Els mites i la seva contemporaneïtat, cicle de conferències al CaixaForum

Organitzades al voltant de l’exposició titulada ‘Art i Mite. Els Déus del Prado’

Redacció.- Al voltant de l’exposició titulada ‘Art i Mite. Els Déus del Prado’ que es pot visitar al CaixaForum Girona fins al 28 d’agost, s’han organitzat un cicle de conferències amb col·laboració La Casa dels Clàssics.

Els mites antics encara són presents en tot tipus de manifestacions de la cultura contemporània. Els romàntics van fer renéixer figures com Orfeu, Prometeu i Èdip, associades a noves idees i a nous llenguatges artístics. La història de la pintura i de la literatura, com també la de la fotografia i el cinema, és plena de mites clàssics reinterpretats a la llum de cada època i context.

Aquest cicle de conferències proposa una lectura dels mites en la seva relació amb les manifestacions artístiques i literàries del passat i del present. Així mateix, s’hi donaran claus per entendre la vigència dels mites i les seves lectures sobre conceptes com l’univers, la mort o l’amor.

ELS MITES I LA SEVA CONTEMPORANEÏTAT

Dimarts 22 de març, a les 19h

Conferència: ELS MITES I LA SEVA CONTEMPORANEITAT

A càrrec de Montserrat Reig, doctora en Filologia Grega per la Universitat de Barcelona, on va publicar la tesi Mites de mort a la Grècia Antiga.

El mite grec estava en mans dels poetes i els artistes, que eren els encarregats de representar-lo i transmetre’l. Això va generar una gran llibertat creativa i la creació de moltes versions, que s’adapten en contextos diversos. D’aquesta manera, sembla lògic que l’imaginari mític hagi continuat exercint influència sobre el pensament i l’art occidental, malgrat els canvis ideològics i religiosos. Pel caràcter tradicional que té i la facilitat de ser versionat, el mite és capaç d’integrar i popularitzar qualsevol element innovador.

Dimarts 29 de març, a les 19h

Conferència: D’ON VENIM? ELS MITES I ELS ORÍGENS DE L’UNIVERS

A càrrec de Ramon M. Nogués i Carlota Subirós

Diàleg entre ciència i creació, en el qual Ramon M. Nogués i Carlota Subirós aborden les cosmogonies mítiques i les seves relacions amb les visions artístiques i científiques actuals.

Els humans assagem maneres diverses d’aproximar-nos a la realitat amb els sistemes simbòlics de contingut científic, filosòfic o espiritual que conformen el “cervell social” i mantenen en ordre el nostre món mental. La cosmogonia i els mites són excel·lents exemples d’aquests sistemes simbòlics, són pinzellades d’aproximació a la realitat. Totes les cultures han imaginat l’origen de les coses a partir de relats i creacions literàries fins a l’actualitat, moment en què s’han donat resposta en àmbits diferents com la teoria científica del big bang.

Dimarts 5 d’abril, a les 19h

Conferència: LA MORT I EL CÀSTIG EN LA NOSTRA MITOLOGIA

A càrrec de Emilio Suárez de la Torre i Jordi Balló

Emilio Suárez de la Torre i Jordi Balló repassen els motius de la mort i el càstig en els mites clàssics, i com han arribat fins avui a través de l’art i el cinema.

La mort no ens iguala a tots i això es pot deduir en la manera en què els grecs concebien la mort i el que venia després. De fet, no es pot donar una resposta única sobre la visió que tenien els grecs de la mort, els premis, el càstic i les vicissituds posteriors, ja que n’hi ha hagut diferents concepcions fins als nostres dies. A la tradició clàssica, la mort, la violència i el càstig podien ser considerats no representables en escena. En canvi, Shakespeare converteix en una qüestió clau de la seva dramatúrgia el contingut explícit com l’assassinat i la tortura, que apareixen a l’escenari de moltes de les seves obres i que recuperaran molts autors cinematogràfics com Tarantino, Kurosawa o Kubrick.

Dimarts 19 d’abril, a les 19h

Conferència: QUÈ ÉS EL DESIG? L’AMOR I LA PASSIÓ EN ELS MITES

A càrrec de la Victoria Cirlot

Victoria Cirlot reflexiona sobre l’evolució interpretativa del desig en els mites clàssics, des de l’antiguitat fins a l’actualitat.

Què ens expliquen els mites clàssics sobre el desig, l’amor o la passió? Ariadna, abandonada per Teseu a Naxos, es desespera i es lamenta. Teseu no va tornar mai i consegüentment Ariadna es va penjar, o no. El mite desplega múltiples variants i planteja com són les coses o com podrien ser. L’antic mite d’Ariadna, oblidat durant l’edat mitjana, es va tornar a interpretar en el Renaixement i en el barroc, encara que va ser el filòsof Friedrich Nietzsche qui en va oferir significats de gran profunditat. A través de l’amor, el cos i el desig, la mitologia occidental produeix una reflexió sobre el món en la qual s’elabora el sentit de la democràcia, de la guerra, de l’economia o de les formes d’ordre social. La lectura contemporània d’aquests mites permet explorar l’evolució iconogràfica del desig.