27 oct. 2021 Exposició “ARA i ABANS Cent anys amb l’habitatge”

Amb motiu de l'aniversari de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona

Redacció.- La Cambra de la Propietat Urbana de Girona compleix cent anys de la seva creació, i malgrat que l’aniversari va ser el 6 de juny de l’any passat, la situació de pandèmia ha posposat la celebració que inclou l’exposició “Ara i abans. Cent anys amb l’habitatge” i la publicació d’un llibre commemoratiu.

L’acte de presentació ha comptat amb les intervencions de Martí Casanovas, vicepresident de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona, Carles Sala, secretari d’Habitatge i Inclusió Social de la Generalitat de Catalunya, Marta Madrenas, alcaldessa de Girona i Xavier Martí, periodista i historiador i curador de l’exposició.

La història de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona
Quan la Cambra de la Propietat Urbana de Girona va néixer, el 1920, la societat gironina vivia en plena crisi i amb la ciutat envoltada de muralles que no la deixaven créixer. En paral·lel a la petita revolució cultural del Modernisme i del Noucentisme gironí, naixien les institucions econòmiques més importants. La creació de la Cambra cal situar-la el 6 de juny de 1920 quan diversos propietaris de la ciutat van reunir-se a la seu de la Cambra de Comerç de Girona amb la intenció de crear una entitat que defensés els seus interessos. La creació de les cambres de la Propietat anaven avalades per un Reial Decret de 25 de novembre de 1919 que establia l’obligació que tots els propietaris d’edificis i solars pertanyessin a una Cambra de la Propietat Urbana.

La primera sessió la va presidir Ramon de Berenguer, que va ser el president de la primera junta gestora. Els assistents van dedicar la tarda a nomenar una junta provisional al capdavant de la qual s’hi va situar Francesc Casadevall com a president; el mateix Berenguer i Bonaventura de Viñals, vicepresidents, i Santiago Masó, com a secretari, a més d’altres càrrecs. El setembre d’aquell mateix any se celebrarien les primeres eleccions per a escollir la primera junta democràtica, i Francesc Casadevall en seria el president fins a la seva mort, ocorreguda durant la Guerra Civil.

Ja en la transició el 1982, la Generalitat de Catalunya promulga un decret on assumeix les competències en matèria de cambres de la propietat. El decret les reconeix com a corporacions de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat d’interlocució amb els poders públics. Un segon decret, aquest de 1990, estableix l’actual marc jurídic de les cambres a Catalunya i defineix la seva afiliació com a voluntària, i orientades a la defensa dels interessos dels seus socis.

Al llarg d’aquest cent anys la Cambra de la Propietat Urbana no ha parat de créixer i actualment compta amb més de 6.000 socis i cinc oficines distribuïdes pel territori: dues a Girona, una a Figueres, una a Olot i una a Sant Feliu de Guíxols. Pel que fa a la seva cartera de serveis ha anat en augment, i també la seva funció com a òrgan de consulta i col·laboració davant l’administració pública.

L’exposició
L’exposició recull en un seguit de plafons imatges dels guanyadors del concurs d’edificis que va organitzar la Cambra entre els anys 1929 i 1936, i entre 1943 i 1948. Cal recordar que una de les funcions assignades a les cambres en el decret de creació era el d’organitzar, promoure i fomentar estudis, ensenyances i concursos relacionats amb la construcció. En aquest sentit la Cambra de la Propietat de Girona va començar a organitzar el concurs d’edificis el 1929 amb voluntat d’atorgar-los anualment. El concurs d’edificis de la Cambra va tenir dues etapes absolutament diferenciades, amb la Guerra Civil i les seves conseqüències entre mig.

Ja fos com a integrants del jurat o com a autors de les obres presentades, hi van participar els més importants arquitectes actius en aquells moments en el territori de la Cambra de Girona, amb noms com Manuel Almeda, Emili Blanch, Isidre Bosch Bataller, Josep Danés Torra, Josep Esteve, Ricard Giralt Casadesús, Joaquim Maggioni, Pelai Martínez, Rafael Masó, Joaquim M. Masramon, Josep Riera i Reguer o Martí Sureda i Vila, entre altres, que s’inscriuen en el noucentisme, el racionalisme i l’arquitectura tradicional.

L’exposició inclou també un conjunt de vitrines amb documentació històrica dels anys del centenari, com ara llibres d’actes de la Junta, exemplars de premsa històrica, postals, cartes, les composicions de les juntes, fotografies històriques, plànols, butlletins, memòries, mòneda de l’època…

El curador de l’exposició és el periodista i historiador Xavier Martí i Ylla. Nascut a Madremanya l’any 1957 compta amb una llarga trajectòria professional. En recerca i divulgació historiogràfica, la seva línia d’interès se situa en el patrimoni i la societat industrial. En els darrers anys ha estat promotor i ha comissariat les exposicions “Colònies industrials” per al Museu d’Història de Catalunya i “La Veu de les colònies industrials” per a la Biblioteca de Catalunya. És autor dels llibres “Els diaris de Foment. Premsa industrial al segle XIX”, “La verema dels 80. Una emigració civilitzada”, “Colònies i veïnats industrials de la Selva” i “Arxius i fons documentals referits a colònies industrials”. També és coautor de “La crònica dels canvis. El periodisme a les comarques gironines, 1976-2014”, “Barcelona” i “Girona i els seus barris”. Ha publicat treballs en diverses revistes especialitzades i ha presentat ponències i comunicacions en diferents congressos sobre premsa històrica i sobre patrimoni industrial.

Les fotografies i documentació històrica de l’exposició prové dels fons de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany, de l’Arxiu Comarcal del Ripollès, de l’Arxiu Històric de Girona, de l’Arxiu Històric del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya de la Demarcació de Girona, de l’Arxiu Municipal de Figueres, de l’Arxiu Municipal de Girona, de l’Arxiu Municipal de Palamós, de l’Arxiu Museu Castell de Peralada, de la Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola, i del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de l’Ajuntament de Girona.

Les imatges actuals de l’exposició són obra de Rafel Bosch. Nascut a Girona l’any 1963, va començar l’activitat fotogràfica als 17 anys. Ha treballat com a fotògraf de premsa durant vint-i-tres anys a El Punt, El Periódico de Catalunya i La Vanguardia. Ha treballat també per a diferents publicacions d’empreses i col·lectius, com ara el GEiEG, el Col·legi d’Aparelladors, la Cambra de la Propietat Urbana de Girona, Aekorc, el Museu d’Art, la Fira de Girona, el Club Bàsquet Girona, la Revista Girones, etc. Ha estat vocal del Col·legi de Periodistes de Girona i fundador de l’associació Fotògrafs per la Pau. Ha comissariat i participat en més de trenta-i-cinc exposicions de fotografia col·lectives i individuals. És jurat de diversos concursos de fotografia, i ha impartit nombrosos cursos i xerrades sobre fotografia.

El disseny de l’exposició ha anat a càrrec de l’estudi Iglésies Associats, amb el disseny de Jep Vilaplana i la conceptualització de Toni Iglésies, i el muntatge i la impressió a càrrec La Digital.

Visita a l’exposició
L’exposició es podrà visitar fins el 31 de desembre, de dilluns a divendres en horari de 9 a 14 i de 16 a 19 h i els dissabtes d’11 a 14 h i de 17 a 20 h. A més els dimecres del mes de novembre, el curador de l’exposició, l’historiador Xavier Martí i Ylla, farà visites a les 6 de la tarda, amb inscripció prèvia (enviant un correu a girona@cambrapropietat.net).