01 des. 2025, 08:32
El MOT 2026, dedicat al viatge en la literatura, presenta les primeres confirmacions

El festival se celebrarà del 19 al 28 de març a Girona i Olot sota el lema “Me’n vaig. El viatge en la literatura”

Redacció.- El MOT, festival de literatura de Girona i Olot, presenta els primers noms del 2026, una edició dedicada al viatge en la literatura en totes les seves formes. El festival tindrà lloc del 19 al 21 de març a Olot i del 26 al 28 de març a Girona, i proposarà una reflexió literària sobre el moviment, l’exploració, la transformació i la trobada amb l’inesperat.

Els primers noms del MOT 2026 ja permeten avançar una programació rica en mirades sobre el viatge —sigui físic, simbòlic o interior— i en maneres diverses d’entendre el desplaçament. Des dels mapes tenebrosos (Gian Marco Griffi) fins al viatge al passat com a exercici de reparació (Julio Llamazares), passant per la sempre renovada senda grega (Míriam Cano i Oriol Canosa), la immersió en l’interior del cos com una odissea de partícules (Irene Pujadas i Núria Perpinyà) o els camins tortuosos pels quals el llegat cultural europeu es manté com un referent ineludible malgrat les ruïnes (Joan Benesiu i Antoni Martí Monterde).

Els autors i autores confirmats a la dotzena edició del MOT i les obres per les quals han estat convidats són:

• Gian Marco Griffi, Ferrocarrils de Mèxic (La Segona Perifèria, 2025)

Ferrovie del Messico ha venut més de seixanta mil exemplars i s’ha traduït a França (Gallimard) i Alemanya (Ullstein). Griffi va ser candidat al Premi Strega, el més important d’Itàlia.

• Míriam Cano, Metamorfosi (L’Avenç / L’Accent, 2025)

És escriptora i traductora. Col·labora en diversos mitjans culturals catalans i és codirectora de l’Escola Bloom, on imparteix els seminaris de Prosa i Lectura i Creació Poètica. La seva obra poètica es caracteritza per una atenció al llenguatge precís i una mirada contemplativa sobre el paisatge i la memòria.

• Julio Llamazares, El río del olvido (DeBolsillo, 2016) i El viaje de mi padre (Alfaguara, 2025)

És un escriptor històric, estudiat a les facultats de Periodisme. Ha escrit poesia, narrativa i conte, ha escrit guions cinematogràfics i ha dirigit, juntament amb Felipe Vega, la pel·lícula Eloxio da distancia. Traduït a trenta idiomes, la seva novel·la Luna de lobos ha estat portada al cinema i La lluvia amarilla ha estat adaptada al teatre i a la dansa.

• Oriol Canosa, La balada del vell món (Pòrtic, 2025)

És escriptor de literatura infantil i juvenil i durant anys ha treballat de llibreter a Barcelona. Ha publicat més de trenta llibres per a lectors de totes les edats. A La balada del vell món transforma l’experiència de travessar a peu el sud d’Europa en una meditació sobre l’acte de caminar, la soledat, el temps i la mitologia que viu als llocs.   

• Irene Pujadas, La intrusa (L’Altra, 2025)

L’obra de Pujadas es caracteritza per una mirada aguda sobre les relacions personals i els conflictes contemporanis, amb un estil narratiu que combina precisió formal i intensitat emocional. Els seus textos han estat reconeguts per la crítica per la seva capacitat d’explorar els desperfectes de la vida quotidiana amb una prosa acurada i penetrant.

• Núria Perpinyà, El cos invisible (Angle, 2025)

És escriptora i professora de Literatura Comparada a la Universitat de Lleida. Les seves novel·les tracten temes inusuals amb estils innovadors: arquitectura i música (Una casa per compondre), família i bogeria (Mistana), ciència i homosexualitat (Un bon error), passions amoroses i alpinístiques (Al vertigen), museus i classes socials (Els privilegiats), cultures en extinció (Els cal·lígrafs), Internet (I, de sobte, el paradís; El vici) i el canvi climàtic (Diatomea).

