22 set. 2026, 08:23
Escola d’Arquitectura de Barcelona exposa la seva mirada sobre l’arquitectura de Barcelona
Una proposta del professorat de l’ETSAB de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) que reconstrueix com s’ha teixit l’habitar barceloní a partir d’obres i investigacions que s’han dut a terme a l’escola pública d’arquitectura al llarg dels darrers 150 anys
Redacció – Nerea Guisasola. S’ha inaugurat al Museu Marítim de Barcelona l’exposició ‘L’Escola d’Arquitectura de Barcelona en la definició de la vida quotidiana a la ciutat (1875-2025)’; una proposta del professorat de l’ETSAB de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) que reconstrueix com s’ha teixit l’habitar barceloní a partir d’obres i investigacions que s’han dut a terme a l’escola pública d’arquitectura al llarg dels darrers 150 anys.
La construcció de la vida quotidiana de la ciutat de Barcelona està lligada a les transformacions polítiques, econòmiques i socials que han requerit posicionaments reflectits en l’arquitectura, la forma de la ciutat i la producció teòrica disciplinària. L’exposició ‘L’Escola d’Arquitectura de Barcelona en la vida quotidiana a la ciutat (1875-2025)’ que es va inaugurar ahir al Museu Marítim en el marc de la Capital Mundial de l’Arquitectura, té com a objectiu divulgar i involucrar la ciutadania en les tensions, complexitats i incerteses de l’habitar a Barcelona des de la industrialització capitalista de finals del segle XIX fins a l’actualitat. A partir d’una col·lecció seleccionada d’obres, escrits i investigacions del professorat d’aquesta escola pública d’arquitectura en els darrers 150 anys, s’ha elaborat un relat crític sobre la ciutat a través de l’arquitectura, l’urbanisme i el paisatge de la ciutat i el seu territori més pròxim.
En conjunt, l’exposició organitzada per l’ETSAB mostra una selecció de prop de 600 obres, que engloben des de petites cèl·lules domèstiques fins a grans estructures metropolitanes, a través d’una cronologia, un plànol de la ciutat a escala 1:2.500 amb la ubicació d’aquestes obres, un mural amb les portades dels textos seleccionats, i un conjunt de 24 fotografies del fotògraf Manuel Laguillo i sis vídeos, produïts per Alomar-Guillamon Videography, que capturen escenes quotidianes en aquests espais.
Completen l’exposició sis escultures de guix de l’Escola que donen escala humana a l’espai i recorden els inicis del centre docent, vinculat a les Belles Arts. D’aquest conjunt d’obres, sis localitzades al front litoral de Barcelona s’expliquen a mida gran i en format audiovisual a la peça central de l’exposició: l’edifici d’habitatges la Barceloneta (obra dels arquitectes José Antonio Coderch de Santmenat i Manuel Valls i Vergés), el Moll de la fusta (de Manuel de Solà-Morales), la Vila Olímpica (obra de MBM Arquitectes), les oficines de Gas Natural (dissenyades per EMBT, Enric Miralles i Benedetta Tagliabue), l’esplanada del Fòrum i la pèrgola fotovoltaica (obra de José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres), i la Greenh@use (de Marta Peris i Jose Toral).
Les obres seleccionades han estat escollides pel comissariat de la mostra, format per les professores i els professors Còssima Cornado, Marta Domènech, Julio Garnica, Eulàlia Gómez-Escoda i Nacho López, en col·laboració amb un comitè científic format per una vintena de professors i professores de l’ETSAB que han reflexionat al voltant dels conceptes d’arquitectura, vida quotidiana i disrupcions en la normalitat. L’exposició s’acompanya de conferències, taules rodones i materials audiovisuals.
L’exposició es podrà visitar fins al 13 de desembre, de dilluns a diumenge de 10 a 20 h.
Una escola que incideix en la transformació de la ciutat
L’ETSAB és una institució de referència internacional en la formació d’arquitectes amb capacitat per donar resposta als canvis de paradigma tecnològics, polítics i culturals. Alhora, la implicació de l’Escola amb la realitat de la ciutat ha caracteritzat —i continua fent-ho— l’obra i la recerca que duu a terme el professorat que imparteix docència, reconegut i premiat internacionalment “L’ETSAB ha fomentat el pensament lliure, formant una massa crítica de professionals capaç d’incidir en la transformació de la ciutat a través de la pràctica i del pensament”, explica la directora del centre, Eulàlia Gómez-Escoda. “Un dels propòsits de l’ETSAB és, justament, nodrir i fer possible que el debat sobre arquitectura impregni tots els estrats de la societat i els comprometi en la gestió de l’hàbitat i la reivindicació de la dignitat urbana. La divulgació de les raons darrere l’arquitectura ens fa conscients de la capacitat que té d’influir en els projectes i els plans urbans del demà”, conclou.
