El MNAC ha incorporat un Miró, un Cuixart i un Lagar

L’obra de Miró, que ja es pot veure a les sales de la col·lecció permanent del Museu Nacional

Redacció.- Les tres pintures s’incorporen a les sales de la col·lecció permanent gràcies a un acord d’intercanvi de dipòsits entre els dos museus. Per la seva part, el Museo Reina Sofía rebrà quatre obres de la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya: un Canals, un Urgell, un Nonell i una escultura medieval.

L’obra de Miró, que ja es pot veure a les sales de la col·lecció permanent del Museu Nacional, és una obra de grans dimensions realitzada per l’artista desprès del seu retorn a Barcelona, el 1949, i mostra el llenguatge de maduresa de Miró. Aquest oli sobre tela serveix d’entrada i eix per a les sales dedicades a l’art de postguerra català.

La pintura de Modest Cuixart, de 1957, és una obra de gran format representativa del moment en què l’artista entra en l’abstracció informalista, un nou llenguatge amb el qual assoleix un gran èxit internacional.

D’altra banda, la pintura de Celso Lagar ja s’ha incorporat a les noves sales dedicades a l’art del període de la Guerra Civil espanyola, a l’espai dedicat a les víctimes i al paper de la dona durant el conflicte, al costat del retrat de la miliciana Lina Ódena.

Pintura, Joan Miró, 1949

La tornada de Miró, primer a Mallorca el 1942 i després a Barcelona el 1943, serà determinant en la supervivència i l’evolució de la modernitat dins el context advers de la postguerra més dura i el franquisme més acarnissat. Miró va exercir un exemple i una influència fonamentals en la generació més jove d’artistes amb inquietuds d’avantguarda, particularment en el grup Dau al Set, fundat el 1948. Aquesta obra, de grans dimensions, testimonia aquest mestratge. Mostra ja el llenguatge de maduresa de Miró, combinant contundència expressiva i refinament poètic i tècnic. La peça serveix d’entrada i d’eix per a les sales dedicades a l’art de postguerra català.

Omorka, Modest Cuixart, 1957

Es tracta d’una obra de gran format molt representativa del moment en què Cuixart entra en l’asbtracció informalista. Amb aquest nou llenguatge Cuixart obtindria un gran èxit internacional que culminaria amb el Primer Premi Internacional de Pintura de la Biennal de São Paulo el 1959. L’abstracció de Cuixart es caracteritza per suggerir un espai de foscor densa, solcada per uns traços radiants que evoquen forces tel·lúriques o còsmiques. Aquesta serà una obra fonamental a l’hora de mostrar la potència i l’impacte de l’informalisme a Catalunya.

La Guerra Civil, Celso Lagar, 1936

 En aquesta pintura a manera de fris conviuen escenes diferents. Mostra els dos bàndols enfrontats i els efectes sobre la població civil. La miliciana comparteix espai amb els guàrdies civils i alguns fragments al·ludeixen a episodis concrets del conflicte, com l’exhibició dels cadàvers profanats de les monges al convent de les Saleses de Barcelona. La pintura està plena de referències al conflicte, amb la visió d’un cementiri i un afusellament, amb ressonàncies dels afusellaments de Goya, establint una línia de continuïtat amb la història tràgica d’Espanya