Exposició Enric Marquès: D’El Fayum a estampa popular

La cessió de Família, d'Enric Marquès és el fil conductor d'aquesta mostra de la seva obra que es conserva en la col·lecció d'art municipal

Redacció-Bonart.- A l’Espai polivalent del Museu d’Història de Girona es pot visitar del 15 de setembre al 6 de novembre l’exposició Enric Marquès: D’El Fayum a estampa popular, comissariada per Ricard Planas Camps i en la que sobresurt l’obra Família. Ricard Planas, comissari de l’exposició escriu que “sempre que miro el quadre de la Família, pintat a Llagostera amb la tècnica de l’oli sobre tela per Enric Marquès el 1964, em meravellen les semblances amb aquests retrats que, des de l’antigor i des del rerefons de l’obra, es reivindiquen amb força. El retrat en qüestió, també sap de l’herència cubista en la composició, per vocació, i de la rotunditat de l’expressionisme i del muralisme mexicà, per convicció. Però l’espàtula, la pinzellada, el grattage subtil i fins i tot les ditades fetes pinzell com a Altamira, atorguen a aquesta pintura una aura ancestral, melangiosa i angoixant ensems. Conformen alhora una massa de color que batega humanitat, que implora ser tocada i que, mirada amb lupa, balla sola sense ser esclava de les figures que acull i que pul·lulen hieràtiques i de deix romànic per un llenç de fi lli, quasi egipci. I és que el traç –la personalitat– d’aquest pintor de soca-rel –a més d’agitador social i polític–, que vaig descobrir gràcies a l’artista i activista Bosch i Martí i al metge i pintor Peio Pascual, sempre m’ha captivat profundament“.

Enric Marquès

La vida i la seva obra va ser una constant declaració de principis. Valors i principis en procés d’adaptació ideològica constant al ritme del temps i del canvi històric. Era d’un marxisme militant, idealista i pragmàtic; vull dir utòpic i, alhora, tocant sempre de peus a terra.

Aquest quadre amb compartiments familiars és una de les seves millors obres i inclou l’emoció continguda d’una vida marcada amb duresa. El viatge en el record, a Avinyonet de Puigventós, ens transporta als anys de la guerra, quan l’oncle Xicu els va acollir a casa seva un cop el pare, Jaume Marquès, ferroviari, va morir, als 31 anys, de febres tifoïdals i va ser inhumat al cementiri de Girona el 8 de juliol de 1935.

En la meitat inferior del quadre, en els requadres superiors, els avis i en els dos quadres de sota, a l’esquerra, l’oncle Xicu, obrer i militant de la CNT afusellat a Girona a principis de juliol de 1940, i al costat, el pare, Jaume Marquès. A la dreta, la seva mare Montserrat Ribalta.