14 oct. 2023 El Santa Mònica presenta dues exposicions al voltant de la pregunta ‘Què passaria si Europa mai hagués existit?’

Anti-Futurisme Cimarrón’ és la primera coproducció entre el centre d’arts Santa Mònica i La Virreina Centre de la Imatge, que reflexiona sobre els processos de descolonització

Redacció.-El centre d’arts Santa Mònica ha inaugurat dues exposicions d’artistes locals i internacionals al voltant de la pregunta ‘Què passaria si Europa mai hagués existit?’. Les dues mostres es podran veure fins el 31 d’octubre.

“Anti-Futurisme Cimarrón” és la primera coproducció entre el Santa Mònica i La Virreina Centre de la Imatge, amb les dues institucions com a seus expositives simultànies. La segona exposició és “La possibilitat de no haver sigut. Set interferències decolonials“, que s’ha inaugurat simultàniament a la primera i segona planta del Santa Mònica.

Anti-Futurisme Cimarrón és una proposta expositiva inèdita d’una vintena d’artistes compromesos amb els processos de descolonització. La filòsofa descolonial d’origen afrocaribeny Yuderkys Espinosa-Miñoso i l’artista visual d’origen xilè Katia Sepúlveda van convidar un grup d’artistes activistes i comunitaris a formar part d’un procés de creació col·lectiva, des de les seves experiències i llocs enunciatius diversos, sobre una sèrie de textos i contextos queanuncien amb esperança la desaparició d’Europa i el seu projecte del món basat en l’ego conquiro i a partir d’una pregunta nuclear: com seria el món si Europa mai hagués existit?

L’exposició presenta ara al Santa Mònica i a La Virreina la conclusió de més d’un any d’investigació i reflexió compartida amb les respostes artístiques de Colectivo Ajchowen, Colectivo Ayllu, Imayna Caceres, Yoel Díaz Vázquez, Johanné Gómez Terrero, Marcela Huitraiqueo, Grupo Katanga, Nitzayra Leonor, DJ Maldita Vaina, Verena Melgarejo, Daniela Ortiz, Naomi Rincón Gallardo, Yelaine Rodríguez, Evel Romain i Katia Sepúlveda.

La propostes deixen entreveure de quina manera les cultures, creences i vides escindides, esborrades de la història per la violència colonial, serien encara capaces d’activar altres històries potencials confrontades amb la dominant. Anti-Futurisme Cimarrón proposa el treball artístic com a cura i apunta a una crítica al camp de l’art, alterant-ne les concepcions habituals i reconnectant la pràctica artística a les narratives no occidentals.

El Santa Mònica ha inaugurat també La possibilitat de no haver sigut. Set interferències decolonials, una segona exposició a la primera i segona plantes del centre que gira al voltant de les mateixes qüestions, comissariada col·lectivament per set col·lectius locals: Difraccions, Flux, Grup d’estudi, Jiser i Sabers migrants, Koniclab / ECOSS, Mixtur i Sâlmon.

La mostra parteix també de les qüestions plantejades per la filòsofa descolonial Yuderkys Espinosa-Miñoso i l’artista visual Katia Sepúlveda sobre la possibilitat que Europa –com a idea civilitzatòria que s’ha configurat històricament en base al projecte colonial– mai no hagués existit. Amb la complicitat de les curanderes d’Anti-Futurisme Cimarrón, el Santa Mònica va llançar aquesta mateixa pregunta a set col·lectius locals per aprofundir en la paradoxa que planteja la pregunta inicial situada en un context europeu.

Al llarg de mesos de converses en un exercici de curadoria compartida, els set col·lectius han proposat més de trenta de peces i accionsque s’exposen ara a la primera i segona planta del Santa Mònica i que s’acompanyen amb itineraris i contraitineraris, relats i contrarelats que pretenen mostrar l’estat no resolt, permanentment obert, en què es troba la problemàtica que recorre tota l’exposició.