• Joan Benesiu, Terminus (Periscopi, 2024)

Ha guanyat premis com el Blai Bellver de Narrativa, el Llibreter, el Crexells i el Ciutat de Barcelona, entre d’altres. Ha col·laborat a À Punt Ràdio i ha publicat articles i relats en diferents mitjans com L’Esca (Arbúcies); Diario Información, d’Alacant; Manual de Uso Cultural, de Màlaga; El Món d’Ahir, i Sàpiens.

• Antoni Martí Monterde, L’erosió (Minúscula, 2019) i Memòries d’un vagó de ferrocarril (Bromera, 2025)

És professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el Grup de Recerca en Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu, el Màster Barcelona-Europa i la Col·lecció Figura, a Edicions UB. Ha publicat L’erosió (Edicions 62, 2001; Minúscula, 2019), relat d’un viatge literari a l’Argentina.

Un dels reptes del MOT és la prescripció literària. Per això, el festival fa un esforç per anticipar el programa i les lectures per tal que el públic pugui llegir-se les obres abans d’escoltar els autors en directe.

El viatge, fil conductor del MOT 2026

Sota el títol “Me’n vaig. El viatge en la literatura”, el festival abordarà el viatge com a impuls creatiu, metàfora vital i experiència transformadora. La comissària d’aquesta edició, Eva Vàzquez, destaca que “el viatge no és només la transferència d’un lloc a un altre, sinó la recerca d’un altre jo i el descobriment de la màgia o el terror més enllà del que és quotidià”.

La proposta del MOT inclourà viatges físics i interiors, recorreguts iniciàtics, camins tortuosos, escapades, retorns i migracions. També explorarà la manera com els objectes i els espais del dia a dia activen la memòria i la fabulació i es converteixen en punts de partida per a altres maneres de desplaçar-se.

La comissària: Eva Vàzquez

Eva Vàzquez és llicenciada en Història de l’Art i periodista cultural al diari El Punt Avui, on s’ocupa preferentment de temes relacionats amb l’art i la literatura. Ha comissariat exposicions que aborden la revisió històrica de l’art del segle xx a Girona i ha escrit en catàlegs diversos d’art contemporani, incloent-hi un llibre sobre la ceràmica de Claudi Casanovas i un altre amb el fotògraf Josep M. Oliveras, El quadern de fil, sobre l’herència material i immaterial de la fàbrica Coma Cros de Salt. Ha rebut el Premi Llucieta Canyà de crítica literària (2020), el Premi ACCA a la crítica d’art (2023) i la Beca Finestres d’Assaig (2024).

La imatge del MOT 2026, obra de l’estudi De bezzi

En aquesta edició, l’estudi gironí De bezzi, dirigit per Ariadna Argelaguet, assumeix la direcció creativa de la imatge del festival.

Sota el concepte “El moment abans de marxar”, la imatge captura l’instant carregat d’expectativa en què es consulta un mapa o un cartell de vols. La proposta gràfica funciona com a metàfora de la frontera entre allò conegut i allò invisible: el fet d’estar en moviment sense haver-se desplaçat encara, que encapsula la promesa i el potencial del viatge literari que es viurà al festival.

Sobre el MOT

El MOT està organitzat per l’Ajuntament de Girona i per l’Ajuntament d’Olot i compta amb el suport de la Diputació de Girona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El festival se centra, en cada edició, en una temàtica concreta a partir de la qual es generen les converses. Fins ara s’hi han tractat els següents temes: “Literatura fantàstica” (2014), “Escriure ciutats” (2015), “Escriure vides” (2016), “Escriure el passat” (2017), “Literatura encarnada” (2018), “La Mediterrània, un mar de pàgines” (2019), “Un collage que creix amb les paraules” (2021), “Literatura i ruralitat” (2022), “Literatura i por” (2023), “La literatura i el jo” (2024), “Més noms per a l’amor” (2025) i, aquest 2026, “Me’n vaig. El viatge en la literatura”.

