El Santa Mònica presenta ‘La tradició que ens travessa’

Una mostra que investiga el passat a través d'obres artístiques de nova creació

Redacció.- El Santa Mònica presenta l’exposició ‘La tradició que ens travessa’, que segueix  la línia discursiva del director Enric Puig Punyet sobre els processos de construcció dels centres d’art en l’actualitat. Després d’una primera mostra en la qual es qüestionava el propi fet expositiu, ara arriba ‘La tradició que ens travessa’, per posar el focus en el passat, investigar-lo des d’una perspectiva artística i crear peces de nova creació que ens permetin entendre el nostre present.

Avui, 1 de febrer, s’ha fet la roda de premsa de presentació de l’exposició, amb el director del Santa Mònica, Enric Puig Punyet; el dramaturg Ferran Utzet, i la investigadora Marta Gracia, curadors de la mostra. Demà, 2 de febrer, a les 19 hores, tindrà lloc la inauguració oficial, amb la presència dels artistes que participen en aquesta exposició. ‘La tradició que ens travessa’ es podrà veure, de forma gratuïta, fins l’1 de maig.

Els artistes que hi participen són Greta Alfaro, el col·lectiu Ayllu, Anna Carreras, Albert Gironès, José y sus Hermanas, Verónica Lahitte + Antonio Gagliano, Robert Llimós, el col·lectiu Muaj!, Agustín Ortiz Herrera, Mónica Rikić, Xesca Salvà i Montserrat Soto. L’exposició compta amb els textos de l’escriptora Cristina Morales, i la música de la cantant i compositora Maria Coma, afincada a Berlín amb les arrels al Berguedà i Mallorca.

Seguint una forma de treballar horitzontal i gens jeràrquica, el Santa Mònica ha convidat una vintena d’artistes a discutir i compartir línies de treball al voltant d’una pregunta: “Com ens enfrontem avui a la tradició que ens travessa i fereix?” Aquest procés col·lectiu ha desembocat en la sèrie de peces de nova producció que es presenten dins d’aquesta exposició, un conjunt de lectures crítiques de les tradicions que ens han configurat i segueixen fent-ho encara.

En aquesta recerca del propi passat, s’ha fet una investigació fins i tot del mateix espai expositiu. El Santa Mònica és avui un centre d’art contemporani, però va ser un antic convent (1636-1835), que comptava amb una biblioteca de 500 volums, que actualment es troba a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. L’artista Agustín Ortiz ha fet una investigació d’alguns dels exemplars de la biblioteca per crear un projecte audiovisual polièdric, que incorpora múltiples col·laboracions artístiques, especula amb els salts temporals per canalitzar les respostes contraculturals queer i no normatives que qüestionen la tradició gnòstica occidental.

És una de les obres que es podran veure en aquesta exposició de creació col·lectiva. Projectes artístics creats expressament per aquesta ocasió, que adopten diferents formats i materials, des del vídeo, la performance, arts visuals, pintura, fotografia, art experimental, o instal·lacions, com la del col·lectiu Ayllu, un grup col·laboratiu de recerca i acció artístico-política format per migrants racialitzats, dissidents sexuals i de gènere provinents de les excolònies europees a Amèrica Llatina i el Carib. A través d’objectes sagrats, escultures, vinils, serigrafies, sorra, cintes, àudio i vídeo, Ayllu busquen imaginacions de curació davant la violència històrica i contemporània del racisme i el colonialisme.

També hi ha projectes d’art generatiu i experimental, com la proposta de l’enginyera i artista digital Anna Carreras, que es qüestiona, a L’algorisme despullat, com la naturalesa i l’entorn poden afectar la tecnologia. Un algorisme dibuixarà cada vespre una peça d’art generatiu en una màquina. Els dibuixos que crea es guarden, juntament amb la data, hora exacta i l’estat lunar en què s’han generat. El recull de dibuixos exposats mostren variacions segons l’afectació de la lluna i les seves fases.

L’exposició ‘La tradició que ens travessa’ compta també amb les col·laboracions del director i dramaturg Alberto Cortés, El Conde de Torrefiel i el Parlament Ciutadà de la Cultura. El dramaturg Alberto Cortés ha fet un treball de mediació sobre el desig amb les veïnes i joves del districte de Ciutat Vella, i ha comptat amb la col·laboració dels artistes residents de l’àmbit de mediació del Santa Mònica, en el marc del Festival Sâlmon, d’arts vives de Barcelona.

Altres col·laboracions en l’exposició vénen de la mà d’El Conde de Torrefiel (Tanya Beyeler i Pablo Gisbert), que treballen en un projecte de recerca escènica, i durant tres dies dissenyaran -amb la participació d’estudiants de l’assignatura d’Introducció a l’escenografia de l’ETSAB-UPC (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Universitat Politècnica de Catalunya)-  un gran tòtem amb materials humils que construiran en directe davant del públic assegut en una grada.


El Santa Mònica, un centre d’art participatiu que aposta per la creació col·lectiva

La primera fase de creació de ‘La tradició que ens travessa’ té lloc la primera setmana de setembre del 2021, a partir d’una jornada de convivència amb els artistes i l’equip de producció del centre, que van compartir debats i mirades entorn la tradició i el nostre passat. Aquest intercanvi d’experiències va servir per obrir espais de pensament, debat i creació, i establir un marc de treball i un relat comú que ha posat en marxa el desenvolupament intern de cada artista amb la seva obra, els seus projectes i metodologies de treball.

En aquesta línia d’obrir el centre d’art a la ciutadania, el muntatge de l’exposició s’ha fet en obert, convidant els ciutadans a visitar el procés de muntatge dels projectes artístics, reforçant així les relacions obertes i participatives entre artistes, institucions i ciutadania.

Aquesta nova forma de fer del Santa Mònica, marcada per la directriu d’Enric Puig Punyet, aposta per la creació col·lectiva, la desjerarquització institucional i abraça fórmules diverses de participació horitzontal. Els creadors i creadores activats a diversos nivells, i la mateixa ciutadania, actuen connectats amb el centre en una lògica de xarxa que proporciona rols actius de concreció i de presa col·lectiva de decisions. Al mateix temps, diversos gremis, grups híbrids formats per convocatòria pública, experimenten amb les mateixes infraestructures institucionals des de les seves pràctiques artístiques com a part addicional de la programació.

En total, més de quaranta artistes participen cada quatre mesos en un procés de construcció compartida, agrupats sota un tema que es concreta també col·lectivament.