12 jul. 2026, 09:00
El Palau Robert acull l’exposició fotogràfica «Anna Turbau. En veu pròpia”

La mostra es pdorà visitar fins al 30 d'agost.

Clara Vicenç, Redacció.- El Palau Robert acull l’exposició “Anna Turbau. En veu pròpia”, una mostra que descobreix l’univers personal de l’autora, pionera del fotoperiodisme català, amb una obra marcada pel compromís social, la sensibilitat i la proximitat amb el subjecte fotografiat, i que retrata un moment de profunda transformació social, cultural i política.

Anna Turbau (Barcelona, 1949-2025) forma part del grup de fotògrafs i fotògrafes que, durant la Transició espanyola, desenvolupa un fotoperiodisme compromès i de denúncia. De forma molt conscient, dona visibilitat a les mobilitzacions i la lluita per les llibertats, amb un llenguatge renovat i militant que s’allunya del documentalisme més humanista practicat per la generació dels anys seixanta. Les seves fotografies documenten la convulsa transició democràtica espanyola, les lluites populars, les manifestacions i els moviments socials i culturals que van emergir amb força després de dècades de silenci i repressió.

La mostra, que es podrà visitar fins al 30 d’agost, està comissariada pel fotògraf documental Adra Pallón, i per Maria Planas i Sílvia Omedes, de la Fundació Photographic Social Vision, organitzada pel Palau Robert i la Fundació Photographic Social Vision, i compta amb la col·laboració del Centre Internacional de Fotografia Fundació Toni Catany i el Consello da Cultura Galega.

Des del maig de 2023, la Fundació Photographic Social Vision representa l’arxiu de l’autora, amb l’objectiu de conservar i difondre la seva obra, que també ha catalogat i digitalitzat, amb l’ajuda del Departament de Cultura de la Generalitat.

Més enllà del Raval de Barcelona i de la Galícia rural

Anna Turbau comença a retratar el 1975 la realitat més dura i marginal del Raval de Barcelona, fent visible una realitat que el franquisme volia amagar.

El mateix any viatja a Galícia per documentar la construcció d’habitatges al poblat gitano d’O Vao (Pontevedra), projectats per l’arquitecte César Portela, amb qui estableix una estreta amistat i comparteix projectes expositius. S’instal·la a Santiago de Compostela i comença a treballar per les revistes Interviú i Primera Plana, mentre documenta les mobilitzacions socials i polítiques iniciades a les acaballes del franquisme i durant tota la Transició. En aquella època dispara alguna de les seves fotografies més conegudes: de les mobilitzacions contra la construcció de l’AP-9 Autopista de l’Atlàntic, els piquets de Guísamo, les protestes pel naufragi del Marbel, o l’hospital psiquiàtric de Conxo, on Turbau retrata els malalts amb el mateix respecte que va practicar amb  totes les persones que posaven davant la seva càmera, i que va esdevenir una constant en tota la seva trajectòria fotogràfica.

Més enllà de les fotografies més icòniques, “Anna Turbau. En veu pròpia” descobreix nombroses fotografies inèdites de la Barcelona de finals dels seixanta i de la dècada dels setanta: el Tibidabo, l’Estació de França, les internes del centre penitenciari de dones de Wad-Ras, el festival de Jazz de Barcelona, l’actuació d’Ella Fitzgerald a mitjans dels setanta, l’escriptora Doris Lessing abans d’obtenir el Nobel de Literatura, la primera Diada de Catalunya després del franquisme, el referèndum per l’aprovació de la Constitució a Barcelona, el primer míting de la CNT, o l’atemptat contra la revista satírica El papus. A més, va documentar les condicions de vida de les comunitats gitanes a Ripollet, el seguiment de la companyia Comediants o la primera Fira de Teatre de Tàrrega, entre d’altres.

Una fotografia amb consciència ètica

Anna Turbau destaca pel seu constant compromís professional i militant, interessant-se tant per les desigualtats socials com per les persones que habiten als marges. Va donar veu als qui quedaven fora del discurs oficial, amb un retrat que lluny de centrar-se en les misèries, dignificava les persones que les patien. I atorgava a les dones la visibilitat que els negava la societat de l’època.

Les seves fotografies transmeten una profunda confiança en la capacitat humana per a celebrar la vida, fins i tot en les circumstàncies més adverses. La proximitat amb què s’acostava a les persones retratades és un dels trets distintius de la seva pràctica fotogràfica. Cada imatge revela una relació de confiança, una consciència ètica que entén que fotografiar implica també assumir una responsabilitat cap a qui es deixa mirar.

Coneixement profund de l’univers personal d’Anna Turbau

“Anna Turbau. En veu pròpia” s’ha concebut des d’una relació de proximitat i coneixement de la trajectòria de la fotògrafa. L’exposició ha estat construïda des de l’acompanyament i la responsabilitat compartida de mantenir viu el seu criteri, la seva sensibilitat i la seva manera d’entendre la fotografia. Aquest procés ha suposat la revisió de més de 40.000 fotografies que componen el seu arxiu –algunes inèdites–, les seves entrevistes i declaracions, i “el record de tantes converses mantingudes amb ella al llarg dels anys que han permès que la seva veu continués present en cada decisió”, segons destaca l’equip de comissaris de la mostra.

Aquesta exposició endinsa els visitants en l’univers personal d’Anna Turbau i en revela les múltiples dimensions. Recupera el seu testimoniatge i el seu compromís social, però també dona a conèixer les seves altres passions i la manera com va entendre la fotografia: no només com una eina per documentar una realitat que molts preferien ignorar, sinó també com un espai d’exploració personal, un mirall on mirar-se i reconèixer-se. Al llarg del recorregut expositiu, els visitants descobriran les seves imatges i sentiran les seves paraules, amb la veu d’Anna com a fil conductor de l’exposició.

Sobre la Fundació Photographic Social Vision

La Fundació Photographic Social Vision és una entitat sense ànim de lucre que aquest 2026 ha complert 25 anys defensant la fotografia documental com a via per construir una societat més conscient i més ben informada.

La fundació desenvolupa la seva activitat en diverses àrees. D’una banda, representa i cuida els arxius fotogràfics de Joana Biarnés, Anna Turbau, Ferran Freixa, Isabel Azkarate, Jacques Léonard, Joaquín Tusquets de Cabirol, Leopoldo Pomés, Manuel Outumuro i Oriol Maspons, organitza exposicions –com World Press Photo a Barcelona, per sensibilitzar sobre els reptes actuals–, potencia la creació fotogràfica –amb la Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes i l’Star Photobook Dummy Award–, i assessora professionals.

D’altra banda, realitza projectes de fotografia participativa i d’educació visual per a escoles, col·lectius en situació vulnerable, professionals i públic en general –entre els quals destaquen Material sensible o una recent recerca sobre el nivell d’educació visual de l’adolescència, a partir del qual treballa eines educatives per a millorar-la–.

Finalment, la Fundació participa en iniciatives del sector fotoperiodístic nacional com l’Archivo Covid o LASAL, Festival Mediterrani de Fotografia i Periodisme, a més de ser membre de la plataforma que va impulsar el Centro Nacional de Fotografía e Imagen.

Foto Arxiu Anna Turbau – FPhotographic – Autoretrat, ca. 1980