01 febr. 2016 Els dissabtes a les 19 h concerts, dansa i performances al MACBA
Els dissabtes, el MACBA obre fins a les nou del vespre per oferir espectacles de dansa o de música, visites guiades especials, performances i programes sorpresa als diferents espais i sales del Museu
El programa “MACBA es viu”, ens convida a acostar-nos a l’art contemporani des d’una altra perspectiva. Els dissabtes, el MACBA obre fins a les nou del vespre per oferir espectacles de dansa o de música, visites guiades especials, performances i programes sorpresa als diferents espais i sales del Museu.
Programa
6 de febrer. Museus de futurs naturals
Aquesta proposta s’emmarca dins la jornada «Insectes socials: aprenentatges comuns i pol·linització pel canvi», organitzada juntament amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona precisament poc després de la celebració de la cimera COP21 del canvi climàtic a París. L’artista Natalie Jeremijenko hi mostra alguns aspectes del seu treball en aquesta línia i posa en comú una part de les accions engegades en col·laboració amb veïns i entitats del Raval durant el cap de setmana del 6 i 7 de febrer. Jeremijenko és una artista, científica, enginyera i inventora centrada en temes ambientals i urbans. És professora als departaments d’Arts Visuals i de Ciències de la Computació de la Universitat de Nova York. La pràctica multidisciplinària de Jeremijenko es desenvolupa en el camp emergent del disseny de sistemes socioecològics en l’anomenat Antropocè, la nova era en què estem immersos des de la Revolució Industrial.Jeremijenko utilitza atraccions i espectacles de recerca participativa en curs que aborden el repte de reimaginar la nostra relació amb els sistemes naturals, especialment en entorns urbans. La seva aproximació integra diverses estratègies per redissenyar l’energia i els aliments a fi de contribuir al bé comú i millorar la salut humana i del medi ambient.
13 de febrer. DANSA: Yes we walk, yes we sit
Dibuixar un punt, vagar. Habitar un topònim, caminar. Perseguir petjades, orientar-se. Reconèixer un lloc. Activem l’espai travessant-lo, i inesperadament ja no és el mateix. L’Arquitectura ens obliga a jugar amb els seus volums. Juguem, doncs, seriosament, transformem, sabotegem i capgirem les perspectives. Inventem-nos nous espais on el cos és el protagonista. Que l’estructura s’adapti a nosaltres: camina i acciona. Yes we walk, yes we sit.
(FITXA TÈCNICA: Coreografia: Xavier Manubens; Videografia: Teresa Manubens; Mirada externa: Idoia Zabaleta, Emilio Tomé i Producció: Manubens i enxufats. Duració: 30 minuts). Amb el suport de: Escola Industrial Sabadell. Institut del Teatre de Barcelona. MA en pràctica escènica i cultura visual. Agraïments: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Azala Kreazio Espazioa, Roger Bernat, Mostra In Situ, Dt Espacio Escénico, Jaime Urciuoli, Semíramis en Babilonia.
20 de febrer. CONCERT: Alfredo Costa Monteiro
El treball de Costa Monteiro se situa entre les arts visuals, la poesia visual i el so. Les seves instal·lacions i peces sonores, totes de caràcter low-fi, comparteixen l’interès pels processos inestables, les matèries primeres i els gestos. La manipulació d’objectes com a instruments o d’instruments com a objectes els confereix un marcat accent fenomenològic. Alfredo Costa Monteiro estudia escultura i instal·lació a l’escola de Belles Arts de París amb Christian Boltanski. El 1992 s’instal·la a Barcelona. Ha estat membre del col·lectiu per l’art contemporani Espai 22a (1998-2006) i del col·lectiu d’improvisació IBA (2001-2006). En l’àmbit de la poesia sonora, presenta peces poliglotes i de soroll (en portuguès, francès i castellà), en les quals el so estableix semàntiques diferents. Entre els seus projectes en curs destaquen Cremaster (amb Ferran Fages), I treni inerti (amb Ruth Barberán), Atolón (amb Ferran Fages i Ruth Barberán), Astero (amb Juan Matos Capote),300 Basses (amb Jonas Kocher i Luca Venitucci) i duos amb Pascal Battus, Tim Olive i Michel Doneda.
27 de febrer. CONCERT: Hydrogenesse: Recital de Roma
Roma és el disc que Hidrogenesse va començar a compondre després de publicar Bestiola, cap al 2009. «La idea era fer un homenatge a les ruïnes i les restes arqueològiques, a totes les coses velles, i com més velles millor. Perquè com més duren les coses, més ens agraden. Enfront de tot el que és jove, nou o efímer, volíem reivindicar el que és vell, i demostrar que les antiguitats no han de ser necessàriament evocadores i solemnes; també poden ser entretingudes i molt divertides.». El disc es va acabar a l’estiu de 2014, després de passar una setmana a la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma. Allà se li va donar forma amb un piano, sense instruments electrònics. L’últim dia de la seva estada a l’Acadèmia, Hidrogenesse el es va presentar en un recital en obert. Ara, gràcies al piano que tindrem al museu amb motiu del concurs Maria Canals, els hem convidat a repetir l’experiència al MACBA. Activitat organitzada en col·laboració amb el Concurs Internacional de Piano Maria Canals de Barcelona:
