05 nov. 2023 Exposició en motiu del centenari del naixement de Evarist Vallès

La mostra es podrà veure de l‘11 de novembre i fins al 9 de desembre a la Galeria Richard Vanderaa

Redacció.- Amb motiu de la celebració del centenari del naixement de Evarist Vallès (Pierola, 1923 – Figueres, 1999), la GALERIA RICHARD VANDERAA presenta a partir de l‘11 de novembre i fins al 9 de desembre l’exposició EVARIST VALLÈS, Els Anys Zero.

Al llarg de la seva història d’art, Catalunya ha conegut pocs artistes amb una obra tan eclèctica com la de Evarist Vallès. Començant per una figuració clàssica sota les indicacions de Ramon Reig, aviat la seva obra es converteix a un Surrealisme personal a causa de l’Existencialisme de Sartre en combinació amb una malaltia pulmonar. Flirteja amb el Cubisme i el Realisme màgic per trobar-se el 1955 amb l’Informalisme. Amb desviacions cap al Noveau Realisme francès, arriba al Pop-Art a mitjans dels anys seixanta. Després de passar part dels anys 67/68 a Nova York, on va entrar en contacte amb el Minimalisme i l’Art Conceptual americà i on va conèixer Marcel Duchamp, torna a Catalunya i comença de ‘Zero’.

«Zero és silenci. Zero és el principi.»
Aquestes són les paraules inicials del manifest que va redactar el grup d’artistes Zero l’any 1963, que reflecteix un dels leitmotivs del grup: aquell moment excepcional entre el recompte i el llançament de coets, la “zona incommensurable en què el vell estat es converteix en el nou”.

Poc conegut a Catalunya i a l’estat Espanyol -fins a l’any passat quan l’IVAM de València va celebrar l’exposició Des del zero. Narraciones y perspectivas artísticas de la Europa de postguerra (20.10-15.12 2022)- Zero és el nom del moviment creat a Düsseldorf, Alemanya a finals del 1950 pels artistes Heinz Mack i Otto Piene, als quals se sumaria Günther Uecker poc després. Volien establir un nou concepte d’art, proclamant l’hora zero per l’art alemany de postguerra. El nom de Zero va ser escollit no com a mostra de nihilisme sinó per a representar la tendència minimalista, ús de formes i colors simples.

A la seva tornada a Catalunya l’any 1969, Evarist Vallès pinta una tela totalment de blanc amb un grapat de gavarrots enganxats al més pur estil de Günther Uecker dels anys de Zero, per crear, en un principi, la sensació de vibració. Són els mateixos gavarrots que més tard, ja tornat a la figuració, apareixen al cel dels seus paisatges, que va provocar a Salvador Dalí de manifestar que «Vallès es l’únic pintor que ha clabat gabarrots el cel del Ampurda.»

Gavarrots, grapes, talls de fusta, i petit material quotidià, estesa sobre teles i fustes monocroms, principalment blancs, formen un œuvre heretat del grup Zero i del Nouveau Realisme i totalment en línia amb el Minimalisme que es respirava als Estats Units (Nova York) a finals dels anys seixanta, però que aquí a Catalunya i a l’Estat Espanyol era d’una avantguarda que ha passat totalment desapercebuda.

Per reivindicar aquesta època Minimalista, històric dins l’art català i espanyol i coincidint amb el centenari del naixement de Evarist Vallès, la GALERIA RICHARD VANDERAA ha preparat una exposició amb les peces més essencials i emblemàtiques d’un període curta, però intensa, quan Evarist Vallès va ser un dels artistes més avançats del moment.