19 des. 2010 El TNC i el CAET produeixen Una vella, coneguda olor, de Josep M. Benet i Jornet
L'espectacle inaugurarà el Teatre Principal de Terrassa el 14 d'abril de 2011 i formarà part de la programació del Nacional la temporada que ve
El Centre d’Arts escèniques de Terrassa ha presentat la programació de la temporada 2011 i ha destacat especialment la producció del CAET i el TNC Una vella, coneguda olor, de Josep M. Benet i Jornet, amb direcció del terrassenc Sergi Belbel. Amb aquesta producció es recupera la primera obra escrita per Benet i Jornet i, coincidint amb el 70è aniversari del seu naixement, significa el reconeixement a la trajectòria d’un autor contemporani que ha esdevingut un clàssic.
Una vella, coneguda olor serà un dels espectacles inaugurals del Teatre Principal de Terrassa. Es representarà el 14, 15, 16 i 17 d’abril de 2011 a Terrassa. Posteriorment, el mes de setembre de 2011, es representarà a la Sala Petita del TNC.
La producció compta amb escenografia de Max Glaenzel; vestuari de Mercè Paloma; il·luminació de Kiko Planas; música d’Òscar Roig; l’ajudanta de producció serà Cristina Clemente i la resta d’equip artístic i repartiment estan en curs.
El reconeixement a la trajectòria d’un mestre
“Una vella, coneguda olor és la primera obra que va escriure el que sens dubte és el mestre dels nostres dramaturgs catalans ?vius’: en Josep M. Benet i Jornet. L’obra és ja considerada com una ?fita? del teatre català de tots els temps. L’obra, escrita quan Benet i Jornet era ben jove, va guanyar el premi Josep Maria de Sagarra de L’any 1962.
Per què aquesta obra? Doncs per molts motius, el primer.. perquè parla D’un temps que ens sembla llunyà però que no ho és tant. Un temps en què començaven, a Barcelona i a Catalunya, i, com no, a Terrassa, profundes transformacions econòmiques i socials (una certa ?obertura? del règim franquista, que venia de la mà D’una revifada de L’economia i D’un augment de la població amb un increment considerable D’immigrants), però on encara es vivia sota L’asfíxia de la tirania, de la desigualtat social i de la injustícia. Cal sempre revisar aquests episodis del nostre passat, sobretot per ensenyar-los a les noves generacions. En segon lloc, perquè aquest temps de què ens parla L’obra és el de la meva infantesa. I perquè L’espai on se situa L’acció ?els terrats D’un conjunt de pisos atrotinats del barri del Raval de Barcelona- podria ser perfectament el conjunt de patis interiors del pis on vaig viure de petit al centre de Terrassa. No em costa gaire D’identificar-me doncs, ni amb el lloc, ni amb el temps ni, sobretot, amb el conflicte de la pobra Maria, la protagonista de L’obra. En tercer lloc, perquè vivim en un país que molt difícilment posa en escena textos D’autors vius que no siguin els últims que ha escrit. I revisitar obres emblemàtiques dels nostres autors és una pràctica necessària i saludable.”