Com cada any, el Festival MOT busca ampliar les seves fronteres més enllà de la programació central amb un ampli ventall d’activitats paral·leles que estenen la literatura a tots els públics. Destaquen propostes com el MOT INS, dirigit als instituts de secundària de Girona i Olot; el MOT Escoles, pensat específicament per a l’alumnat de primària; i el programa +MOT, que teixeix complicitats amb entitats culturals de les dues seus del festival per fer arribar la literatura nous espais i audiències.

Biografies ampliades

Gian Marco Griffi

(Montemagno, el Piemont, 1976). Abans de Ferrovie del Messico (2022), va publicar Più segreti degli angeli sono i suicidi (2017) i Inciampi (2019). La història del Ferrovie del Messico és magnífica: el publica una editorial petita de Milà (Laurana) que en col·loca, a tot Itàlia, 168 exemplars. Però de mica en mica s’activa el miracle del boca-orella. El llibre guanya diversos premis: el Mastercard, llibre de l’any segons Fahrenheit (programa de llibres de la RAI), el Ciutat de Leonforte, l’Augusto Monti, el Premi Zeno i el Mario La Cava. És candidat al Premi Strega, el més important d’Itàlia. L’editorial no arriba a temps a posar la prestigiosa faixa que l’acredita com a candidat, i d’arreu d’Itàlia sorgeixen lectors que s’ofereixen a posar-la ells mateixos als exemplars de les seves llibreries. Actualment, Ferrovie del Messico ha venut més de seixanta mil exemplars i s’ha traduït a França (Gallimard) i Alemanya (Ullstein). Griffi acaba de publicar, a Itàlia, la novel·la Digressione.

Núria Perpinyà

(Lleida, 1961). És escriptora i professora de Literatura Comparada a la Universitat de Lleida. Les seves novel·les tracten temes inusuals amb estils innovadors: arquitectura i música (Una casa per compondre), família i bogeria (Mistana), ciència i homosexualitat (Un bon error), passions amoroses i alpinístiques (Al vertigen), museus i classes socials (Els privilegiats), cultures en extinció (Els cal·lígrafs), Internet (I, de sobte, el paradís; El vici) i el canvi climàtic (Diatomea). Com a investigadora, ha rebut premis nacionals i internacionals pels seus assaigs sobre el caos i l’estructura del nostre pensament. També escriu teatre i poesia. Cels canviants és el viatge poètic i teatral d’una parella a través de les metamorfosis dels núvols i El cos invisible narra l’odissea d’una molècula dins el cos d’una dona.

Joan Benesiu

(Alacant, 1971). Ha escrit relats breus i quatre novel·les: Intercanvi (Bromera, 2008), Gegants de gel (Periscopi, 2015), Serem Atlàntida (Periscopi, 2019) i Terminus (Periscopi, 2024). Amb elles ha guanyat premis com el Blai Bellver de Narrativa, el Llibreter, el Crexells i el Ciutat de Barcelona, entre altres. Ha col·laborat en À Punt Ràdio i ha publicat articles i relats en diferents mitjans com L’Esca (Arbúcies); Diario Información, d’Alacant; Manual de Uso Cultural, de Màlaga; El Món d’Ahir, i Sàpiens, i en llibres col·lectius com Natures (Sidillà). Ha escrit dos assajos: Joan B. Pastor Aicart, més enllà de la poesia (PUV, 2019) i Trieste, una ciutat a plec de mapa (UB, 2024). Ha estat traduït al castellà (Acantilado), al búlgar i a l’albanès.

Oriol Canosa

(Tarragona, 1975). És escriptor de literatura infantil. Ha publicat més de trenta llibres per a totes les edats, des de primers lectors fins a joves, tot i que on es troba més còmode és en la ficció infantil. Durant força anys va fer de llibreter a Barcelona. Entre els seus llibres més coneguts hi ha L’illa de Paidonèsia, El bandit i les bessones Mataquín, la saga d’Els Robotots, La vaga de les granotes, Hola, micos! i Els germans Corb. Ha guanyat el Premi Folch i Torres 2016, l’Ala Delta 2017, el Cavall Fort 2018, el Carmesina 2022 i el Premi Llibreter 2025. A més, col·labora en un munt de revistes infantils i juvenils i fa xerrades a escoles d’arreu de Catalunya sempre que pot. Ha creuat Europa caminant un parell de vegades, i d’aquestes experiències n’ha sortit La balada del vell món, un llibre per a adults sobre els viatges a peu.

