12 juny 2015 El Museu Can Mario de la Fundació Vila Casas continua impulsant l'encís per la forma a l'estiu

El Premi d'Escultura, la reestructuració de la col·lecció permanent i la recuperació del treball d'Emili Armengol, tret de sortida a la nova programació d'estiu

El proper 13 de juny, el Museu d’Escultura Contemporània Can Mario obre l’agenda d’estiu amb la celebració del Premi d’Escultura 2015, amb la reestructuració de la col·leccio permanent – una nova lectura que inclou nous punts de contacte entre la diversitat de propostes i incorpora, a més, les noves adquisicions de creadors com Mar Arza, Roger Tremoleda, Joana Cera, Moisès Villèlia i Francesc Ruestes, entre d’altres – i la celebració de dues exposicions temporals dedicades, respectivament, a Emili Armengol i Mercè Lluís.

La Fundació Vila Casas convoca anualment, i des de l’any 2001, premis de pintura, fotografia i escultura. De manera rotativa, cada any es dedica a una de les tres disciplines, i 2015 és l’any de l’escultura. Així, un jurat llegirà el seu veredicte el dia 13 de juny, durant la inauguració, i lliuraran el premi a l’obra finalista.

La reestructuració del fons que duu a terme anualment la Fundació permet establir noves mirades a l’obra dels autors representats i vincular l’espectador amb les diferents narratives proposades. Amb aquesta iniciativa, el Museu posa l’accent en moments concrets de la història recent de l’art contemporani on els autors dels diferents corrents artístics conflueixen sota una mateixa concepció.

Emili Armengol (Barcelona, 1943) exhibeix una producció escultòrica que, en aquesta exposició, intitulada “Les tres dimensions de les runes”, explora la càrrega icònica i la capacitat plàstica dels alfabets de l’antiguitat. La mostra obre una finestra a la interpretació intuïtiva de la simbologia celta, en un exercici de transposició a les formes de l’escultura.

Can Mario reserva la seva Sala Empordà a l’exposició d’olis i dibuixos de Mercè Lluís, nascuda a Palafrugell i seduïda pel París de principis del XX. El seu ambient bohemi, alliberat i avantguardista queda reflectit en una pintura de colorisme naïf i càlid figurativisme; una recuperació lírica de les années folles dels cafès, les terrasses, les tertúlies, els prostíbuls i els cabarets.