07 set. 2021 El teatre català aixeca el teló amb una potent cartellera

ADETCA, els Teatres Públics de Barcelona i l’Associació d’actors i actrius de Catalunya encaren una temporada de reactivació

Redacció.- Aquest dilluns al vespre el Gran Teatre del Liceu ha acollit la XXena edició de la gala “Catalunya aixeca el teló”, organitzada per L’ADETCA (Associació d’Empreses Productores de Teatre), els Teatres Públics de Barcelona i l’Associació d’actors i actrius de Catalunya, la qual ha donat el tret de sortida a l’inici de la temporada teatral amb una clara reivindicació: recuperar el públic perdut les últimes dues temporades.

El president del Govern, Pere Aragonès, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, , la Consellera de Cultura, Natàlia Garriga, el Tinent d’alcalde i Regidor de Cultura de Barcelona, Jordi Martí, el vicepresident tercer de la Diputació de Barcelona, Ferran Mascarell, la Directora General de l’INAEM, Amaya de Miguel, entre d’altres autoritats i personalitats de la cultura i la societat civil, han donat suport amb la seva presència a aquesta iniciativa que cada any el sector impulsa per obrir la cartellera.

Malgrat que el sector de les arts escèniques encara es troba immers en la crisi provocada per la Covid-19 i, tot i la incertesa amb les mesures que s’aplicaran en els propers mesos, Catalunya Aixeca el Teló ha presentat una gala –produïda per ANEXA- amb una mirada optimista i il·lusionada, per poder encarar l’inici de la reactivació del sector. El repte d’aquesta temporada és fer front als possibles embats de la crisi i el context incert i en constant canvi, per això aquest acte vol ser també un reconeixement especial a tots els professionals que, tot i estar greument afectats per la pandèmia, han demostrat unió i fortalesa.

La Gala

Escrita per Ferran González i Alícia Serrat (qui també n’és la directora), la gala ha transcorregut a través de l’humor i la música, que han tingut molt de protagonisme. La jove Gina Gonfaus n’ha estat la presentadora i ha sorprès a tots els assistents amb la seva professionalitat.

El fil conductor de la gala ha estat precisament una posada en escena del procés d’un càsting per trobar la presentadora de la gala. Reproduint aquest procés selectiu, la jove, escollida sobre l’escenari, ha rebut l’encàrrec de conduir la gala que estava succeint en aquell precís moment. Gina Gonfaus, la jove actriu de 20 anys (els mateixos que té la gala Catalunya Aixeca el Teló), i que també va ser triada a partir d’uns càstings a escoles de teatre, ha resultat ser la presentadora que es troba sense guió i sense informació presentant una gala en la seva primera feina.

A l’escenari l’han acompanyat i ajudat Albert Peñarroya, la veu en off que acaba donant un cop de mà a la presentadora, especialment en el número final, i en Litus, qui ha compost cançons especials per la gala i s’ha encarregat de la banda sonora.

La presentadora ha invocat a les “musses del teatre” que han vingut a ajudar-la i, seguint la idea el conte de Nadal, la presentadora ha rebut tres visites que l’han ajudat: la del passat, la del present i la del futur.

La gala ha comptat amb col·laboracions  molt especials com la de Sílvia Marsó, Laia Alsina, Lloll Bertran, Marta Ribera, Miguel Ángel Sánchez, Coco Comín, Jordi Coll, David Verdaguer, Abel Folk, Àngels Gonyalons, Rai Borrell, Èlia Corral, Muntsa Rius, Javier Jota Arroyo, Patricia Paisal, Xavi Duch, Vicenta N’Dongo i Teresa Vallicrosa.

A sobre l’escenari s’han reunit diferents disciplines artístiques, afegint dinamisme a la gala, que apostava per recuperar la màgia i l’artesania. També s’ha pogut veure l’homenatge implícit a la importància del treball en equip, la importància de la feina de les diferents professions implicades, i la necessitat de compartir les mirades entre diferents generacions.

Xavi Erra, l’escenògraf de la gala, ha cuidat tots els detalls i ha ideat un joc de telons que pujaven i baixaven, desvelant els diferents números. Per finalitzar l’esdeveniment, ha tingut lloc un gran número de Brodway, amb ballarins, músics i artistes que han acompanyat a la presentadora.

En el decurs de la gala al Gran Teatre del Liceu (21h / TV3 a les 22h) s’ha lliurat la Menció Honorífica Premi Catalunya de Teatre.

Menció Honorífica Premis Catalunya Teatre 2021

En el decurs de la gala s’ha lliurat la Menció Honorífica Premi Catalunya de Teatre que concedeix ADETCA des de fa quatre edicions. En aquesta ocasió, la companyia guardonada ha estat La Cubana.

La Cubana va néixer a Sitges el 1980 amb vocació clarament amateur, però ben aviat, al 1983, gràcies al públic i a les circumstancies es van acabar professionalitzant. Una companyia per la qual han passat aproximadament unes 170 persones entre actors, tècnics i creatius; i que gràcies a la seva perseverança i empenta, juntament amb el favor del públic, han fet possible que hagi pogut sobreviure 41 anys fent allò que més els agrada fer: teatre.

Durant aquest temps, la Cubana ha creat un estil propi basat en el teatre quotidià i utilitzant sempre les mateixes eines que als inicis, pròpies del teatre artesà. Als seus espectacles sempre apareixen les mateixes constants: el joc, la sorpresa, el vocabulari proper, la transgressió d’espais, la participació del públic, el color, la música, i sobretot, els seus personatges tan característics.

Apart de diferents programes de televisió i altres “saraus”, en aquests 41 anys han creat una vintena d’espectacles, que els han vist més de 5.000.000 espectadors repartits en gairebé 12.000 representacions, sense comptar els espectacles de carrer.

Un balanç de resistència

La temporada 2020-2021 ha estat un exercici de resistència per les sales i teatres, les productores i les companyies, de tota Catalunya:  la xifra d’espectadors arriba al 1.450.330, un 17,4% per sota de la temporada anterior i un 43,5% per sota de la temporada 2018-2019, prèvia a la pandèmia.

En comparació amb la temporada anterior, s’han realitzat 185 espectacles i 3.099 funcions més. També els espectacles de les sales de proximitat han iniciat aquesta recuperació que augura el sector: aquesta temporada han augmentat un 12,3% la recaptació i han conservat pràcticament els mateixos espectadors. Pel que fa a les produccions de la cartellera, un 74% han sigut catalanes i un 60% dels espectacles d’autoria catalana. Un 44% dels espectacles han estat en català i un 28% en castellà.

Davant d’aquestes xifres, la presidenta d’ADETCA, Isabel Vidal, durant la roda de premsa realitzada al matí a la seu de l’SGAE, ha reiterat que “l’obstinació en lluitar per estar oberts demostrada aquesta passada temporada ha donat com a resultat més feina per més artistes, creadors i equips tècnics i de producció, sumat a un esforç enorme de gestió de la incertesa i dels aforaments, i una bossa d’ajuts que s’han demostrat imprescindibles mentre hi hagi restriccions”.

En el seu balanç de dades s’han presentat algunes curiositats. Per exemple, si en 29 anys d’existència d’ADETCA el millor mes teatral ha estat sempre entre desembre i gener, aquest any ha estat el juliol, un fet provocat per la hiperactivitat al voltant del Festival Grec, a qui des de l’entitat s’agraeix la proesa i per a qui es reclamen els recursos necessaris per tal que esdevingui l’esdeveniment cultural més important d’Europa durant el juliol.

També, amb les dades de les capitals amb cartelleres més potents i organitzades com Madrid, i també de la resta d’Europa i el món, els teatres catalans han assolit el rècord mundial d’espectadors: l’espectacleNada es imposibledel Mago Pop ha estat el més vist a tot el món; el Liceu ha estat el teatre líric amb més públic; la Sala ARS ha estat la sala de proximitat rècordamb CrimenPerfecto, programat al Teatre Gaudí, l’espectacle de proximitat més vist.

És per això que des d’ADETCA es conclou que d’una banda, el teatre, conjuntament amb la resta d’arts, ha estat una porta d’aire fresc pel públic, que ha respost amb escreix malgrat les circumstàncies; d’altra banda, que si es treballa conjuntament es poden assolir els instruments necessaris per a un sistema teatral equilibrat; i finalment que caldonar passes fermes cap al 100% d’aforament, reivindicant que les activitats culturals en teatres i a l’aire lliure són segures i que, amb els nivells actuals de vacunació s’ha de permetre que una activitat regeixi els seus índexs d’ocupació per la capacitat d’interessar al públic.

Per tot això, la presidenta de l’entitat ha llançat un missatge clar: “mentre no puguem assolir el 100% d’ocupació, continuarem necessitant ajuts, i no volem viure d’aquests ajuts”. És per això que ha conclòs dient que “volem mostrar una imatge de plena normalitat en l’entrar en un espai cultural al més aviat possible, i com a mínim cal disposar d’aquest aforament total”.

Aprenentatgesi reivindicacions

L’embat de la pandèmia va tocar de ple al sector de les arts escèniques durant l’any passat i va provocar que en la darrera edició de Catalunya Aixeca el Teló es fixés l’objectiu d’obrir els teatres i les sales per donar feina als artistes, autors i equips de productores i companyies, i per reivindicar la cultura com a bé essencial.

Aquest any, l’objectiu serà recuperar el públic que s’ha perdut des de l’inici de la Covid-19: la temporada 2018-2019 les xifres acumulades situaven l’assistència als teatres de Barcelona en 2.565.500 espectadors i una recaptació de 64,5 milions d’euros. Dues temporades després, havent superat el primer impacte per la pandèmia i gestionat amb èxit els tancaments i restriccions, el sector comença a enfocar la recuperació.

L’etapa que s’engega ara té, segons ADETCA, tres prioritats. Una immediata i vital que és aconseguir els aforaments complets, ja que conviure amb les mesures ajuda a superar les pors i a normalitzar el consum. L’altra, d’ajuda en les polítiques al consum i al treball de públics: prorrogant i ampliant més enllà de Barcelona el projecte Bonus Cultura i impulsant campanyes de comunicació que activin el consum teatral. I, finalment, el reconeixement que cal afrontar un debat profund del sector amb l’administració, per posar en marxa el tan necessari pla integral de les arts escèniques, dotat pressupostàriament per poder fer-lo efectiu.

Per aquesta última prioritat, Vidal ha demanat millorar el sistema previ a la crisi, des de la ja efectiva ampliació del pressupost de cultura al 2%, fins a la justa revisió de les normatives que afecten el sector, la funció de les quals ha de ser impulsar-lo i afavorir-lo.