Irene Pujadas

(Sant Just Desvern, 1990). Viu a Barcelona. Ha publicat Els desperfectes (L’Altra Editorial, 2021), amb el qual ha guanyat el Premi Documenta i el Premi Ciutat de Barcelona, i ha participat en antologies de contes com El gran libro de los pájaros (Blackie Books, 2023), Elles també negregen (Llibres del Delicte, 2023), El meu llibre porno (Males Herbes, 2024) i la revista Carn de Cap. La intrusa (L’Altra Editorial, 2025) és la seva primera novel·la. L’obra de Pujadas es caracteritza per una mirada aguda sobre les relacions personals i els conflictes contemporanis, amb un estil narratiu que combina precisió formal i intensitat emocional. Els seus textos han estat reconeguts per la crítica per la seva capacitat d’explorar els desperfectes de la vida quotidiana amb una prosa acurada i penetrant.

Antoni Martí Monterde

(Torís, la Ribera Alta, País Valencià, 1968). És professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el Grup de Recerca Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu, el Màster Barcelona-Europa i la Col·lecció Figura, a Edicions UB. Ha publicat L’erosió (Edicions 62, 2001; Minúscula, 2019), relat d’un viatge literari a l’Argentina. Com a assagista ha publicat J. V. Foix o la solitud de l’escriptura (Edicions 62, 1998), Poètica del cafè. Un espai de la modernitat literària europea (Anagrama, 2007), Un somni europeu. Història intel·lectual de la literatura comparada (2011), El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais (2015), Joan Fuster: la paraula assaig (Afers, 2019), Stefan Zweig. Els suïcidis d’Europa (2020, Premi de la Crítica Serra d’Or) i Capitals culturals. Entre pedres i literatura (2024), entre altres.

Miriam Cano

(Molins de Rei, 1982). És escriptora i traductora. Ha publicat tres poemaris: Buntsandstein (Viena, 2013), Ancoratge (Terrícola, 2016) i Vermell de Rússia (LaBreu, 2020), i els contes “La Comuna de París” dins el volum conjunt Cremen cels (LaBreu edicions, 2017), amb Martí Sales i Antònia Vicens, i “Sort del casc” a Contes per al confinament (Males Herbes, 2020). Ha traduït obres d’Emily Dickinson, Albert Camus, Maggie Nelson, Lauren Groff, Leonard Cohen i Charmian Clift, entre d’altres. Col·labora en diversos mitjans culturals catalans i és codirectora de l’Escola Bloom, on imparteix els seminaris de Prosa i Lectura i Creació Poètica. La seva obra poètica es caracteritza per una atenció al llenguatge precís i una mirada contemplativa sobre el paisatge i la memòria.

Julio Llamazares

(Vegamián, Lleó, 1955). Ha cultivat diversos gèneres literaris, des de la poesia (La lentitud de los bueyes i Memoria de la nieve) fins a la novel·la (Luna de lobos, La lluvia amarilla, Escenas de cine mudo, El cielo de Madrid, Las lágrimas de San Lorenzo, Distintas formas de mirar el agua i Vagalume), passant pel conte (En mitad de ninguna parte, Tanta pasión para nada i El valor del agua), el diari de camp (Primavera extremeña) o el llibre de viatge (El río del olvido, Trás-os-Montes, Cuaderno del Duero, Las rosas de piedra, Las rosas del sur, El viaje de don Quijote, Atlas de la España imaginaria i El viaje de mi padre). Els seus articles periodístics han estat recollits en tres volums: En Babia, Nadie escucha i Entre perro y lobo. També ha escrit guions cinematogràfics i ha dirigit, juntament amb Felipe Vega, la pel·lícula Eloxio da distancia. Traduït a diversos idiomes, la seva novel·la Luna de lobos ha estat portada al cinema i La lluvia amarilla ha estat adaptada al teatre i a la dansa.