nou. Una altra primícia destacable va ser la projecció de Le Bleu des origines, de Philippe Garrel, amb música interpretada en directe per Nico, al cinema Ars (estiu de 1978).

El cinema experimental d’alguns membres de FVI va tenir projecció internacional. Les pel·lícules de Balcells, Bonet, Bufill i Huerga van ser seleccionades per Ceferino Moreno per representar Espanya a la XVI Biennal de Sâo Paulo (1981), juntament amb obres d’Iván Zulueta, Miquel Barceló, Muntadas i Zush. Aquests quatre cineastes catalans i Zulueta van formar part —juntament amb José Val del Omar i José Antonio Sistiaga, entre d’altres—, de la mostra Cinéma d’avant-garde en Espagne. Une anthologie, que es va celebrar al Centre Georges Pompidou el 1982. Significativament, la primera gran mostra històrica sobre el cinema d’avantguarda espanyol es va celebrar a París i sense la participació del Ministeri de Cultura d’Espanya.

A l’exposició Visual origen trobem pel·lícules i vídeos representatius dels principals vessants de l’obra d’Eugènia Balcells en aquells anys. Fuga (1979) és la seva pel·lícula més lligada al cinema estructural, amb sobreimpressions realitzades en cambra, mentre que tant el seu fragment per al film col·lectiu En la ciudad… (1976-1977), com Boy Meets Girl (1978) i For/Against (1983) —aquesta darrera en col·laboració amb Peter Van Riper— són propostes de temàtica sociocultural al voltant del consumisme, els estereotips de gènere i l’agressivitat. I Flight (1981) és una partitura en vídeo, que remet a la seva videoinstal·lació novaiorquesa From the Center (1982-1983).

D’Eugeni Bonet es projecten dues pel·lícules i un vídeo que tenen en comú el seu caràcter de palimpsest audiovisual o de (re)creació a partir d’imatges i sons anteriors. Són Photomatons (1976), el migmetratge 133 (1979), codirigit per Eugènia Balcells, i el vídeo Mecànica (Retard digital), concebut el 1976 i realitzat el 2001. Bonet va ser també el principal impulsor del film col·lectiu En la ciudad… (1976-1977), que va reunir diferents peces d’artistes conceptuals com Eulàlia Grau, Miralda, Muntadas o Francesc Torres, de cineastes experimentals com Zulueta i alguns membres de FVI o també d’artistes que freqüentaven tots dos àmbits, com Balcells o Benet Rossell, i fins i tot un dibuixant de còmic com Guillem Cifré.

El cinema experimental de Juan Bufill està representat per Ver piedras/Signos de sol (1988) i per dues obres de 1978: Green i Frontera. Aquestes dues últimes es van perdre després de la seva projecció a París el 1982. Filmades en súper-8 sense negatiu, però, van poder ser rescatades el 2009 amb motiu de la mostra itinerant Del éxtasis al arrebato: Green a partir d’una còpia en vídeo parcialment restaurable i Frontera a partir de la versió abreujada i sonoritzada inclosa a Arsenal. Souvenir (TV3, 1985).

També Brutal Ardour (1978), de Manuel Huerga, es va perdre entre París i Barcelona el 1982, alhora que les cinc pel·lícules de Bufill i una de Sierra Fornells. Tot i això, aquesta rara peça de Huerga, romàntica alhora que estructural, també va poder ser restaurada a partir d’una còpia en vídeo. Es basa en la música de Brian Eno i Gavin Bryars i en un pictorialisme d’estètica prerafaelita, que acaba esclatant en textures de cel·luloide.

La música és també el punt de partida de Nomad (1977), d’Ignacio Julià, un migmetratge on les cançons de The Velvet Underground, veloces la majoria, s’associen amb imatges alentides de tres personatges aïllats.

El poeta i assagista Carles Hac Mor (Lleida, 1940 – Sant Feliu de Guíxols, 2016) va col·laborar en diverses ocasions amb altres membres de FVI, especialment amb Eugènia Balcells al llibre Anar i tornar (1978) que reuneix una correspondència entre l’artista i el poeta mitjançant imatges i textos.

De Luis Serra se n’exposen algunes de les fotografies, retrats i instantànies en contrastat blanc i negre, en còpies d’època, entre les quals destaquen les protagonitzades per Lindsay Kemp.

Finalment, es mostren dos dels 44 programes de la sèrie Arsenal, creada per Manuel Huerga (director-realitzador), Juan Bufill i Jordi Beltran (guionistes) per a TV3. Arsenal tendia a reinventar-se a cada entrega i canviava sovint el seu format. Va desenvolupar les possibilitats del collage audiovisual en un mitjà —el televisiu— generalment reticent a les aventures audiovisuals de caràcter avantguardista o contracultural. Arsenal d’Arsenals (1986) és un resum dels 32 primers programes. A Arsenal. El viatge de Robert Wyatt (1987), diverses filmacions en súper-8 de Juan Bufill van donar lloc a una inusual síntesi de videoclip musical i cinema experimental. Va ser la penúltima obra en col·laboració de Huerga i Bufill, abans del vídeo Buñuel (1989), també codirigit per tots dos i amb la col·laboració d’Aixalà (1955-2018).

Etiquetes: