06 nov. 2011 Estrena del nou disc de l'Orquestra Fireluche
'D'un Llonguet un pa de quilo' presenta un so més madur i compacte, un pas important en la seva evolució
L’Orquestra Fireluche, el peculiar grup de música instrumental nascut a El Pasteral (La Cellera de Ter, Girona) torna a L’escena catalana amb el seu nou treball D’estudi, ‘D’un llonguet un pa de quilo’. Amb cançons simfòniques i melòdiques i D’altres de més petites que recorden el so de sempre, però més compacte i amb una producció molt acurada. Sens dubte aquest àlbum representa una maduració en el so Fireluche, un pas més en la seva exploració musical així com la primera incursió de la formació en el so analògic. Els pod reu veure el 12 de novembre a l’Auditori de Girona.
Creada el 2002, L’Orquestra Fireluche s’ha caracteritzat per oferir un espectacle musical a partir de les composicions de temes per a instruments poc convencionals: serres, pianets, casiotones… que, combinats amb la seva imaginació, dóna un toc de màgia i color a la música, amb una posada en escena teatralitzada.
L’Orquestra Fireluche fa un recorregut per diversos estils, des de la música intimista al rock, passant pel jazz, el pop, la música clàssica, la tradicional, el tango o la sardana. D’un llonguet un pa de quilo és el quart disc de la formació, després D’Orquestra Fireluche (Y Todavía la Quiero Records, 2004), Ja veurem perquè però hi ha moltes coses inexplicables (Edicions Singulars, 2006), un directe enregistrat al teatre de La Cellera de Ter, i Eines de sons inexplicables (AMC Orchestra Fireluche, 2008), que contenia un llibre, un CD i un DVD interactiu.
Han col·laborat amb el grup D’animació infantil País de Cotó, Aquitamxé, Josep Thió, Le Croupier i La Maria Rosa. Una mostra de la seva capacitat de desenvolupar diferents vessants artístics és la seva participació en la banda sonora de diferents espectacles: Cadàver Exquisit (2004), El Funeral (estrenada a la Fira de Tàrrega de 2004), Freaks (2004), Maduuuixes (Cia La Bleda, 2009) i GAZ (Deambulants, 2009).
El 2005 creen i produeixen El Circ de la Sardina de joguina, un espectacle que combina el món del circ amb la música, i el 2007 inauguren Eines de Sons Inexplicables, una exposició amb més de 300 instruments D’arreu del món. Amb la col·laboració de L’artista multimèdia Morgan Caney, el 2009 van presentar L’espectacle Ja veurem, que fusiona la seva música amb imatges projectades en directe.
