20 febr. 2012 El MUME incorpora a L’exposició permanent algunes de les donacions rebudes des del seu naixement

L'ampliació del fons del Museu del Memorial de l'Exili coincideix amb el 73è aniversari de l'inici de L'exili de 1939

Aquestes donacions són fruit de la prioritat que ha adquirit -des del mateix origen de la configuració de L’exposició permanent- la voluntat de concedir un lloc preferent a L’usuari del museu i, principalment, al testimoni o al dipositari del llegat D’aquell exili causat pel desenllaç de la Guerra Civil. Així, D’acord amb aquesta línia, la recepció D’objectes diversos de gran significació personal, de documentació variada i de publicacions originals de L’època ha anat nodrint un fons propi en aquests quatre anys de funcionament del Museu del Memorial de l’Exili, el MUME. En aquest sentit, L’objectiu primordial és que L’usuari-visitant sigui també protagonista dins del museu i que doni a conèixer la seva història personal o bé una història personal heretada per raons familiars, D’amistat o per afany de col·leccionisme i de coneixement.

D’aquesta manera, objectes, utensilis, estendards creats als camps de concentració, passatges de vaixell, salconduïts i condecoracions de la II Guerra Mundial, una maleta excepcional que conté en el seu interior els diners no pagats a una companyia de L’Exèrcit Popular en els darrers moments del conflicte a Catalunya, una partitura D’una sardana composta a L’exili en homenatge a Lluís Companys, entre altres, acaben proporcionant una visió microhistòrica de L’experiència de L’exili. En efecte, el recull D’aquestes herències materials té una enorme importància per configurar una mirada més propera, que incorpora i personalitza els petits relats més enllà de les grans xifres estadístiques de desplaçats, les quals, sovint, tenen un efecte deshumanitzador i distanciador.

L’exhibició D’aquests objectes i materials de la col·lecció del MUME, que tindrà un caràcter altern D’acord amb les donacions que es vagin rebent, redimensiona la rellevància de L’individu enmig dels moviments massius de població. Precisament, gràcies a L’aproximació biogràfica a la gent corrent que permet la mostra parcial D’aquesta incorporació de noves peces a la col·lecció, es posa rostre, noms i cognoms, a L’exili i a la deportació. Aquest és el cas, per exemple, D’una de les dipositàries, Lluïsa Miralles, exiliada i esposa de Miquel Serra, deportat a Mathausen, que fou un dels fundadors de L’Amical de Mauthausen i un testimoniatge cabdal per al llibre de Montserrat Roig sobre els catalans als camps nazis. Concretament, els objectes i documents exposats de Miquel Serra i Lluïsa Miralles permeten traçar una breu, però significativa, biografia D’una persona que va malviure i sofrir en L’univers abominable de la deportació.

La mostra D’algunes de les incorporacions cedides al fons del MUME per un ampli ventall de persones vinculades a la memòria de L’exili possibilita augmentar el potencial pedagògic de L’exposició permanent. Un potencial pedagògic que s’incrementa amb la connexió emotiva que emana de la possibilitat que L’usuari-visitant gaudeixi del diàleg amb L’autenticitat de les herències materials dels testimonis. Així mateix, aquesta posada en escena museogràfica habilita més espai per als protagonistes de milers de petites històries de L’exili. En definitiva, aquests objectes, sovint de factura artesana i amb un fort component sentimental i rellegits des del present dins de L’àmbit museístic, proporcionen més elements de reflexió, interpretació i comprensió de L’experiència de L’exili.